Arribí, dimarts, cinc minuts passats de l'hora convinguda. Venia d'una altra reunió, de salvar la pàtria, que en dic. Va ser temps escolat per la clavaguera, no vem salvar gaire res. Vaig fugir d'allà a un quart i deu minuts de nou i en un tres i no res vaig ser on havia de ser.
Van sorpendre'm una taula amb embotits i pa i tomàquet, i alguns membres de la futura Junta encara no electa. Quan hi vem ser tots vem començar a parlar una mica de com anirà la cosa. Va ser la reunió on vem veure'ns per primer cop les cares i vem fe'ns-e una ideia de com estarà estructurat. Va ser el primer contacte, unes pinzellades per acotar l'esbòs i albirar el dibuix del que serà.
Va haver-hi temps també per espolsar alguns draps bruts. La història submergida, latent, emergia per permetre de veure la punta de l'iceberg. D'algunes picabaralles i estripades ja en tenia notícia. Però, esclar, també intuïa que hi ha teca per pantagruèliques vetllades i budells foradats.
També hi hagué temps per contemplar fins on m'estic emmerdant: ja tinc web, revista i relacions amb els mitjans de comunicació, a més d'ajudar als butlletins interns i una assemblea, o Junta, per mes. Seré l'encarregat de l'apartat de comunicació i tal. Però de segur que em plouran més responsabilitats: des d'ajudar a organitzar qualsevol cosa, parlar amb qui sigui, reunions extres, etc. Thor, dóna'm forces.
Va estar força bé, i el sopar també. Començo la meva segona temporada sencera amb la perspectiva que acabaré somniant amb la colla. Ah, però si això ja em passava. Bé, doncs amb la pespectiva que hi somiaré més encara.
Leave a comment