He trigat una mica a fer la chronica i, per tant, ja no me'n recordo de res, però bé, la farem igualment, que no sigui dit. Diumenge vem tancar la temporada al Poble-sec, com acostumàvem a fer abans de la pandèmia, i d'aquesta manera acabàvem un any força estrany que, venint d'on veníem, ha estat prou bo. El Txus m'ha passat les estadístiques d'assistència i en principi he vingut a un sol assaig (és mentida, he vingut a dos, però no ens hi posarem) i a gairebé la meitat de les actuacions, la major part en el segon tram, ara que soc tornat a la bella vila d'obertura i harmonia, eslògan que es va empescar l'últim alcalde franquista d'Esplugues. Hem acabat l'any prou bé, en la posició 21a del rànquing que fa Portal Casteller, que compta les 5 millors actuacions prenent les 3 millors construccions de cada actuació: el 2019 vam quedar-hi 28ns i la millor posició fins ara era la 23a del 2017, segons informa... el Jordi Adalid, que torna a sortir en aquesta chrònica, no sé com s'ho fa. En definitiva, que m'és bastant igual quina posició fem, només vull dir amb això que si el 2019 anàvem a la baixa, en aquesta represa si més no en el context del món casteller hem acabat relativament més forts que abans. Com vaig dir a l'altra chrònica, sembla que torna a haver-hi xup-xup i, havent llegit les dades del Txus per a la revista que s'està cuinant --i que comença a fer molt bona cara; ara aprofito per agrair a la Raquel que hagi volgut ressuscitar-la i posar-s'hi al capdavant, perquè jo tot sol segurament no l'hauria feta--, sembla que podem ser relativament optimistes. Tot depèn de nosaltres!
I res, que arribava diumenge al carrer Blai sense gaires ganes de fer castells, la veritat, em fotia una mandròfila important, però buènut, em vaig enfaixar i dos pilarets al cantu.
Tornava a cuidar-me de Trúitert, que sembla que està a punt de desaparèixer --un maldecap menys, suposo--, i el Rai em deia que som l'única colla de l'univers que anunciem a començament d'actuació els castells que farem --segons connexions ultrasecretes amb els que porten les retransmissions de La Xarxa. Doncs res, sortíem de 5de7, el sisè de l'any, un castell que s'havia dit que era com el castell insígnia de la colla o una cosa per l'estil, perquè quan en fèiem molts era perquè teníem moltes camises; també va ser el castell que va escenificar el canvi de relleu a la comarca: en la Trobada del Baix del 2008 el vem descarregar i Cornellà no, el punt d'inflexió en què nosaltres ens vem posar per davant seu i vem començar a assolir tota la gamma de set fins als castells de vuit alguns anys més tard.
Doncs bé, d'aquest 5de7 la veritat és que no en vaig veure res; tornava de primeres laterals de l'exterior de la descarregada, un altre cop amb el Jordi a segons, a qui vaig passar un manual de ciclomotor perquè aprengués a parar la moto, però sembla que encara no acaba de dominar-ho: aquesta vegada el castell va fer-se força llarg --suposo que canvis de canalla, no ho sé, no vaig preguntar però alguna cosa n'havia sentit-- i el Jordi va tenir temps per aturar la tremolor una estona. Una estona curta, perquè tot seguit hi va tornar. En fi, no ho sé, diria que a banda de lent no va patir gaire, però no el vaig veure i no vaig preguntar i no en tinc ni ideia.
En segona ronda fèiem el 3de7 aixecat per sota, el quart de l'any; som l'única colla que l'ha descarregat enguany; només els Castellers de Terrassa n'han fet un altre, carregat al Concurs. Jo estava una mica a l'exterior de la pinya i vaig aprofitar...
Per enfilar-me a la barana aquesta per fer fotos del castell, que no en tenim gaires en què es vegi l'aleta i la pinya alhora. Vaig seguir la depurada tècnica que havia anat polint amb Sagrada Família i Poble-sec:
Pel que fa al castell, doncs res, ha passat temps i no me'n recordo ja gaire. El que sí que recordo és que no va anar tan a empentes i rodolons com l'anterior que havíem fet a Cornellà, que me'l veia per barret; aquest va pujar força més maco i més ben compassat, però bé, ves a saber.
