Dissabte continuava aquest inici de temporada tan interessant, aquest cop a Cerdanyola amb motiu de la diada del local dels Castellers de Cerdanyola. Jo sortia des de Gràcia i anava seguint les indicacions de Google Maps per arribar fins a la puta Meridiana i engegar pel passeig de Santako i enfilar riu amunt fins al pont de Montcada. Hi ha la gràcia que després de la darrera sortida de la riba del Besòs, el camí continua, però de terra i pedruscall; no se'n veu cap més sortida fins al pont en qüestió, o jo no en sé veure, i per poder sortir del riu s'ha de grimpar una mica pel talús i saltar la barana de la pista compartida per bicis i vianants. Vaig travessar, doncs, el riu i aleshores va tornar a començar el bell viatge pels polígons industrials de Montcada i Cerdanyola. Sé que hi ha un camí més bonic --és una manera de parlar-- per la vora del Ripoll --o com se digui--, riu més aviat rierol agònic escanyat també per polígons industrials i tota la merdissalla vallesana. Però per no perdre'm més del compte i seguir el camí més dreturer, segons Google Maps, vaig travessar pel polígon habitual, vaig ficar-me en una nacional que em feia una mica de caguera perquè semblava l'entrada a l'autopista i la penya hi nava cagant llets i, al final, després de voltar una mica, vaig acabar entrant al bar on jugava el Barça un partit molt espès contra l'Espanyol.
Actuàvem al local de Cerdanyola, com indica el títol de la chrònica. El local també està entaforat enmig de polígons industrials, al costat del rierol que potser era el Ripoll o potser la riera de Sant Cugat --era el riu Sec, diria--, amb un passeig d'arbres que es perdien al lluny i, ben bé, ubicat en el no-res. Era, doncs, l'actuació típica i característica sense públic, un dissabte a les cinc, celebrada per a consum intern i prou en un lloc excèntric, en fi, allò que acostuma a passar de tant en tant. Com que continuo sense anar a assaig, no tinc gaire idea de com van les coses, però de moment a plaça érem una mica més de mans que una setmana abans a Sant Andreu de la Barca. Això em va permetre quedar-me a fora en el 3de7 inicial per fer-ne fotos; de fora estant no em va semblar gaire complicat:
Tot i que potser es va fer una mica boterut a la descarregada.
En segona ronda fèiem un 4de7 en què em posaven de segones mans. Per sort, un d'Esparreguera va passar davant meu, perquè jo allà darrere el Ruben ben poca cosa hi podia fer. D'altra banda, des d'aquella posició no vaig veure-hi gaire cosa; la sensació és que tant 3 com 4de7 es van fer amb força calma i tranquil·litat, però ves a saber.
En tercera ronda segellàvem la mateixa actuació que la setmana anterior amb el 5de6. En aquesta ocasió em posaven d'agulla a la rengla del 3. Feia tant que no hi anava que hi entrava per l'esquerra; en fi, el 5 per la meva banda va semblar que tenia els típics desarranjaments de sempre, i amb la remor i xerradissa habituals que acompanyen aquest castell.
Hi havia cares poc conegudes, a segons:
I:
Fèiem el primer pilar de 5 de l'any, que vist de fora estant no va semblar que donés gaires problemes.
I dos pilarets de quatre i a dormir.
L'actuació completa va ser aquesta:
Final Diada Local #Cerdanyola
@ccerdanyola p4dol p4 3d6a 3d7 4d7 p5 p4
@collabordeus 2p4 3d7 4d7 5d6 p4+p4s
@cargolins 2p4 3d7 4d7 5d6 p5 2p4
És curiós veure com totes tres colles vem fer si fa no fa la mateixa actuació, amb algunes variacions; al capdavall, nosaltres en vem sortir vencedors triomfals sense màcula ni reprotxe ni sollament. En resum, una actuació prou ràpida a la quina forca, que ha de servir, com se sol dir, per rodar castells i castellers i veure quan comencen a arribar construccions més grosses.
Em diuen per l'orellera™ que, mentre nosaltres fèiem el pòtol mirant la primera part del Barça, els Martinets donaven xacolata desfeta. Després de l'actuació hi havia festeta, o això deien. Però ni l'una cosa ni l'altra no vaig presenciar: es feia fosc i la tornada amb bici es complicava. Vaig perdre'm una mica per entrades i sortides de carreteres i al final vaig travessar la urbanització que hi ha entre Montcada i Cerdanyola per tornar a passar per un polígon i, ja orientat, fer camí cap al Besòs. A Gràcia feien un concert a la plaça de la Vila, per cert, i mentre hi arribava tornava a sonar l'opening de Bola de drac.
Doncs res, les fotos.
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157707669729215
Josep/Marta: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157704334040472/
I això és tot per avui. La propera actuació és a Badia del Vallès el dia 14, ja veurem si hi anirem. Salut i castells.
Leave a comment