Doncs escric això sense les fotos penjades perquè les coses van com van, però aquest grup motla:
Recordo que el Pedro portava una samarreta d'aquest grup i que deia que les boles de so contundents li agradaven de vegades. Molaria que els que venien abans tornessin. Però la cosa és que on collons han de tornar. Tothom es fa el seu grupet a la colla, sense això la gent va a la deriva i fot el camp. Costa molt que la colla sigui activa integrant la gent. Però tant se val, perquè el problema és que es polititzen les coses. (Hint: això és demagògia).
Realment, aquests dies m'estan servint per veure que el projecte de colla no existeix gaire. Però bé, jo què sé, no en vull desbarrar més. On és la gent? Per què els que fèieu que m'hi sentís bé heu nat desapareixent per la raó que sigui? Fer castells és essencial per a una colla castellera, és la raó que existeixi, però al cap i a la fi és només secundari per la feina que ha de fer l'entitat. Us trobo a faltar, i no crec que hi hagi res a fer.
Pel que fa als castells, el grupet de Trunyocletes havíem quedat a una hora determinada (tres quarts d'onze), després d'ajudar a muntar barraques. Jo, conseqüentment amb el que he escrit a dalt, no hi vaig anar, a muntar barraques, perquè la nit anterior guanyava a botifarra amb el Txus a la Closca. Em vaig llevar a tres quarts si fa no fa, vaig fer dos cafès i vaig nar a arreplegar la bici aviam si enganxava el Pepins i la Marina, que ja havien sortit. I els vaig enganxar per la Diagonal, no recordo quin problema tenien, i tot va ser bonic.
Vem arribar al Poblenou i vem suposar que havíem de fer castells, o sigui que vem lligar les bicis i vem esparar que ens toqués. Érem tercers i sortíem de 5de7. Hi tornava a haver speaker, que és una figura que no ha de faltar en una actuació així com cal, com tothom sap. El 5 va ser oli en un llum (o no) i vem continuar amb el castell següent, el 3de7 per sota. Com que havia fallat a l'assaig de dijous i aquestes coses m'havien posat de tercer aixecador, és a dir, per llà pul·lulant, i per tant em vaig quedar fora a mirar com el pujaven. El castell va pujar una mica aixins no gaire maco, però a la penúltima aixecada una rebregada molt important va plegar el castell, que va estar a punt de col·lapsar, com diuen en anglès.
El tronc va entomar la batzegada i la pinya va redreçar la cosa, que es va carregar amb problemes però que es va poguer controlar. I en tercera ronda era el torn del 4de7, "prova del de vuit", que per la meva banda va anar una mica cuit perquè el baix sempre em pateix molt, vagi bé o malament el castell, però que per la resta va estar bé. Vem plegar amb un pilar de 5.
De les altres colles, n'hi hauria per fer dues cròniques més. No em ve gaire de gust, la vritat.
D'altra banda, al final de tot les colles havien decidit que farien cadascuna una prova de la seva cosa. Barcelona es va enfonsar amb un 5de9 amb folre, Gràcia va provar el 4de9 amb folre, i nosaltres vem tancar una pinya del 9de7, que era un putu galliner i que si Satanàs vol farem aquest diumenge.
Vem tornar tranquil·lament amb bici per la Diagonal, vem dinar, vem mirar els castells (m'he tornat a quedar la càmera), vem tornar a jugar a botifarra i ens van tancar la Closca i aquí som.
@CdBCN 5d8 4d8a id3d9f 3d8 p6
@cvg_cat 2d8f 5d8 id3d9f 3d8 p6c
#castellers #esplugues 5d7 3d7s 4d7 p5
Leave a comment