Adéu. Aquest és el darrer post. Demà això serà occit, i per això vull acabar cremant tota la pólvora. Orxegar com ho feia quan encara no era casteller, com quan encara no m'havia cagat en en Martí, com quan encara no havia esclatat la bomba nuclear. Ho diré pla: ho sento, tu saps qui ets, encara segueixo com abans i sóc massa covard per demanar-te perdó a la cara. Perdó un altre cop.
Avui ha estat la darrera actuació de la temporada. Vists els assaigs de la setmana, que després de l'orgasme de Figueres semblava acabada la temporada, per avui esperava castells de sis. Cremar tota la pólvora, dich? Hauria d'escriure què és el que m'han semblat els assaigs durant la temporada? Si hagués de pronunciar-me des del pur egoisme, em cagaria en déu i en sa puta mare. Però no, encara quedarà pólvora sense cremar al rebost del Quadern Gris.
Avui ha estat la darrera actuació de la temporada i jo esperava castells de sis, perquè la gent no ha respost als assaigs després de la ressaca de Figueres. Cremar tota la pólvora? Podria comentar què em sembla la gent que sempre té una excusa per faltar a l'assaig o la diada, començant per mon pare, seguint per mi (que jo he faltat ben poc), i acabant per en Jaume; però si no veniu és perquè, en el fons, teniu millors coses a fer que perdre el temps voltant una fastigosa prova de tres de sis amb els braços aixecats. Teoria de la ductilitat del temps: el temps és tan flexible com tu vulguis. Si algú argüeix que no pot fer quelcom per manca de temps, mentider: és manca de voluntat, qüestió de prioritats. Si, com jo, no té res millor a fer, no faltarà a cap assaig ni actuació, malgrat sigui a la fi del món. Teoria cent per cent contrastada, em pensava que la coneixeríeu. No culpabilitzo ningú per tenir altres prioritats, però.
Avui era la darrera diada de la temporada i em pensava que només faríem castells de sis, però hem tornat amb el quatre de set. Hem hagut de demanar un autocar de dos pisos i tot, quan la previsió era anar en cotxes particulars. Hem arribat a Caldes de Montbui a un quart de dotze, un hora abans que comencés la diada. La Biblioteca municipal, tancada un diumenge a l'hora del cafè: i després ens queixarem que tinguem presidents analfabets a la Generalitat.
Tot llegint l'Avui, en cercavila he arribat a la plaça, enllambordada, amb balnearis i tres paradetes d'embotits i bolets. Érem segons en l'ordre d'actuació, després dels amfitrions i abans que els de L'Hospitalet, dues colles encara més petites que nosaltres, en especial L'H, que duien camises justes pel tronc i un cordó de pinya.
Avui hem obert plaça, un altre cop, amb el quatre de set, malgrat les meves temences, però hem hagut de desmuntar el primer peu perquè estava molt desquadrat per totes bandes. La culpa, evidentment, era de la plaça, plena de sots i desnivells... L'hem tornat a muntar una mica més enllà, però ha pujat igual, una mica més tancat, però. El cas és que l'he vist de puta mare, malgrat que a la foto els quarts semblen força tancats. A segona ronda hem tramitat el quatre de sis amb l'agulla. Jo he entrat d'agulla del pilar i gairebé no podia respirar. Vull dir que vaig caure (un altre cop) de la bici fa dues setmanes i em fan mal les costelles de la part esquerra, i quan m'esclafen veig les estrelles. Quan m'enfaixo em fa mal respirar fondo, i fer castells no és el més adient. Però ara ja gairebé no em fa mal. Per cert, pujava la cap de colla al tronc [del 4d7], per la qual cosa s'ha estrenat en Rubèn tirant castells a plaça. Ja saps, si vols presentar candidatura, s'acaba d'obrir el termini.
