Es tracta de la millor actuació a la diada d'hivern de Ganàpies que hem fet des de fa uns tres anys. L'any passat ni tan sols vem arribar a fer castells de sis. Ha anar molt bé, millor del que m'esperava. Anava convençut que faríem almenys el tres i quatre de sis, amb problemes, i que quatre amb agulla, torre o cinc no es farien o, si es provaven, farien llenya. La realitat, però, va ser més falaguera.
Havia estat consirós tota la setmana, davant aquesta actuació. Quan faig castells amb la meva colla, Esplugues, mai no pateixo per un tres o quatre de sis, sé que els descarregarem. Amb Ganàpies pot passar qualsevol cosa. Fer castells universitaris concedeix un plus d'incertesa i perill que els fa més emocionants. Potser són més lletjos, amb enxanetes amb barba i tanta homogeneïtat d'edat. Són diferents.
Havia estat prenent notes sobre el conflicte txetxè més capficat en el conflicte de les alçades dels pilars dels castells. Però, com les tropes txetxenes que varen conquerir Grozni inopinadament, sense ni plantejar-s'ho, davant d'uns russos escagarrinats, nosaltres vem conquerir la nostra pròpia plaça i au, felicitat, gresca i xerinol·la.
I malgrat que, a pesar de tot, va començar de la pitjor manera possible: amb una llenya. Després del pilar de quatre de tràmit (que a Ganàpies no és tan de tràmit...) vem ser els encarregats d'obrir plaça, amb un quatre de sis amb el pilar al mig. Ja d'entrada allò no m'oferia cap mena de garantia: ni la pinya estava ben lligada (faltava, per exemple, un primeres lateral, però això és només a tall d'exemple) ni sentia surar a l'ambient aquella autoconfiança necessària per a descarregar qualsevol castell. Amb dosos col·locats la construcció tremolava com si tingués al·luminosi. Es va fer l'aleta però, en baixar l'acotxadora, va relliscar i va caure, va rebotar a la pinya i va tocar terra. No va prendre mal (rarament es pren mal fent castells), però el castell quedava lluny de carregar-se (no es carrega un quatre amb l'agulla fins que l'acotxadora o enxaneta del quatre no corona el pilar del mig i baixen segons del quatre). En fi, que ja hi érem.
La meva sorpresa va ser majúscula quan el cap de pinyes em va preguntar si repetíem el quatre. Ho reconec: no ho hagués fet, jo. No hi confiava. Però es va repetir.
A la repetició es va tornar a lligar la pinya, molt millor aquest cop. Abans de tancar-la, en Txema, antic cap de colla, situat al mig (on hi va el pilar del quatre), va dir uns semblants mots: «si ens ho creiem, aconseguirem descarregar-lo. Esteu tots atents, no afluixeu. Que els d'aquella banda apretin més que fa baixada...». I vaig mormolar que era molt optimista; però tenia raó, cagundéu!
Va tornar a pujar tremoladís, en passar l'enxaneta va haver-hi una rebrincada forta on em pensava que el segon se n'anava, però al final tot va anar bé. Quin goig i alegria, gairebé no m'ho creia.
I després d'aquesta fita vem descarregar un tres i un quatre de sis. Jo vaig pujar al quatre i va anar bé, no massa còmode, però. El tres va anar molt parat. De comiat, dos pilars de quatre i, per reblar-ho, cinc pilars novatus (de tres...), on em van fotre de baix i gairebé sense pinya.
Hi van fer castells també Arreplegats (tres per sota, quatre de sis amb l'agulla i quatre de sis, intent de pilar de cinc i pilar de quatre) i els Xoriguers (construccions de cinc pisos). Emboirats només van fer un pilar de quatre, però molta farra. Hi havia també un marraco.
Després va haver-hi dinar de carmanyola i vem anar a buscar la revista, què maca ha quedat. Va venir una mena d'animador infantil que va fer un concert adaptat als degenerats universitaris (va estar força divertit) i es va organitzar la ginkama, que com totes les que he viscut a Ganàpies no va acabar de rutllar bé (alguns grups sí que van anar bé).
I aquí em pregunto, què diria en Josep Pla si assistís a aquests lametables espectacles? Nosaltres, elit cultural (ehem), despullats enmig del campus a les vuit del vespre i a cinc graus de temperatura, cantant i cridant desaforadament, borratxos, pixant pel campus, etc. Ahir no vaig beure gairebé gens, per la qual cosa l'escena presenciada va poder ser analitzada sòbriament. La gent que em parlava, que avançava fent esses, que queia, que perdia mil coses, era, diríem, vergonyant.
Cap a quarts de nou vem tirar cap a la Plaça Cívica. A les nou vem entrar a la Sala d'Actes i vem sopar. Jo vaig marxar cap a quarts de deu, perquè m'hi avorria i perquè avui tenia classe.
En resum, que va estar bé i a tothom li va agradar la meva revista...
[Fotos aquí]
Diada Ganàpia de Tardor, 2005-06
Ganàpies UAB: Pd4, i4d6a, 4d6a, 3d6, 4d6, 2Pd4
Arreplegats ZU: Pd4, 3d6s, 4d6a, 4d6, iPd5, Pd4
Xoriguers UdG: Pd4, 3d5, 5d5, 2d5, Pd4
Emboirats UVic: Pd4
Iep! sabia que la teva crònica de la diada no faltaria ;) La revista fantàstica, ja vaig aconseguir-ne una. Ah! i les fotos també.. però crec que has posat l'enllaç malament.. almenys a mi no m'ha funcionat.
vinga, ens veiem!!
Ja està arreglat. Ha estat un error intern de Flickr, s'ha solventat màgicament.
Vinga, gràcies!
Josep.
iep! ves quina cosa! t'he trobat jeje