2017 Aniversari Carallots

| No Comments

I diumenge vam tornar a actuar, aquest cop als Horts de Llobregat, al parc del Mamut Venux. El parc és més aviat una esplanada enclotada de sorra amb gespa i arbres per les vores, situat en el solar d'una antiga escola, i el nom pintorescament paleontològic té a veure amb unes restes de mamut que van trobar al poble i de la bèstia de foc dels diables de SVH. Unes 350 persones van votar aquesta denominació per al parc, just per davant de Virgínia Amposta, que així d'entrada també sembla una mica exòtica (però que va ser una sindicalista que van assassinar els franquistes), i es va estrenar pel que sembla l'any passat, i... Res, que actuàvem allà al mig de la solana en un parc que anomenen pulmó verd però que tenia massa poca ombra per al meu gust.

Diada d'Aniversari dels Carallots

Per variar em vaig llevar amb el temps molt just, tot i que al parc de sota casa meva, que és més verd que el del mamut, feien un concert de canalla i m'havien despertat a tocs de bateria cap a les 10. Vaig escurar tant com vaig poder el temps i, una mica abans de dos quarts de dotze, agafava la bici, que la tenia lligada al mateix parc de sota casa. L'Ajuntament l'havia barrada amb una tanca groga que... en fi, que vaig agafar la bici, vaig tornar a traspassar la tanca i vaig fer això:

Diada d'Aniversari dels Carallots

Feia caloreta i un cop passat Sant Boi no hi havia gaire gent pel riu. Travessar els camps de la vora del riu i els horts abans d'arribar a Sant Vicenç tenia la gràcia que l'herba està molt alta i fins i tot m'esgarrapava els braços a la bici, aquest estiu una guspira per allà podria fer una foguera molt bonica. Donava per descomptat que actuaríem a davant de l'Ajuntament però casualment a l'entrada de SVH vaig llegir en una pancarta que havia d'anar a allò del mamut, i ja anava amb el temps just i tota la pesca aquesta, o sigui que vaig tornar a la nacional fins que vaig veure al lluny camises blaves, i apa, fet.

Diada d'Aniversari dels Carallots

I què m'hi vaig trobar? Doncs que d'entrada no havia agafat la faixa, de tan esperitat que havia sortit de casa, i que la cosa anava per llarg. Vaig voltar, vaig beure una mica d'aigua, vaig tornar a voltar una mica, em vaig canviar de roba, em vaig enfaixar amb la faixa vermella, vaig esperar, vaig tornar a beure aigua... I ja eren les 12.30 i els Carallots feien el pilar caminant d'entrada, que ja m'explicaràs quina gràcia tenia allà al mig del parc; a més, es van fer un passadís perquè hi passés el seu pilar, que no acabava d'anar gaire sobrat. Van fer el seu pilar i després el vam fer nosaltres, i després cada colla va fer pilars estàtics al seu raconet --nosaltres i Carallots, dos; Encantats, que eren molt poca colla, només un-- i aleshores, quan semblava que començaríem a fer castells, o que com diuen els pomposos, donaríem inici a la diada, una colla de bastons infantils es va passar vint minuts picant lleugerament els seus bastons en unes danses lànguides mentre el sol es filtrava pel cel entranyinat de núvols prims i alts i tot plegat. I jo que havia anat força ràpid pel riu per no fer tard.

Aniversari Carallots 2017

Aleshores sí, per fi, devien ser ja ben bé tres quarts d'una o més tard i els Carallots donaven inici a l'actuació. Faré com acostumo a fer i no parlaré gaire de les altres colles, perquè va molt més bé per a la salut no criticar ningú que no siguis tu mateix, de manera que passo directament al nostre castell, el 4de7, que no sé per què no m'apunto les coses, perquè després me n'oblido i així tampoc no puc criticar gaire. La qüestió és que hi feia d'agulla, tenia el Macis de segon i, a banda que el castell va ser lent com un dia sense birra i que a mesura que passava el temps tot plegat es desllorigava una mica més, i que em sembla recordar que el Macis no tenia bones mides i em carregava una mica a damunt (però vés a saber, no ho tinc gaire clar), tot plegat va acabar bé i ja se sap que tot va bé si acaba bé, i per tant ho deixarem com un nou triomf de la colla.

Aniversari Carallots 2017

En segona ronda tocava el 3de7. També hi vaig entrar d'agulla i també em va semblar molt lent i també que les mides no eren les millors del món: el meu segon en aquest cas era dels nous i sembla que això va fer que el meu rengle, la plena, fos el que estigués una mica pitjor de tots tres. Vam passar el vídeo a la Closca i no sé, suposo que amb el temps anirem polint les coses.

