Aujourd'hui hem tornat de ple a Esplugues, en concret a la Zona Franca de Barcelona, a fer castells. He ficat la camisa i una faixeta al meu sac i via Carrilet m'hi he plantat ràpid. Molta calor. Un cel blau sulfat de coure, infinit oceànic, blau barrufable, una enorme pantalla blava de Windows que s'estimbava a sobre com una pedregada de làmines de cobalt. Tot i ser un color fred, devia ser blau de flamarada, flama que abrusa la Unió Europea, blava també, el color de l'himen pirètic de la verge Maria.
En arribar-hi jo, els de la camisa blava (els Castellers d'Esplugues) solcaven les pregoneses celestes amb l'aleta del tres de set, tauró blau que profanava la quietud feixuga estiuenca, voraç, nietzschià, queixalant prop del port de Barcelona i etcètera [la puta...].
La segona onada va portar el 4de7, que també va nedar furiós entre les mars porugues de la Zona Franca. Per acabar, el 5de6, una plàcida balena blava que va tornar a ensenyar l'aleta aquesta temporada, una vegada més. Com a comiat, tres sardines esquifides.
Pel que fa a Sants, un bonic 3de8, seguit del 2de7 i un 4de8 més treballat, ultra el vano de 5. Els Moixiganguers van ensopegar amb el 4de7; després de la carregada, quan per fi havia pogut asserenar-se, va rebregar-se fatalment al pom de dalt i va arrossegar tota la bastida. Van haver d'abaixar pretensions, amb 4de6a i 2de6 i Pde5.
Feia molta calor. El cel era d'un blau intens que feia angúnia. I he suat com un fill de puta per tornar a casa, malgrat ser poc camí, tot i que de suau pujada.
Diada de la Zona Franca
Cargolins: 3de7, 4de7, 5de6, 3Pde4
Borrinots: 3de8, 2de7, 4de8, vano de 5
Moixiganguers d'Igualada: 4de7c, 4de6a, 2de6, Pde5
Leave a comment