Actuació a Sant Cugat

Eren quarts d'onze i he greixat pinyons i plats. Amb la feixuga motxilla a l'esquena hem pujat a les Aigües, al Tibidabo, a l'Arrabassada, i una hora després de sortir hem aterrat a Sant Cugat. Quin poble més verd, més ordenat, polit, més ideal per anar-hi a viure. Es flairen els diners. Que maco que és el Monestir, davant d'on hem actuat. I el cel clapejat de núvols que s'han anat espesseint fins a deixar anar alguna goteta a tercera ronda. L'actuació s'ha desenvolupat una mica lenta, en especial les pinyes es muntaven amb parsimònia, però tot ha fluït sense entrebancs i ha acabat bé.

Com que ja no em planyo de res, només constato que hem fet castells de sis. La variable principal és la de sempre: manca de camises, tant a plaça com a assaig. Algunes baixes de tronc. I cap adopció de risc.

A primera ronda hem tornat amb el 5de6. L'únic problema ha estat que l'acotxadora de la torre ha pujat per la descarregada; això ha motivat l'esgarip d'una terça (o dos, no sé on anava). El seu ensurt ha sobresaltat la resta del castell, i la remor d'inquietud a pinya ha estat incessant des d'aleshores. De fora estant, però, salvant la peculiaritat de l'acotxadora, el castell ha estat ferm i segur. O això m'han explicat.

A segona ronda hem tornat a certificar un 2de6 sense problemes. Vaja, no serà la millor torre de la nostra vida, però estava bé i així passarà a la història, o si més no així ho reflectirà aquesta crònica per la posteritat, perquè sapigueu que aquestes cròniques són un testimoni únic que els historiadors utilitzaran en l'avenir per resseguir els nostres capitombs, que en diria algú.

I després d'aquesta pausa publicitària, continuem amb el tema. Hem acabat la nostra genial actuació amb el 4de6a, un castell horrible que odio especialment (el que més odio és el 4de6 per raons òbvies, espero que no en fem cap aquesta temporada). Aquest 4de6a ha anat bé, i hi havia un jovenet a segons que carregava una mica a la dreta que ho feia francament bé, em diuen que hauria d'entrar a castells de vuit.

Per acabar tres pilars de quatre i a fotre faves.

Pel que fa a les altres colles, Sant Cugat molt bé, amb el 3de7 per sota una mica rebregat però espectacular com sempre, un 4de7a que és la nineta dels meus ulls, tot i que aquest ha quedat també rebregat (un rengle obertíssim), i un altre castell de 7 que posaria la mà al foc que era el 3.

Per la seva banda, els Xicots de Vilafranca presentaven encara menys efectius que nosaltres però ens han ofert dos castells de 7 (que no sé quins són) i el 2de6. Tant Sant Cugat com els Xicots han rubricat l'actuació amb dos eSPadAtS de cinc. Espadats!

Et c'est fini.