Sant Úrsula 2006

Avui ha estat la diada de Sant Úrsula. Fa dos anys, va ser la primera crònica castellera que vaig escriure. Avui ho tornaré a fer més que res per tradició.

Pels llecs en castells, diré que aquesta és una de les diades més importants de l'any. Hi actuen les dues colles de Valls, la Joves i la Vella, que són les més veteranes del món casteller. A Sant Úrsula les colles vallenques clouen la temporada, i van a totes per guanyar la seva rival. És una diada especial perquè és la plaça amb més tradició i perquè és una forma d'entendre els castells molt diferent de com ho fem per aquí al nord.

En tot cas, però, avui ha estat molt avorrida i he marxat abans de què acabés. Ha començat a la una, però a les dues només s'havia vist un castell. Una diada molt lenta i sense la rivalitat d'altres anys.

La Vella ha estat l'encarregada de començar. Ha muntat molt lentament dos peus de quatre de nou amb l'agulla, i a la tercera ha anat amunt, però es veia molt malament de mides i la canalla l'ha tirat avall. Ja portàvem tres quarts d'hora a plaça. Aleshores han descarregat el tres de nou amb folre i a córrer. A segona ronda han tornat a provar el 4d9fa, i aquest cop sí se n'ha fet la primera aleta, però el folre no ha pogut aguantar l'estructura i ha petat quan començava a davallar el pom de dalt. Tot seguit han descarregat sense massa problemes el mateix castell amb un pis menys. I a tercera ronda un cinc de vuit força tranquil i maco. Han acabat amb el pilar de set, que no he vist, però que en tot cas cal reconèixer com un mèrit important. També val a dir que no és el primer que fan aquesta temporada, i que si s'haguessin vist estalonats per la Joves, n'haguessin provat el de vuit.

M'havia descuidat de dir que, abans del cinc de vuit, a la mateixa ronda, havien provat el colossal dos de vuit sense folre. S'ha aixecat amb gran expectació i silenci de la plaça, però amb dosos col·locats la canalla s'ha fet enrera. Semblava carregable, tot i que ja patien sobretot de baix.

I la Joves, a qui he tornat a fer pinya vestit de vermell, ha certificat que aquesta temporada està de pega. Els veies en acabat desanimats i abatuts per les malvestats de la diada. I és que, a banda de què no està en el seu millor moment, tampoc no es pot dir que tinguin la sort de cara.

A primera ronda, i després d'algun peu desmuntat, han tirat amunt el cinc de nou. Es bastia força segur i bé de mides, i l'enxaneta ja n'havia feta la primera aleta, quan, preparant-se per fer les passes de la segona, ha arrossegat amb ella l'acotxador del tres i ha tirat l'estructura avall. Semblava que es podria haver descarregat, però ha quedat en intent, com al Concurs.

A repetició han provat el 4d9f, teòricament per agafar confiança, però inexplicablement l'enxaneta, a l'hora de coronar-lo, s'ha fet un embolic i s'ha fet enrera, quedant el castell com a intent desmuntat. Amb la primera ronda perduda, el duel vallenc ja es veia en mans de l'altra colla de Valls*.

A la segona ronda han repetit el 4d9f, però a la descarregada, molt treballada, quan ja tot el pom de dalt era fora, l'estrutura ha cedit. Per acabar, cinc de vuit que no he vist perquà ja érem de camí a casa. Sembla que han acabat amb un simple pilar de cinc.

En fi, que potser, si ho arribo a saber, em quedo a casa dormint la mona. Un darrer apunt: portava temps pensant en aquesta diada, i ni tan sols me'n recordava de què avui és Barça-Madrid. El "derbi vallenc" mola més que el futbolístic.

[En una decisió controvertida, els rojos han decidit plantar un esvelt quatre de nou folrat, si bé en col·locar l'acotxador els dosos s'han doblegat i han fet prudent desfer un nou castell] Extret d'aquí.