Crònica de Sant Fèlix

Obrien plaça els sempre totpoderosos, espant de llurs enemics, Castellers de Vilafranca, i atacaren en primera ronda, com tenen per costum per Sant Fèlix, el 4de9fa. Ha pujat força bé sense vacil·lacions i pràcticament perfecte llevat d'algun petit incident en la primera aleta, subsanat amb gran mestria. En segona ronda han alçat, al segon peu, el 2de9fm, colós encara no vist aquesta temporada, llevat d'un lamentable intent sense solta ni volta per les Santes. Han domenyat el monstre amb franca suficiència, gesta que ha desaforat el clam laudatori de la plaça bocabadada. En tercera ronda, tanmateix, els vilafranquins han decidit no forçar més la màquina, en tant que ja eren sens dubte els vencedors de la batalla, ultra disposar del portentós pilar de vuit en la recambra. Així, amb un fàcil 3de9f, han finalitzat la seva darrera ronda, a l'espera d'un Pde8fm que ha estat completat amb tantíssima facilitat que ha garratibat el públic entregat.

La Colla Joves Xiquets de Valls ha anat a per totes i ha signat la seva millor exhibició de fa temps, recuperant, per fi, els castells de gamma extra, des del 2de8 de Santa Úrsula del 2004. D'aquesta faisó, després d'un còmode 3de9f, han descarregat per primer cop en la seva història el 5de9f. La supercatedral s'ha bastit a la primera amb molt bones mides fins a la carregada, moment a partir del qual ha calgut defensar el monument amb força i coratge. Pletòrics, eufòrics, han completat un castell que ha costat moltíssim als muixerrillos, molts intents pel camí els darrers anys i una tirallonga immensa de catedrals de mides exactes i harmòniques. Per acabar l'actuació han abordat el 4de9f que, després d'un intent reduït a llenya amb acotxador col·locat, ha estat descarregat amb molts treballs i suors, vencent la por de la canalla, que per un moment s'havia fet enrere. I per acabar, han aixecat dos tristos pilars de cinc, i hom es demana quan els muixerrillos seran capaços de posar-se a l'alçada de les colles grans també pel que fa als pilars.

Per la seva banda, els rosats han començat amb un 3de9f, com la Colla Joves, però molt més rebregat, que semblava en algun moment que es trencaria. Han mirat de donar la campanada amb un 3de9fa inèdit que s'ha ensorrat a la primera i que ha sonat a fantasmada. En repetició han portat a plaça l'únic castell de vuit de l'actuació, el 3de8a. Per tancar castells, han carregat el 2de9fm, tot just el segon que es corona aquesta temporada, que ha pogut aguantar amb prou feines l'aleta, fent figa tot seguit. Finalment, els vallencs han portat també el Pde8fm, molt més insegur que el dels verds, que ha caigut també en la descarregada.

I els Minyons de Terrassa han obert amb el 3de9f més parat del dia i han portat després el segon 5de9f de Sant Fèlix. Ha pujat més remenat que el de la Joves, i amb problemes amb la canalla del dos, que l'ha fet endarrerir fatalament. En la descarregada s'ha ensorrat la construcció, incapaços d'aturar les batzegades en totes direccions. Han finalitzat amb el 4de9f amb molts problemes en un terç, incidència que obligat a defensar aferrissadament el castell fins el final. Com a comiat, un bell pilar de sis.

I ara aviam què passa d'aquí al Concurs —tot i que els Minyons no hi vagin.

[Crònica confegida a distància tot llegint les informacions que ha anat donant Falques]