Onze de Setembre a Badalona, 2015

Quan vaig entrar a la colla, suposadament (ningú no va comptar ningú) la majoria dels castellers no eren independentistes. Estava molt bé no treure estelades, perquè si en treies se t'emprenyaven, pel que sembla. La Gemma em va explicar fa poc la història d'aquest pilar, i jo què voleu que us digui, si la majoria no vol una cosa, doncs s'accepta i prout.

El putu Flickr ara em fot una puta merda de codi increïble per enganxar les fotos aquí.

Sobre aquest tema, copiaré el que ha dit el dimitit sotspresident de la colla, en Jordi Figueras:

Pensament agressiu i malintencionat... mentre avui alguns feien un tres de nou, altres feien res de nou... [...] no, no ho oblido Erik, de fet és el meu principal problema, hi han coses que no les oblido fàcilment. Res de nou respecte a la reacció espanyola respecte a la mani, 3d9 de Vilafranca i altres, novament, no han fet res...

Fa gràcia que la colla hagi de romandre neutral davant una qüestió que l'afecta directament perquè els estatuts ens obliguen a no fer res i perquè els que són "neutrals" (és a dir, hi estan en contra) no volen. La colla no es mulla en res: adherir-nos a la merda del dret de decidir va ser una odissea, la colla pul·lula per Esplugues com una vella ranca i en general hi ha poca participació, tant a dins com a fora de la mateixa entitat. Hi han dies que em fa tant de fàstic aquesta colla que la deixaria estar i em dedicaria a fer ganxet.

Bé, jo què sé, no tinc ganes de fer la crònica, només volia desbarrar una mica. La faré ràpid, dinaré i després niré a buscar la bici, que la tinc lligada davant el monument de Casanova.

Doncs res, la colla de Trunyocletes vem quedar a dos quarts d'onze a l'Ajuntament; força just per arribar a Badalona pedalant. I, així i tot, encara vem sortir a les 10.50 perquè el dia abans la parròquia havia retirat tard i se'ls enganxaven els llençols i tocatardans tots.

Vem començar a pedalar, però com que anàvem tard em va entrar la pressa i el primer tram de la Diagonal el vaig fer follat. La bici nova xerrica com un munt de ferralla quan frena, i no és la cosa més bella de l'univers, però així és la vida. Per la Diagonal abans de passeig de Gràcia el Valero es va fotre de lloros al carril bici, amb els monticles aquests que han posat per segregar el carril, que impedeixen fer avançaments i que permeten que les motos s'hi colin quan hi han embussos.

Vem aparcar cap a tres quarts de dotze, però la puntualitat habitual d'aquestes coses ens va fer esperar més de mitja hora. Ahir no teníem piulador/facebookeru oficial, o sigui que hi vaig tornar jo, després d'algunes actuacions de descans. Les quatre gotes que queien van deixar de caure, ens vem situar al mig de la plaça de la Plana i va escomençar allò.

El 5de7 va pujar molt bé, tothom deia que es va descarregar molt tranquil. Per la descarregada de la torre sentia que el terç tenia la moto, que davallava cap al segon, que triturava una mica el baix. Però res, tot molt plàcid.

En segona ronda tocava el 3de7. Tinc problemes per recordar els castells, m'ho hauré d'apuntar, i això que ahir no vaig beure absolutament gens durant l'actuació. El 3 em sona que va ser un pim pam sense gaires històries; el meu baix sembla que patia una mica malgrat que el castell era una postal, i així passàvem a tercera ronda. A la foto l'Aleix està com una mica assegut, però jo què sé.

I en tercera ronda tocava el 4de7, prova del de vuit, que va pujar i baixar així una mica rarot per baix, una mica incòmode de no res, amb el meu segon que carregava cap a una banda i els laterals que havien d'anar estrenyent o afluixant segons el moment, i descarregat i cap a fer el pilar de 5 de comiat.

De la resta de colles, només destacaré el 3de7 amb agulla dels Carallots, que van desmuntar a la primera i que en repetició van descarregar in extremis. Segons el "Carallot" que conec de Ganàpies, hi havien mil canvis a tronc i va ser molt meritori aconseguir-lo. Jo vaig al·lucinar una mica, però tot va bé si acaba bé.

Els Carallots ho van celebrar força:

Vem dinar a Badalona i vaig agafar la bici cap al Clot, on ens havíem citat per a la Via Catalana™, la mani de l'11-S™ o la Meridiana™. Des d'on érem vem veure el 3de9f de Vilafranca i pilars de Minyons de Terrassa; tota la Via anava plena de castellers amb camisa i, com que Esplugues és una puta merda, nosaltres ens ho vem quedar mirant.