Mare meva, quina foto més maca, ara només falta que per a la temporada vinent rescati la càmera de fotos, perquè amb el mòbil és una merda. També corria un vídeo per WhatsApp:
En definitiva, que vem fer els càntics típics de descarregar el tres per sota i ja ens preparàvem per al 4de7 amb agulla, on jo anava de primeres laterals un altre cop. El castell va pujar al segon peu, sembla que el primer no estava còmode --allò típic d'un passet aquí, un altre cap allà, que no hi havia manera--, i en el segon sembla que el segon en comptes de pujar sobre el baix ho feia sobre l'agulla o sobre l'altra agulla --el pilar al mig. Bé, tampoc no en vaig veure res, però la sensació també va ser que es va fer sense gaires problemes.
Per acabar, un pilaret de 5 que va girar; ja deia jo per Cornellà que el tenim tan parat que només li calia això.
Aquesta foto m'agradava però va enfocar les gralles en comptes del pilar. Mala sort, aviam si agafo la càmera mínimament bona per la temporada vinent. I res, després d'això vem mantejar els caps de colla i el president, etc...
Després, els caps de colla van fer-se un petó molt maco, però vaig fer una mica tard.
I res, a dinar al local dels Bandarres; abans d'arribar-hi, però, va haver-hi diverses parades tècniques pel carrer Blai/Blesa i jo vaig escapolir-me per fer un menjar de dúrum a la rambla del Raval. En tornar, em vaig trobar el cap de colla i altres espècimens de mala reputació demanant una mena de kebab estrany --era halal i era tot diferent, jo vaig aprofitar per fer-hi un te amb llet, que no sé si n'havia begut mai. I va començar el concert i la música i tot es va anar fent fosc molt ràpidament --això del canvi d'hora, esclar--, vaig agrair personalment la feina de la Marta i el Rai, que tot i que en el passat --quan jo estava a junta i estava realment implicat-- haguem tingut diguem que maneres diferents d'entendre la cosa, al cap i a la fi són els putus frikis que ens han salvat la colla de l'extinció. I apa, a casa a descansar que dilluns tocava treballar.
Pel que fa a les altres colles, doncs res, Poble-sec va començar desmuntant un 5de7, em van dir que perquè tenien la capçada de l'arbre just a sobre, tot i que també vaig sentir que no estava bé per boca del cap de colla bandarra. En repetició sí que el van descarregar, no recordo ara gens com estava, però és aquest:
En segona ronda van fer el 4de7 amb agulla, que tampoc no recordo, em sembla que va tenir alguna cosa per dalt en algun moment, però no ho puc assegurar, i per acabar van fer el 4de7. No sé si era la millor actuació de la temporada, però els vaig veure prou bé i també recuperant embranzida, una mica com totes les colles. Van acabar amb un vano de 5 i molts pilars de comiat.
Els Castellers de la Sagrada Família van fer 4de7 amb agulla, 4de7 i 5de7, la mateixa actuació que Poble-sec però en ordre diferent. Van fer els primers castells de set i mig de la temporada, SaFa és una colla que ha tornat més tocada de la pandèmia però que també es van recuperant. Molt maco el cinc, per cert.
I això és tot, amics. Ja s'ha acabat la temporada més atípica que he viscut a castells, perquè l'any passat no vaig passar per la colla --tan sols un dia, el del primer castell de la represa del món mundial, per Sant Mateu-- i el 2020 quan va començar tota aquesta comèdia ni tan sols vaig arribar a enfaixar-me --bé, vaig anar a un acte que vem fer a Sant Joan de Déu, però no compta. He tornat a fer les chroniques, torno a fer la revista i torno a sentir-me casteller, i torno a divertir-me i torno a fer parrafades d'aquestes. Al final sembla que aniré a les colònies. Ja veurem què passa amb tot plegat, de moment he acabat content de tornar a fer castells, i que sigui empertostemps.
Diada de Tardor dels Castellers del Poble-sec
@bandarres: 3p4 id5d7 5d7 4d7a 4d7 vano5
@CastellersSAFA: 3p4 4d7a 4d7 5d7 p5
@Cargolins: 2p4 5d7 3d7s 4d7a p5
Fotos de la Lídia i les que vaig fer jo amb el mòbil (més alguna altra que ha circulat), malgrat que la Glòria de Moixis sempre rondini pels que fan fotos amb el mòbil a plaça.
Visca els castells i visca Cargolins, i la temporada vinent, més i millor!
Leave a comment