Pos hola.
Va sortir el sol i era diumenge. Vaig mirar l'hora i era diguem que una mica tard: les 12. Què havia passat la nit abans? Per exemple, això:
Després de la decapitació d'un casteller hi va haver el correfoc més foll de Boc de Biterna en molt de temps. Com que l'any anterior no van poder treure la Pilarín en professó perquè es van anul·lar els actes de festa major, Boc tenia el doble de pólvora per cremar. Els assassinats d'entitats del començament eren, segons m'explicaven més endavant, perquè necessitaven l'esperit o essència de les entitats del poble per renéixer, i les triades van ser castells, diables, Gelade o grup excursionista i el cau Sant Jordi. En acabat hi havia els grans concerts de Kancer de Sida i Tu Madre Esputa, que ens van adelitar amb aquesta delitosa cançó:
La cosa va acabar cap a les tres i vaig acabar passant cap a casa que ja era hora. Tenia el despertador a les 10 per dutxar-me i tot plegat però no en vaig fer cas i així fins a les dotze menus cinc.
Vaig arribar al Poble-sec cap a les 12.25 i ja havia passat això:
També havia desmuntat el Poble-sec el peu d'un castell o una cosa així em van dir, quan vaig aterrar al carrer-plaça poblesequí. Era hora d'enfaixar-me i ficar-me a la pinya del nostre bell castell, un 4de8. Com que ha passat força temps, no recordo exactament què va passar, però és que jo, des de l'agulla, no hi vaig veure gaire cosa alarmant: pujava d'aquella manera, no gaire còmode però sense gaire perill, però amb l'acotxador remuntant dosos algú va cridar avall, i desmuntat es va quedar.
En repetició, amb dos coglioni, hi tornàvem. El castell no recordo si estava millor o pitjor, la sensació és que com abans no acabava d'anar bé, però anava tirant i es podia descarregar. El cas, però, és que es va col·locar acotxador i quan l'enxaneta havia de remuntar dosos, no ho va fer per alguna raó i va començar a baixar. Amb el procés de desmuntatge i amb dosos que començaven a pensar a baixar el castell va començar a trontollar força i de cop i volta, patapam, va petar diria que per quints i així sempre tindrem aquesta bonica foto per a la posteritat:
Després de la patacada era moment de pensar què havia passat. El més lògic és pensar que no el teníem prou ben assajat. Segurament no li teníem prou confiança, i és que les pinyes a assaig no havien acabat d'anar mai bé, malgrat que el passéssim net algunes vegades. Potser la canalla necessitava més confiança, la que li podria haver donat una pinya més assídua a la Nau i allà on va. El cas és que va caure el 4de8 després de no sé quants sense caure i apa, sempre va bé caure per recordar que no somos nada.
Amb l'estaborniment de la llenya i algun mínim ferit que es trobaria a l'hospital un holandès errant que havia passat per la nostra colla, encaràvem el 5de7. Hi vaig entrar d'agulla i la veritat és que no en recordo gaire, per variar: l'únic record que en tinc és que no estava gaire de gust, allà dins. Com a cosa curiosa, diria que vaig tornar a fer d'agulla amb l'Adalid.
I encara estabornits per la llenya la Mar ens deia que provar el 2de7 després d'una llenya de 4de8 ens fa grans, etc., i que estiguéssim tranquils i tot allò que se sol dir per enardir i calmar alhora els ànims de la gentalla. En aquest cas sí que es pot dir que teníem el castell prou ben assajada: n'havíem descarregat quatre o cinc a assaig i una altra a plaça, no hi havia d'haver problema, però... Intent desmuntat. Per què? Doncs a la meva posició, de vent petit, no hi veig res, o sigui que Youtube, il·lumina'm.
El vídeo l'únic que em diu és que l'acotxadora anava mirant avall de tant en tant i no se la veia gaire convençuda, però no en puc deduir la causa. En tot cas, es va desmuntar quan encara no havia passat res de greu i es pot considerar una merda d'intent de torre. [Em van dir que la causa va ser que una quarta estava tocada de la llenya del 4de8 i que el va fer baixar per això.]
Després d'això renunciàvem a més històries complicades i ens resignàvem a fer el 4de7, que també recordo com un bunyol però vés a saber.
Deixàvem estar el tercer castell i així sortíem de plaça-carrer amb només dos castells, una llenya i dos intents desmuntats.
Final #PobleSec
@bandarres: 2p4 4d7 3d7a 3d7 v5
@cargolins 3p4 id4d8 i4d8 5d7 id2d7 4d7 p5
@CastSantFeliu: p4 4d6 2d6 3d6a p4
Però bé, may the force be with us.
Després de tota aquesta merda dinàvem al Poble-sec i fèiem una mica de xerinola. Feia molt de temps que no quèiem, i l'any passat vem acabar precisament al mateix plaça-carrer cantant «I tot descarregat!» com uns subnormals. Ara tot és passat: hem tornat a caure, hem tornat a desmuntar la torre, hem tornat a fer una mica el pena i tal. Esperem que sigui només una pedra en el camí i que tornem pels viaranys de la conquesta més alta, i que els camins de la desfeta es desfacin sols.
I apa, salut i a la poctlla.
Fotos:
Roser: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157684290130235
Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682334258700
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157681188058074
Leave a comment