Ja ha passat mig Santa Magdalena --només resta el pilar a l'església del dia 22-- i aquí estem, sense més assajos fins a finals d'agost i amb mitja feina feta però encara amb moltes coses a fer.
Divendres, després d'assaig, hi havien els concerts a les Tres Esplugues: una banda aixins reggae que estava bé quan no feia raggae i amb talls de llum intermitent que es van perllongar fins als DJ de després, que com a gran cosa i enmig del poti-poti van posar "No hay tregua", que és la cançó fiestera de tota la puta bida, tete.
Així l'endemà em vaig despertar i era la Professó del Ferro. Vaig passar al matí pel Brillas, que feien concert vermut típic: abans de les gralles hi va haver batucada, que va estar a punt de foragitar-me d'allà. Al final, belles gralles refilaren amb una certa indiferència del públic, i a l'hora de dinar vaig passar per casa, vaig dinar i vaig tornar per les partides de botifarra, però ja era tard i les parelles estaven totes fetes i les partides avançades, o sigui que m'hi vaig estar mirant-m'ho i veient la desfeta del presi. I cap a casa a descansar una mica més: una dormideta i cap a quarts de nou a la Professó del Ferro.
Aquesta vegada no vaig beure licor de ginjoler i vaig anar fent cerveses a ritme tranquil. El pilar va pujar bé i ferm el pendent, i va girar davant l'església, i diuen que fa 180 metres de recorregut amb un desnivell mitjà de 8,8% i una pujada màxima del 15%, suposo que en la recta de després del primer revolt. Els diables van cremar un cop vam haver acabat, i vem sopar i vem veure el concert: l'orquestra Allioli va tocar, també, "No hay tregua", que és la cançó fiestera de tota la puta bida, tete.
I l'endemà era diumenge i teníem castells. Com es fa en zona tradicional sense que ningú no es queixi gaire, començàvem a les 13 hores, després de la santa puta missa, davant l'església: molta calor però ja és habitual que en faci a l'istiu, o sigui que menys remugar per galindaines, pòtols. Els diables ajudaven a escalfar l'ambient amb un bonic núvol de sofre, i començàvem.
El senyor Pujadas ens aplegava en un racó i ens mirava amb els seus ulls blaus per declamar l'arenga com faria aquell rei abans de conquerir València:
"Hem fet la feina i tralarà Però el Gallo té caquetes (corrípies) i tralarà i fins que no vingui no hi haurà 4de8 i tralarà sortirem de 5de7 i tralarà i la diada serà llarga i tralarà".
Corpresos per aitals mots ens disposàvem a tancar el 5de7 quan va aparèixer el Gallo amb prou bon semblant. Aplec d'urgència de la Tècnica™ per donar un cop de timó en el rumb de la diada: la primera escala seria el 3de7 aixecat per sota. Abans, però, havíem fet els dos pilars d'entrada, amb en Ramon de segon:
Al final, un potxó ben merescut.
Bé, el 3de7 per sota es va anar alçant molt bé i jo hi vaig tornar a entrar d'agulla a la buida, des d'on vaig veure el Rai posant molt bé els peus al baix en un 3 per sota molt ben fet i amb molta solvència per encarar el 4de8 en segona ronda.
L'havíem desmuntat la setmana abans a Sants. L'assaig de divendres no havia acabat d'anar bé però el tronc el teníem, la pinya també, i només era qüestió de convèncer la canalla, que sembla que divendres havien estat per la feina. També és cert que sent pocs a assaig i fent pinyes flonges que "s'obren com una magrana" doncs no donem prouta confiança i tralarà, i tralarà, però el cas és que s'havia de provar per Santa Magdalena i allà teníem la pinya muntada.
Si el diumenge anterior havia pujat a Sants amb molt bones mides i molt fort, el d'aquest diumenge es va anar estrafent ràpidament. El meu segon estava molt tort i no hi havia manera d'arreglar-ho. Bé, l'hauríem carregat segur i l'hauríem d'haver defensat com bojos a la descarregada, a mi em semblava que estava per completar-lo, però es va desmuntar amb l'acotxador per llà dalt, o sigui que res, mala sort, a la puta merda, vaig anar a buscar una birra.
En repetició fotíem a la bassa el 4de8 fins al setembre i provàvem el recoi de truita de set, on per sort vaig entrar d'agulla al 4 i no al 3. Així, vaig mirar amunt i vaig veure un 7de7 molt tranquil i un pèl lent que en la foto surt força maco, malgrat que parlant del castell de què parlem això sigui un oxímoron.
Com que havíem fet ronda de repetició, ens tornava a tocar de seguida, i portàvem el 5de7, un castell on vaig tornar a entrar de lateral interior de la torre, un lloc on no es veu gairebé res. Bàsicament, em va semblar un castell tranquil i apa siau. Diria que s'hi va estrenar el noi nou aquest de Gavà que ara no recòrdut com es diu que és molt forçut com un Samsó i tal i tal.
Per acabar, pilar de 5, i tot seguit 4 pilars de 4, en què deien que no sé què dels baixos, que eren baixes, o no sé si ho vaig entendre bé. I cap a la Closca a dinar.
Pel que fa a les altres colles, venien amb pocs efectius perquè ja som a la ratlla de les vacances d'agost. Els Moixiganguers van fer 3 i 4 de 7 i el 4de7 amb agulla, tot amb força calma; em deien que tenien 13 baixes de tronc, un fet que a nosaltres ens obligaria a descansar una estona. Cornellà va portar un 5de7 que se li va obrir molt la rengla, més 4de7 amb agulla amb l'enxaneta del 4 amb la faixa al vent i un 4de7:
Castellers d'Esplugues: 2p4 3d7s id4d8 5d7 7d7 p5 4p4
Moixiganguers d'Igualada: 2p4 4d7a 3d7 4d7 2p4
Castellers de Cornellà: p4 5d7 4d7a 4d7 p5 2p4
Vam passar per la Closca i vem dinar i hi va haver cabaret artístic i jo vaig dormir una estona.
Fotos de la Professó del Ferro i del Memorial David Carreras:
Josep:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157653801463553
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157656061124426
Manel:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157653785530264
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157656118341041
Leave a comment