I dissabte vem tornar a la plaça d'Osca de Sants per fer-hi castells amb motiu de la Diada d'Estiu dels Borinots. Aquest istiu està fotent una calda bastant mortal però actuar a la tarda ho fa més passador, i a més fa que hi hagi molta més gent de públic. La cosa començava a les 18.30 i a poc a poc anaven aplegant-se els castellers. A davant de la Ciutat Invisible feien musiqueta mentrestant, i hi havia el Pau Llonch amb ulleres de sol. Vem mirar l'hora: era un quart de set, tornàvem a aterrar a la plaça i començava la cosa amb força celeritat. Érem tercers després de Sants i Capgrossos i teníem el 4de8 entre cella i cella.
Així que quan ens va tocar vem provar el 5de7, el 13è de l'any. Al paper anava d'agulla però vaig tornar a entrar de lateral interior de la torre, que és el meu lloc habitual. Des d'aquella posició vaig veure el castell molt tranquil i sense res a destacar, i sembla que tothom està d'acord en això, i per tant deu ser vritat.
I en segona ronda era l'hora de provar el 4de8, després d'unes setmanes en què els assajos no acabaven d'anar bé, amb relativa poca gent i alguns dubtes i pinyes flonges que tendien a perdre ràpidament la cohesió. Havíem vist un 4de9f (o un 3de9f) magistral dels Borinots i nosaltres muntàvem la pinya, que es va tancar amb confiança, i els segons no rondinaven gaire i va pujar a la primera amb molt bones mides, molt paradet, molt maco: era un 4de8 perfecte que es va haver de tirar avall perquè algú de canalla plorava i no volia pujar. Carro gros fins a dosos i a la merda.
Sempre es diu que si no tens la canalla no tens el castell, ens ha passat mil vegades sobretot amb la torre i amb altres castells. Si els assajos no acaben d'anar bé, per més bé que vagi el castell a plaça els fantasmes planen pel castell i ens espanten la parròquia. Vem caure en el 4de8 de Can Vidalet, ara aviam com aniran els que han de venir.
Amb una certa emprenyamenta, jo ja donava per fet que aquell dia no faríem el 4de8, perquè si el problema és que la canalla no vol, mala peça al teler. O sigui que vem mirar el que feien els Borinots i ens va tornar a tocar de seguida. En repetició descarregàvem el 3de7 per sota, que em va fer la sensació que pujava a sotragades sense gaire finor. La darrera aixecada em va fer patir una mica, amb els peus del Rai cercant les espatlles del Manolito, però es va poder controlar el moviment i lloat sia Jaume Barri.
En tercera ronda tornàvem amb el 4de8. El van tancar una mica més obert i ja d'entrada es movia més que el primer, tot i que no semblava gaire desgavellat. El castell es va estirar una mica però es mantenia bé; el meu baix remugava una mica però semblava que l'hauria suportat, però en tot cas no ho sabrem mai perquè va passar exactament el mateix en el primer 4de8, no sé si amb algun canvi pel pom de dalt (crec que van canviar l'acotxador o una cosa així), i un altre intent desmuntat amb dosos a dalt.
Ens tocava de seguida muntar un castell nou, perquè érem els tercers i ja estàvem fora de termini, o sigui que van decidir no complicar-se més i repetir el castell amb un pis menys. El 4de7 em va semblar una mica desmanyotat i no gaire maco, però en aquesta ocasió sí que hi va passar l'enxaneta i va fer l'aleta, o sigui que ja ho teníem. Fèiem per plegar un pilar de 5, els grallers de Sants es negaven a tocar la Polca, i cercavila amb la banda per la plaça cap a l'Espanya Industrial.
Va aparèixer el Marc amb el Gerard i vem estar xerrant amb l'Alba i quan ens feien fora del parc vem continuar a la mateixa plaça d'Osca. Jo en algun moment vaig anar a rescatar la bici, que la tenia mal lligada i em feia patir, però pel camí em vaig trobar el Christophe, que li havien intentat robar la seva i tenia el cadenat forçat. Vem haver d'anar al Kop de Mà, un bar del costat, i allà un noi ens va aconseguir un serrall i va acabar alliberant el velocípede. Havia deixat la meva bici al noi perquè anés al casal independentista a aconseguir el serrall i això també em va fer patir una mica. Però quan va haver tornat i alliberat la bici, vaig tornar a l'Espanya Industrial.
I vem passar la nit i es feia tard i vaig decidir quedar-m'hi a dormir. En algun moment vaig despertar i vaig guanyar a l'Scrabble. Però això ja era diumenge.
Més info.
Leave a comment