Diada de Sabadell, 2009

Era diumenge al matí i tots semblàvem hipopòtams.

--Ahir vaig anar a dormir d'hora. (badall) Però tinc una son de collons.
--Jo no vaig sortir, però també tinc una son que no hi veig. (badall)
--(badall) Qui matina fa farina.
--I qui es lleva de matí, pixa allà on vol. (badall)

Enteranyinaven el cel blau elèctric uns núvols prims i estireganyats i a l'ombra feia una certa fresqueta. Mentrestant, alguns anaven a fer un cafè al bar Lucas.

--Sóc addicte al cafè. (badall) Només en porto tres, avui. (badall)
--Diuen que un Red Bull són quatre cafès. Però res com un cigaló. (badall)

I per fi, gairebé tres quarts d'hora més tard del que havíem quedat, va arrencar l'autobús cap a Sabadell.

--(badall) En tren hauríem arribat fa estona. (badall)
--Ja està el heavy dient heviatades! (badall) Jo també tinc son...

A l'autocar l'aire condicionat estava a una temperatura intempestiva. I vem arribar a la plaça de l'Ajuntament de Sabadell, al costat del primer Viena al qual vaig entrar (o potser el segon), a tocar del teatre de Sabadell, sota l'atent esguard del Bustos, el batlle de l'única vila en què els fills dels industrials se la pelen amb les dues mans. Les clapes de núvols s'esclarissaven i el sol de finals d'octubre amenaçava.

--Fotrà una calda de cal déu. (badall)
--Malviatge! Déu nos en guard!

El cap de colla manà i ens estripà els badalls:

--Enfaixeu-se, collons!

Ben embolicats en la faixa, un pèl tard (al voltant dels dos quarts d'una) vem fer caminar un pilar per la plaça fins a davant la casa de la vila al toc de les gralles de Sabadell, puix natrus no en disposàvem. Segons en l'ordre d'actuació vem treure'ns la son de les orelles i vem encarar una diada rodona.

[mode demagogic_reporter on]

Vem obrir amb un 5de7 marca de la casa, ràpid i bell (millor que l'anterior dels Saballuts) i, segons expliquen els entesos, un pèl malament de mides entre rengla i buida --però mai no trobaran cap castell perfecte, aquests rondinaires del tronc! Val a dir que hem inventat una nova modalitat: el cinc de set amb abella, que va amenaçar el castell i va contribuir a fer-lo més emocionant. Quan se n'assabentin els Castellers de Vilafranca correran a penjar un rusc entre els dosos del tres. Fet i fet, un Cinc dolç com una daurada bresca de regalada mel.

I el 3de7a va ser es-pec-ta-cu-lar, a la casa dels inventors de l'invent, els Saballuts, com bé em recordaven avui, orgullosos que la seva andròmina hagi fet fortuna. A nosaltres, que en temps rècord vem assajar-lo i descarregar-lo (en dues o tres setmanes), ens fa força servei, per raons òbvies, i tots molt contents que ara siguem capaços, en qualsevol sortideta de no res, de descarregar dos castells de set i mig sense esperrucar-nos, com dirien per allà al nord.

Per raons que no fan al cas, a la meva travessa suposava que provaríem el 2de6 per anar guanyant terreny al cim que ens sembla més proper, però s'ha demostrat que anava errat com gairebé sempre i hem plantat l'anomenat quatre de set lleuger, un eufemisme per no haver de dir prova de quatre de vuit que, com que encara sembla llunyà, no pot ser pronunciat en veu alta, malgrat que sotto voce tothom el té a la boca. Aquesta prova ha anat molt millor que l'anterior, que va ser tot just la primera, a la Trobada del Baix de fa dues setmanes. I tothom com gínjols.

Per plegar veles hem enlairat un nou castell inèdit, el Pilar de Cinc aixecat (i descarregat) per sota. No ha resultat tan maco com els altres tres castells, ni com els dos pilars descarregats a assaig, però ja és una realitat que ens omple de feliç gaubança. És curiós però tenim, per primer cop en la nostra història (que jo recordi), dos pilars de cinc completament diferents. És un pas endavant molt important i blablablà.

I en fi, tots contents. M'han demanat que m'estengui en la crònica... però no tinc res més a dir. Dos castells inèdits (pilar de cinc per sota i cinc amb abella), cada cop amb més solvència i tranquil·litat en castells fins fa poc impossibles, les altres colles felicitant-nos per com fem les coses, i encara s'han d'anar millorant moltes coses, i apa, tu, tralarà larà larà.

Diccionari Alcover-Moll, un tresor sense preu que a sobre és de franc.

Fotos

Actuació completa:
Castellers d'Esplugues: 5de7, 3de7a, 4de7, Pde5s
Castellers de Sabadell: 5de7, 2de7, 3de7s, 2Pde5
Castellers de Terrassa: 4de7a, 5de7, 3de7, Pde5