Doncs el web de la feina no funciona i així poc que puc fer pas res, i el jefe no hi és i al despatx hi ha xerrera diversa, o sigui que escriuré la chrònica de la cosa.
I dissabte vem baixar amb la bici uns quants cap a la plaça de l'Església de Cornellà. És la festa de la primavera, tot i que jo en dic la 'de la República' perquè sempre s'escau prop del 14 d'abril, dia que Macià es va proclamar a sobre a Barcelona.
Així xirois amb joia gaubancera ens vem plantar a plaça per continuar la temporada. Segons la Tècnica, amb aquest cap de setmana s'acabava la diguem-ne d'allò «pretemporada» per començar a tocar cuixa, com aquell qui diu, amb coses com el 3de7 per sota, un castell que colles del nostre si fa no fa nivell ja fan o es plantegen. Nosaltres veníem a repetir el 5de7 i a provar el 4de7 amb agulla, a més del primer pilar de 5, després que a Terrassa no tinguéssim pilaners i alguna altra baixa del d'allò.
Després d'un pilar de dol de Cornellà vem encetar el meló amb un 5de7 que per la meva banda estava prou bé --de lateral per dins de la torre. Vaig preguntar i no hi va haver res a destacar; algú em va dir que la torre estava una mica junta amb la rengla, però que res, o sigui que segon 5de7 i amb aquesta collonada ja estàvem millor que la temporada passada. De fet, anem com amb una actuació d'avantatge, de moment, i les sensacions semblen força bones i aquesta setmana podem fotre una accelerada intressant.
En segona ronda vem provar el primer 4de7 amb agulla. Feia de lateral del pilar del mig i hi va haver una mica de merder; sembla que no va acabar de pujar quadrat i que es va haver de defensar una mica, però en tot cas no va semblar que patís gaire. A assaig la pinya havia anat com el cul.
I per acabar un 4de7 que recordo des de dins com molt tranquil, llevat d'algun desarranjament d'allò que t'esperes a descarregar per oblidar-ho per sempre més, i així je ne me souviens point. El pilar de cinc de comiat em sembla que estava una mica tort, però a la foto no surt tan malament, i després vem fer-ne dos de quatre perquè diuen que a les colles els anava bé fer-ho aixins.
I pel que fa a les altres colles, els Margeners van fer un 3de7 per sota que van carregar després d'una penúltima aixecada molt rebregada, més el 3 i el 4de7. Els Castellers de Cornellà després de molt de temps van fer la mateixa (o potser un pèl millor) actuació que nosaltres en aquesta actuació de primavera respecte a l'any anterior. De fet, mirant resultats, el 2009 va ser l'últim cop que ens van empatar (3de7, 4de6a, 2d6, pd5), mentre que el 2008 van fer millor actuació que nosaltres. Hi ha qui diu que no es mira gens el que fa la colla del costat, però jo sí que ho faig, i és evident que pel que diuen la dinàmica de Cornellà és positiva des de fa un temps i pot ser que ens comencin a estalonar. Els ànims dels liles al seu local eren força exultants, tot i que el Barça va empatar el partit, i així vem anar passant el vespre/nit, amb litres de cervesa i les actuacions estel·lars de l'Eloi, que va deixar bocabadada la concurrència.
I amb tanta birra la tornada per la carretera d'Esplugues/Cornellà se'm va fer molt coll amunt.
L'endemà em vaig despertar cap a les 10 i vaig intentar treure'm la son de les orelles, però era difícil, amb el cos masegat per totes bandes i amb una ressaca que no era gaire important però que encara tenia un pòsit d'alcohol fluint-hi. I el dia era bo i vem decidir de buscar la faixa, que no la trobàvem: al final era amb la bici, aparcada a fora al carrer. Vem començar a pedalar fins a la rambla de Badal a l'alçada o altura del carrer de Sants, vem aparcar la bici i vem esperar que comencés la gran cosa.
Aquesta actuació s'havia de fer en teoria al Maremàgnum cobrant, però per raons que no vénen al cas es va anul·lar i es va desplaçar cap a Sants. Compartíem plaça amb els Castellers de Sants i amb la Jove de Barcelona, els pakis els teníem localitzats i el punt del migdia feia una estona que havia passat quan en Jonàs va pujar a la pinya a fer el pilar de 4 d'entrada i donar començament a la diada.
Com que aquesta vegada els companys de Borinots ens han escrit la chrònica, l'afusello i després en dic quatre coses:
«Aquest diumenge els Castellers de Sants hem actuat a la Rambla de Badal just on es troba amb Carretera de Sants, acompanyats dels Castellers d'Esplugues i de la Colla Jove de Barcelona. Amb un ambient totalment de primavera i un dia privilegiat, les tres colles hem obert plaça amb els pilars d'entrada: un per part nostra i de la Jove i dos per part dels espluguins. [...] Els Castellers d'Esplugues han seguit amb un 3 de 7 que també han descarregat plàcidament [...], un 4 de 7 lleuger i [...] han tancat les rondes de castells amb el 5 de 7, que han executat amb molta solvència. [...] La ronda de pilars ha comptat amb un vano de 5 borinot i un pilar de 5 de cada colla convidada. [...]»
En resum, la sensació per a mi va ser que vem fer els castells més tranquils que el dia abans. L'ordre dels castells anava variant segons els minuts, però al final el 5de7 va anar en tercera ronda, que em va semblar encara més fàcil que dissabte.
I res, què més dir? Doncs dues actuacions per agafar rodatge, les bones sensacions continuen i ara tenim aquesta setmana la Sagrada Família, on es voldria provar el 3de7 per sota si tot va bé. Els números freds ens diuen que estem una mica millor que l'any passat; les estadístiques d'assistència a assaig semblaven una mica per sota del 2014, però les proves en general sembla que van més bé, sobretot les netes i les de 3 per sota. Què passarà? Farem el 4de8 aviat? Resoldrem els problemes de la torre? Farem algun castell nou aquest any? Oh, quins misteris, de moment fins diumenge.
Vem tornar a la Closca i vem menjar una mica, vem posar el vídeo ja tard i vem jugar a botifarra força estona, fins i tot després que tanquessin la Closca, unes partides que com més anava pitjor em naven perquè començava a trontollar el món i a fer-se boirós com en un terratrèmol amb fum d'erupcions volcàniques. Al final vaig arribar a casa no massa tard i tothom ja dormia, i fins l'endemà.
Leave a comment