Vinga va, escriuré una mica sobre Santa Magdalena, les festes del poble.
Durant la setmana i en general durant el darrer mes els assajos havien anat bé i el 4de8 es dreçava altre cop davant nostre poderós com el castell del shogun enmig de la plana, i aixecàvem les katanes i les poctlles pensant que tot havia d'anar bé i que repetiríem l'actuació de Sants de feia dues setmanes.
Tot semblava a punt, els assajos havien anat bé i res no feia pensar que a plaça hagués d'anar malament, perquè els assajos anaven bé i res no feia pensar que.
A més, havien aparegut bolets estranys pel poble, com ara això:
Oh, devessalls de sentiments esventats pel poble, i no al putu Concurs de Tarragona!
Amb aquesta trempera tornàvem a descartar el 2de7, que el deixem per quan pugi més polit i rapidet i hi tinguin més confiança, i tornàvem a plantar-nos per enèsima puta vegada als jardins del Robert Brillas, no fos cas que actuéssim a la plaça de l'església diumenge.
Del tema de la plaça de l'església diria que ja en vaig parlar i no hi tornaré ara. Només dic que, si bé ha estat una plaça amb una certa discontinuïtat, ha vist durant els primers anys de colla les actuacions de Sant Mateu, i els darrers anys les de Santa Magdalena, les dues festes majors d'Esplugues, a més d'altres actuacions variades. No estic gens d'acord amb aquesta decisió però ja no en parlaré més, que ja n'he parlat prou.
La veritat és que parlar del seguici de divendres i de la Professó del Ferro de dissabte em fot una mandra que no té nom. El seguici: hauria estat com sempre si no hagués estat per les tempestes que ens passaven de trascantó, que segur que a Sant Just hi havia caigut el diluvi. Nosaltres ens estalviàvem la primera ruixada forta, que de fet era la més forta i tempestuosa, però no tota la resta, que va durar almenys dues hores. Així que per l'Avenç començava a ploure més seguit i pujant el carrer de l'Església la cosa començava a ser força xopa. S'anaven fent pilars diversos, amb el Quique o els dos pilars familiars de Can Tinturé, i continuàvem per enfilar l'església, amb el pilar caminant amb el passadís dels Diables, que enguany no ha caigut malgrat el xàfec, i ens esperàvem a l'entrada de l'església si podia ser a aixopluc, esperant que la resta d'entitats anés fent la seva cosa. En aquesta foto tan ben feta es pot veure pluja, paraigües, el pilar i els diables fent-nos passadís:
Vaig acabar entrant al Temple™ en un moment prudencial i vaig observar una mica algunes entitats i llur ofrena, que cada any que passa em sembla més allò que se'n diu bigarrat o xaró i que també se'n pot dir cutre. Un panxarrut anunciava les entitats, que de fa uns tres anys compta també amb colles no estrictament de cultura catalana, i jo em situava prop de l'altar per fer-hi fotos. Aquest any no portava la samarreta satànica de Dark Funeral però tant se val, quatre fotos, el pilar pujant els graons i girant, la gran ovació i sortir-ne content.
Els Diables, que havia sentit que no farien els versots, els van fer malgrat els paraigües del públic. Van estar bé, amb algun record per a la colla i sobretot per a les colles que van fotre el camp porai i es van passar pel folre dels collons la festa, i també altres històries, com l'esment a la Txell, i moltes d'altres que si volíeu haver escoltat haver-hi anat, malparits.
En acabat hi devia haver correbars, però nosaltres ens vam aixoplugar en un bar i que anés corrent el temps, fins a l'hora del concert, que va ser aixins i que a més es va acabar la birra i em vaig endur un tiquet a casa.
Dissabte era la Professó del Ferro, que també va anar com acostuma a anar, però sense pluja: un bon grup de torrats fent giragonses pel carrer de Montserrat rere d'una bóta, en Casellas amb els seus sons experimentals i nosaltres que al revolt de la cruïlla amb el torrent aixecàvem el pilar. No sé quant va durar ni res per l'estil: el vaig veure sense gaires complicacions, passant les bigues i riells, i a la plaça de l'església va girar i apa, foc de Diables i als concerts d'Allioli, que no sé si van tocar Kortatu. Parlant d'això, Esplugues, mierda de ciudat.
I diumenge era el dia de l'actuació. Arribàvem una mica abans de les 12 amb els Diables obrint pista i ens esperàvem una mica i fèiem un pilar de 4 de dol d'entrada per la Txell.
