Diada emboirats

Primera constatació: sempre és motiu de satisfacció trobar més de quatre emboirats junts. Calculo que ahir n'hi havia al voltant d'una vintena. Segona constatació: més que castells, fem el que es considerarien proves als assaigs de les colles normals. També vaig debutar al tronc dels Ganàpies a plaça, però encara espero debutar en un castell de debò, perquè fer baixos més pom de dalt no és fer castells. Per a la història quedarà la següent actuació estratosfèrica: p3, 4d4c, id3d4, 3d4, 2d4, p3 i 3d5 conjunt amb Emboirats i Ganàpies. Jo vaig ser al quatre i als dos "tres de quatre".

Com a defensa pròpia no negaré que això no és una actuació castellera, sinó que és una trobada entre universitaris que es dediquen a fer construccions humanes inspirades en els castells. Jo sospito que en els seus orígens la gent que feia castells (o les muixigangues i tal) no es preocupava per si el que feia era o no un "castell", sinó que simplement es tractava d'una activitat de lloança a déu. L'important no era si els pilars eren de tres o de set, sinó l'acte religiós en si.

Avui dia és evident que aquesta concepció dels castells s'ha perdut, però podem reinterpretar-la al nostre gust. Segons la definició popular de "castell" més estesa, nosaltres no en fem, però això no treu que no poguem passa'ns-ho bé tot fent el nivell de construccions humanes al qual podem aspirar amb només vint persones gairebé totes en edat universitària.

També sé que això trenca amb moltes tradicions pròpies del món casteller, des de la "doble camisa" fins a la universalitat dels seus components, etc. Però el que vull dir és que fer castells no té per què ser sinònim de competició, sinó de festa, però de festa sana, tot i que degeneri molt sovint en gent borratxa tirada per terra i cardaires desesperats; i que fer-ne ni que sigui de tan modestos, també té la seva dignitat.

En resum: fer aquesta mena de castells és un motiu com un altre per conèixer gent nova arreu de les universitats del nostre país i de moltes colles diferents, i de passar-s'ho bé alhora que es practica una activitat que per mi és una passió: els castells, mal que siguin de quatre.

Doncs després de tot aquest rollo, ja no tinc gaire cosa més a dir. Després de l'actuació vem passar l'estona jugant i ballant, fins a quarts de nou, que tenien el sopar preparat. Al menjador, entre els clàssics càntics universitaris, els emboirats van llegir una breu descripció dels emboirats presents, molt divertida. En acabat, vem tirar cap enfora, on es faria un gimkana estranya a la qual jo no hi vaig poder participar perquè me'n vaig tornar cap al poble. Avui tenia coses a fer. I a quarts de dotze ja era a casa.