Començàvem la temporada ahir diumenge, un nou any que es planteja encara més fort que l'anterior, per tal com en els darrers anys hem anat prenent més volada i res no sembla que ens hagi de fer aturar. Si consideréssim certes impressions subjectives com a mesura de l'estat de la Colla en aquest inici, diríem que seguim anant bé i cada dia millor; però pel que fa als assaigs, que és el que veritablement marca l'estat de forma i reflecteix el compromís real de la gent, potser les impressions no serien tan bones. I hauria de començar jo mateix entonant el mea culpa, tot i que fet i fet sempre hi estic pul·lulant. Així i tot, després de l'assaig del divendres, tot feia preveure una actuació no gaire lluïda per començar aquesta temporada, i això, que pot no passar d'una simple anècdota, no treu que sigui també un signe d'alarma per mantenir-nos-en amatents, perquè ningú no regala res i si ens adormim ens quedarem a mig camí.
Molt d'hora, massa, hem quedat alguns per baixar a Badalona en bici, que pel que sembla en menys d'una hora s'hi arriba des d'Esplugues. El dia estava enteranyinat i bufava un oratjol primaveral fresquet, però el ressol dels núvols, en alguns moments força negres, enfosquia el paisatge. Hem arribat massa d'hora i hem estat una hora enraonant contemplant les onades de la platja de Badalona; cap a dos quarts de dotze hem aterrat a la confluència de carrers assenyalada al mapa i hem donat inici a la temporada.
Què us diré, dels castells pròpiament dits? Poc que sé què hem fet del cert. La idea era tirar ja algun castell de set pisos, però massa poca pinya i absències arreu i sobretot a baixos han fet que la Tènica se n'hagués de desdir amb una certa desil·lusió encomanadissa. Hem fet el 2de6 per començar, que crec que ha anat bé; hem seguit amb el 4de6a, amb un parell de novetats al tronc i amb desajustos per totes bandes; hem plegat amb el 3de6a, el segon de la nostra història, amb un pilar del mig que ha brandat moltíssim. En pilars, dos de quatre, un dels quals per sota. En fi, canalla nova i novetats als troncs per anar fent.
I doncs, com interpretar aquesta regressió als castells de sis pisos? Dissabte, per veure el partit del Barça, érem molt pocs; molta gent és fora de vacances; a més a més, venim de la inèrcia de l'any passat i caldria, potser, que ens traguéssim la son de les orelles, malgrat que diuen que l'assaig de divendres de la setmana passada va ser molt bo. Així que aviam si ens posem les piles.
Però de tornada definitivament he punxat la roda.
Leave a comment