Eren les 17.50 hores, vaig enfundar-me els pantalons blancs i, vestit de barrufet, vaig caminar cinc minuts pel carrer per arribar a La Plaça™.
La Plaça era un tram de carrer tancat per alguna raó ignota, que travessa la rambla del Carme davant de la plaça Gandhi i del carrer de Rovellat. És a dir, la plaça no era una plaça i el públic tendia a ser minso.
Es podria dir que no havíem actuat mai a les festes de la Plana, el meu barri. Les festes de la Plana són altament folkloritzants i el to general és de killam i lolailo-lailo. A les nits porten grups de flamenc o "folclòriques" i coses així, i la patuleia que s'hi aplega és la potolada habitual d'aquests saraus. El dissabte al matí des de fa molts anys té lloc al mateix indret on actuàvem a la tarda la sardinada populart. La Cua de la Sardina™ és la tradició més nostrada al nostre barri i és un exponent de la llardor d'aquestes festes, que jo només visito de tant en tant només per poder desbarrar després, tal com faig aquí ara.
Al matí, aprofitant la Cua de la Sardina™ havíem fet un taller de castells a la plaça Gandhi. No sé si vem fer cap fitxatge, o sigui que després de fer alguna cervesa al bar de baix vaig pujar a casa a dinar i veure si dormia o què fotia. Però no vaig fer res d'això: eren les 17.50 que vaig enfundar-me els pantalons blancs i, vestit de barrufet, vaig caminar cinc minuts pel carrer per arribar a La Plaça™.
A la Plana només havíem fet alguna cercavila, algun pilar en actuacions variades i algun castell al poliesportiu o a la plaça de Catalunya per raons diverses. O, almenys, és el que em consta a mi. Diria que mai no havíem fet una actuació amb totes les lletres al meu barri, que és al capdavall el que més castellers aporta a la colla, o un dels que més n'aporta. Només al meu carrer en compto una pila. L'Associació de Veïns folkloritzant i espanyolíssima ens hi havia convidat i nosaltres no podíem dir que no, o sigui que de cap a les festes del barri a actuar amb els Castellers de Gavà.
Vem començar amb puntualitat castellera: gairebé 30 minuts de retard. Cap a dos quarts de set enfilàvem els dos pilars de 4 d'entrada, amb canalla ben maca per llà dalt, i ens disposàvem a encetar el meló de la cosa ditxaratxera i inaugurar el segon tram de temporada amb diligència i trempamenta constitucional.
Enfilàvem el 4de7 en primera ronda, un castell que, què voleu que vos digue, xeics, es va fer aixins sense res d'allò. En segona ronda venia la diversió, el 3de7, que pujava com xiulant xiroi i repartint flors i violes, però que quan s'havien de col·locar dosos vaig haver de cridar "avall!". Jo feia d'agulla, i el meu baix, que havia anat agafant cara com de restrenyiment, em va mastegar un "baixeu-lo" que vaig haver de desxifrar abans de comunicar-lo a la resta. Al final, sembla que havia tingut una mena de tall de digestió i havia de vomitar; va anar d'un pèl que no em ruixa. Va sortir esperitat de la pinya tot lívid i suposo que devia orxegar per algun racó.
Després em miraré l'estadística de castells desmuntats, però sembla que enguany estem batent rècords: segons la CCCC, ja ens acostem al 6% d'intents desmuntats, amb 5 4de8 tirats avall i aquest 3de7. L'any passat, que també vem desmuntar força, el percentatge no arribava al 5% (tot això comptant-hi pilars; no puc obrir el meu Excel i no puc mirar-ho millor). Els darrers 3de7 desmuntats es remunten a l'època del Jaume Verge o la Sílvia, quan el 3de7 era una bístia d'indomtable frèndol: deu temporades seguides sense desmuntar aquest castell. El d'ahir va ser una anècdota.