Érem primers d'actuar i enfilàvem sense dubtes el 4de8, que de dins estant em va semblar encara millor que el de Sants (que havia acabat tremolant una mica al final amb unes mides una mica perdudes). El de diumenge no: es va bastir així com un rei i es va desvestir maco i radiant. El segon de l'any, amb molta tranquil·litat, que sap greu que no siguem més a plaça i assaig més sovint per sovintejar-lo més.
En segona ronda fèiem el cony de truita de set. Feia d'agulla al tres i només en recordo com d'incòmode és i que se'l confitin si volen, però bé, una altra truita al sac que no va donar gaires problemes, pel que sembla, a diferència d'altres truites que ens han donat molts més maldecaps i altres romanços.
I per plegar una actuació que anava ràpida i àgil com una truita de riu i resplendent com les aigües del riu baixant sota el sol de migdia de juliol, fèiem un altre 3de7 aixecat per sota, que vaig mirar de fora estant i que... Què? És aquest el que va pujar desmanyotat i a ritmes destruitats, o allò va ser a assaig? No ho recordem, amichs.
Per donar comiat al primer tram de temporada, un vano de 5 i pilarets de 4.
Aquest tram de temporada ha estat, si més no per mi, molt estrany. He gairebé deixat la Junta, tot i que encara hi sóc, després de molts anys amb presidents diferents i caps de colla i blabla. Hi he anat sobretot el primer tram completament d'esma, important-me una merda si fèiem el 4de7 o el 5de7 a plaça. Escrivia les cròniques com aquesta, també d'esma. Tenia el cap per altres bandes, que si feina que si sirulos o altres coses que ara em fan més gràcia, com Esquerra i altres cantons. Però bé, a mesura que passaven els mesos m'hi anava engrescant a poc a poc, però tampoc no gaire, fins ara a l'istiu, que torno a veure un mes de vacances i em torno a relaxar amb moltes ganes. Com vaig dient, potser sí que necessito vacances castelleres i tornar-ho a agafar amb forces un altre dia.
Pel que fa a la colla, doncs no he acabat de fer els numbros del primer tram, però així per sobre és evident que hem acabat millor amb dos 4de8 descarregats que han donat molt més bones sensacions que també el reguitzell d'intents desmuntats que van venir després del que només es va carregar per Can Vidalet i que no vaig veure, que passejava per la platja atòmica de la Vall de Llors. Pel que he anat seguint, el munt de canvis a tronc per baixes diverses i les defeccions habituals de la pinya han obligat a fer cinquanta mil canvis a tot arreu; no he acarat els troncs del darrer 4de8 del 2015 amb els d'aquesta temporada, però bé, les coses han canviat. I així, a velocitat de formiga han anat preparant aquest castell, el 3de8 va agafant forma i el 2de7 necessita allò que dèiem per 'quí dalt. La sensació és que al començament d'any vam abaixar el nivell respecte a l'any anterior, però que al final ens hi hem posat a l'altura i que l'hem superat amb confiança i resultats parcials, amb molt millors perspectives de cara al setembre aquest juriol. Donarà fruits algun dia la feina amb la puta torre de set? Farem mai el 3de8? Jo, ni puta ideia, pregunteu a qui en sàpiga.
I això és el meu balanç fins a l'agost. No gaire lluït, busqueu un altre cronista, si en trobeu cap.
Les altres dues colles a plaça, Lleida i Cerdanyola: prou feina tenia jo a fer tweets i penjar fotos i fer-ne i merdes com per estar gaire al cas del que van fer. Sembla que Lleida va mantenir el nivell, i que Cerdanyola estan fent figa aquesta temporada, aviam com els hi va.
Després era l'hora d'anar cap a la Closca a dinar. Hi havia arròs negre, que era molt bo, i en acabat vem passar els vídeos de la colla, i en acabat va començar el Cabaret Artístic, amb actuacions molt lluïdes, com la dels pares de canalla, que va ser la que més va agradar, pel que sembla, o la del Pèsol i l'Arita, vestida de Winehouse. La que més em va fer riure, en tot cas, va ser la del Macià i el Pepins, sobre les dificultats de beure una cervesa, que em va semblar espectacular, malgrat que l'havien improvisat en pocs minuts, pel que sembla.
Al final es feia fosc, la gent anava a sopar i jo acabava el primer tram de temporada 2016 a les 23.30 camí de casa.
Fotos no gaire bones: Memorial
Professó
Seguici
Memorial:
@Cargolins p4dol 4d8 7d7 3d7s v5 4p4
@CdLleida 5d7 2d7 4d7 p5 2p4
@ccerdanyola 3d7 4d6 3d6a p4 p4
Leave a comment