Avui he tornat a pujar des de... 18:09] searching [18:12 ...la prediada de la nostra Festa Major, el 23 de setembre. He pujat al tres de sis. Com he dit que haig de cremar tota la pólvora, aprofitaré per dir que estava fins els collons de pujar sempre al 4d6a, les poques vegades que ho feia. Avui ha tornat a tocar el 3d6 que, casualment, va ser el darrer castell en el que vaig pujar la temporada passada, també a la darrera diada, al Clot, i que recordo que, com aquest, va ser bufar i fer ampolles. Jo estava una mica obert, avui, però diuen que era culpa del segon. Culpa del Meli, el molt gilipolles. Ja m'està bé estar obert, perquè encara tinc la paranoia de quan sempre els feia tancats. Em tornen a dir que m'aboco i em llenço al pou [del castell].
Avui no ha pogut ser i hem acabat la diada amb el pilar de quatre. Faltava molta gent de tronc (perquè semblava, com ja he dit, que a Figueres haguéssim acabat la temporada), i faltava molta gent de pinya, per la qual cosa era impossible repetir el pilar de cinc, o el tres de set. I ja m'està bé pel que fa al putu tres de set, perquè així com a mínim he pogut pujar jo. I què voleu que us digui, n'estava una mica fins els pebrots. En tot cas, faig el mea culpa: com vaig dir fa poc, jo no m'implico mai al cent per cent en res del que faig. Com van dir-me a un assaig, ni tan sols em concentro als castells. Com acabo de dir fa una estona, vaig a fer castells només per passar l'estona, perquè no tinc res millor a fer. Com sempre dich, és qüestió d'estar ocupat en qualsevol futilitat per no pensar en res, en especial en la mort. És trist, com acostumo a dir. No sé gaudir del camí perquè sempre estic pensant en quin sentit té fer el camí (llegiu l'enllaç), però no li trobo cap sentit. El resultat és una puta vida totalment ensopida. Acostumo a dir que estic cansat i tinc son, però només estic cansat de viure.
Parlaria de les altres colles, però ja n'he tingut prou bescantant la meva. Avui faré el meu balanç de la temporada, ningú està obligat a llegir-lo. En línies generals, la temporada ha anat molt bé i n'estic força content. Hem descarregat nou 4d7's, el màxim històric de la nostra colla, la qual cosa vol dir que hem portat castells de set pisos a la majoria de sortides. La pega ha estat el tres de set, que només hem pogut descarregar un cop. Tanmateix, crec que el tenim força bé, i si tot hagués anat millor l'haguéssim completat almenys tres o quatre cops i el podríem haver tirat com xurros, igual que el quatre. A més a més, hem recuperat el pilar de cinc després de quatre anys. Aquest pilar era més que una fita castellera, tenia molta càrrega emotiva per diverses raons que molts sabeu. Crec que si tot segueix així de bé per la temporada vinent podem superar-nos encara més i batre fites històriques. També vull agrair molt especialment la tasca de la Sílvia, la cap de colla, que ho ha fet de puta mare i se li ha de reconèixer tot el seu esforç. Si llegeix això, l'encoratjo a què es torni a presentar. Pel que fa a mi, si us interessa, dir-vos que no estic gens content amb mi mateix, i no tinc gens de ganes d'anar als assaigs que resten aquesta temporada.
I això ha estat tot. Suposo que demà esborraré el blog. Potser només deixaré d'escriure. Ha estat un plaer, però ja no suporto aquesta merda de blog. Amb la sensació que encara resta molta pólvora per cremar, m'acomiado. Adéu.
Diada de Caldes de Montbui
Esplugues: Pd4, 4d7, 4d6a, 3d6, Pd4
Caldes: Pd4, 3d7(c), 5d6, 2d6, iPd5
L'H: Pd4, 3d6a, id2d6, 2d6, 4d6, Pd4
PD: El blog em domina, dubto que sigui capaç d'acabar amb ell. Tota la retòrica d'occir blogs no és més que vàcua retòrica. Tard o d'hora tornaré a caure-hi.