En repetició em van canviar el baix i el tres es va enfilar una mica regirat i amb mides una mica fora de lloc. El segon, que era l'Emi de cuixes ferrenyes, estava com de costat, el segon demanava que el lateral de la dreta no fes absolutament res, i aquelles coses que passen dins d'un castell que es veuen molt bé des de l'agulla i qu'és per 'xò que m'agrada tant aquesta posició.
En tercera ronda tocava el 4de7 amb agulla, un castell que enguany sembla que fem menys que altres temporades (de fet, ja n'hem fet 5; els dos darrers anys, 12 a final de temporada). El castell sembla que es va anar alçant desmanegat, i que un segon va començar a enfonsar-se a poc a poc. Com que hi havia moltes mans pendents d'aquell rengle, el pilar del mig estava desatès. Jo, que feia d'agulla del pilar, veia com el segon em venia al damunt i no hi podia fer gaire res; estava traient el fetge per la boca quan el pilar va quedar net i les mans el van fermar, i aleshores es va dreçar completament. Tanmateix, tot seguit una revinclada interessant va fer tremolar el pilar de dalt a baix, una remenada important que va fer periclitar L'ESPADAT dramàticament. Nogensmenys, fou descarregat entre la joia popular de l'entesa gernació, que atapeïa aquella plaça tan carismàtica e àdhuc cosa.
Per acabar, com que sembla que no teníem el pilar de cinc per alguna raó (jo no pesco res, darrerament, ni tan sols truites), vem plegar amb dos pilars de 4.
Però, esclar, com que aquella bella gesta no podia cloure sense una cirereta, havíem d'afegir-hi encara una nova proesa: una prova de 9de7 fins a terços allà al mig. També hi vaig entrar d'agulla, diria que a la rengla del tres, si és que aquest monstre té rengles. És LAMANTAPLA fer proves a plaça, i encara més d'andròmines com aquesta, però què hi farem, tu, som vinguts en aquesta vall de llàgrimes a patir i arrossegar-nos pels llots com verms pels fems.
Aleshores vem plegar i vem fer camí de la Closca. Fer camí és bonic, els camins diuen que s'esvaeixen o que no s'han de demanar planers, i aquesta mena de coses, però això és una altra història. A la Closca vem convidar els de Gavà a sopar, i jo em vaig fotre una botifarra amb més pa que formatge. Vem estar xerrant i va anar passant el temps, i l'Adalit i l'Anna estaven molt macos sota l'arbre en la catifa de fulles seques, i va ser bonic i bell.
A dins la Closca anàvem fent i vem veure l'Eloi fent capoeira o ballant break. Vem passar els castells i em vaig haver d'endur la càmera un altre cop. Hi havia un noi andorrà i les boires van començar a escampar-se pel local, després que la policia se n'anés. I no he dit res dels Castellers de Gavà. Eren pocs i volien fer castells de 6, dels quals només van descarregar el 3de6, en segona ronda: en primera l'havien desmuntat, el mateix que va passar amb el 3de6 amb agulla i el 2de6 posteriors: en general, els castells eren lents i els possibles problemes d'estructures s'agreujaven amb les indecisions de la canalla.
I avui hem fet un bolo a la Torre dels Lleons. En parlaria, però... bruf. Era un aplec internacional de farmacèutics que volien veure cultura espanyola, suposo, perquè també hi havia una parella de cantants com de flamenc o rumba assajant. Van trigar molt a arribar els convidats i a la fi vem tornar als jardinets de l'entrada on al començament havíem "assajat" el 3de6 i el 4de6a, que vem fer sencers.
Així, cosa d'una hora més tard els vem tornar a descarregar, més dos pilars. Sembla que no teníem gaire repertori més i vem enllestir en vora 15 minuts. El correbars de tornada es va anul·lar i al final vem pujar 4 amb bici a Cangi, on n'hi havien 4 més. I qu'és bona l'aigua.
Fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157658257897751
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157655931807303
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157655922525894
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157658252034332
El resultat:
@Cargolins 2p4 4d7 id3d7 3d7 4d7a 2p4
@CastellersGava p4 id3d6 3d6 id3d6a id2d6 p4c
Leave a comment