Aniversari Carallots 2017

En tercera ronda portàvem un altre cop el 5de6. El xivarri era dels importants, la concentració era força difusa i ja feia tres hores que pul·lulàvem pel parc del Mamut i jo començava a tenir una mandra i un cansament de magnituds paquidèrmiques prehistòriques. Al cinc hi pujava l'Ari, que és el segon castell que fa a plaça i també el segon 5de6 que hi puja. A banda d'això, jo si més no és un castell que intentaré oblidar tan aviat com pugui.

Diada d'Aniversari dels Carallots

Plegàvem amb dos pilars de quatre i apa, bona nit.

Diada d'Aniversari dels Carallots

Vaig tornar amb bici, perquè després de les tímides gestions per trobar cotxe on entaforar-la vaig donar per fracassades les negociacions diplomàtiques. La tornada pel riu va ser feixuga i penosa: estava molt cansat, havia begut unes tres o quatre birres en aquella puta actuació interminable i la solana esbotzava sense misericòrdia la fina xarxa de núvols d'aquell matí que ja era tarda. Hi ha d'haver alguna manera per sortir del riu i engaltar amb la carretera de Sant Boi a Cornellà, però vaig haver d'anar per la voravia o com se digui en contradirecció fins ben bé a la rotonda d'entrada a Cornellà. En altres temps hauria continuat carretera d'Esplugues amunt pel pont de sota les vies de tren, però estava a punt de morir d'alguna mena de lipotímia i vaig passar per la font que han posat al parc de la plaça de l'Església. Allà vaig poder tornar a contemplar l'Ajuntament de Cornellà, la masia destrossada de Can Vallhonrat i la baluerna afrosa de l'església. Llavors vaig continuar carretera d'Esplugues amunt i per l'edifici de CCOO em veia mort esterrecat per la merda de carril bici ple d'obstacles. Contra tot pronòstic vaig arribar a Can Bagaria, vaig fer cap al polígon del Gall i vaig aconseguir deixar la bici al pati de la Closca. Estava tan mort que la birra no em va ressuscitar i vaig decidir anar a menjar alguna cosa a la Rambla...

Diada d'Aniversari dels Carallots

Com es pot veure, la tornada va ser molt més lenta que l'anada. I res, que la tarda i el temps van anar passant i aquesta ja és una altra història que no m'interessa ni a mi.

Tornant a l'actuació, podria fer-ne algunes consideracions, però poder no cal gaire. La primera és la interessant discussió entre espatlles i hombrus que vam tindre a plaça, i també una versió de galindons i galindaines. Una altra és que el dia abans hi havia hagut assaig al carrer i dinar popular i quina i altres coses que em vaig perdre perquè era a un poble que anomenen Sant Esteve Sesrovires per escoltar el Junqueras dir que la política va d'amor. Jo flíput, de debò, no sé de quin seminari han tret aquest paio, estava a punt de tirar-li la cadira al cap en senyal d'estimació i d'amor fraternal. Diuen que em van enfocar a TVE Internacional. Bé, la cosa important de debò és que és la tercera actuació consecutiva que fem una mica el pena: vam fer la mateixa actuació que fa dues setmanes a Badalona i ve després de la desfeta del Poble-sec. Hem enfilat tres actuacions seguides bastant deplorables: Badalona i SVH ens han contemplat amb quatre piules a plaça, incapaços de portar un programa amb tres castells de set (suposo que si forcéssim els podríem fer, però la nostra colla no acostuma a fer aquestes coses i ben fet que fa); el tema del Poble-sec potser és una anècdota però és evident que no teníem confiança en el 4de8 i que pel que em van dir la llenya sí que va tenir conseqüències (físiques) directes en el 2de7. Bé, jo què sé, també sembla clar que tenim algun problema que ve de lluny per poder créixer, fer sentiment de colla i esprit casteller, fer creure a la gent que són importants i imprescindibles per fer castells nous i tot allò que està tan dit i repetit que no cal que torni a dir. Jo també podria fer més coses, però trobo que encara necessito una mica de distància.

O sigui que tres actuacions seguides fent el pena. La següent és a Can Vidalet, aviam què collons fotem, perquè la cosa comença a revoltar una mica.

L'actuació completa:

Carallots de Sant Vicenç pd4cam, 2pd4, 4d7, 3d7a, 3d7, vano5
Castellers d'Esplugues pd4cam, 2pd4, 4d7, 3d7, 5d6, 2pd4
Encantats de Begues pd4, 3d6, 3d6a, id2d6, pd4

Fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157684465357805
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682194475531
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157684407637155

I a cagar a la via.

Leave a comment

About this Entry

This page contains a single entry by JS published on 8 juin 2017 17h37.

2017 Poble-sec was the previous entry in this blog.

2017 Can Vidalet is the next entry in this blog.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en