Doncs ja s'ha acabat la temporada castellera per als ínclits Cargolins. Sol ser un tòpic dir que s'ha fet molt llarga: el 2011 sí que va ser la més llarga, començant a la Candelera i acabant glaçats de fred a Terrassa. Enguany ha estat més breu, però per a mi ha estat encara més llarga que la passada. Per quina raó? Doncs perquè no he parat de fer coses: a l'hivern redactàvem els nous estatuts mentre planificava la nova pàgina web amb l'Àlex i preparava la revista, i tota la pesca. Després d'allò va haver-hi molts altres projectes, moltes campanyes diverses amb assajos especials cada dues o tres setmanes, una pinya solidària i moltes collonades més. I hi ha hagut un munt de merders interns que a mi no m'acostumen a esquitxar però que han fet que la Junta, en general, estigués gairebé cada dia apagant focs. I hi ha hagut també el tema del Pau, que ens ha deixat destrossats en tots els aspectes.
I així, sense gaires forces més, comencem ara mateix a preparar la revista per l'assemblea, a pensar en la Junta de l'any vinent, seguim fent coses que mai no es veuen gaire però que s'han d'anar fent. No crec que faci gaires vacances castelleres, i ahir, després del darrer pilar de 5, ja trobava a faltar l'ambient de les places i que comencés una nova temporada castellera. Com serà el 2013? Jo no sé què pensar-ne i tendeixo a ser més aviat pessimista, però ja veurem.
Arribava a la vila de Gràcia tard però a l'hora: cinc minuts abans de les dotze. Pujava a la plaça del Sol, des d'on sortia una mena de cercavila cap a la plaça de la Vila; pel camí fèiem un pilar al carrer dels Xiquets de Valls i un de caminat per entrar a plaça.
Al partit del Barça havia estat investigant quins castells faríem. En resum, 5de7, 7de7 i 4de7a. Jo no les tenia totes: a assaig havíem fet una mena de prova intempestiva de 5de7a, és a dir, de pinxo de truita de set, i malgrat que no n'havíem fet cap pinya, la meva suspicàcia em posava alerta. A més a més, entrava d'agulla, per primer cop en dos anys, jo diria, o fins i tot més, al tres del cinc, novetat sorprenent. Havia estat gairebé tot el temps de lateral a la rengla; després vaig passar a ser-ho de la torre; finalment, he acabat al pou del tres, que és el lloc que més m'agrada i la meva posició antiga al castell.
El 5de7 de Gràcia va pujar tremolós des de bon començament; al meu lloc a l'agulla veia el tronc força bellugadís, amb molta gent dient moltes coses de l'estil no t'estiris més o no em carreguis a la dreta; els baixos estaven molt incòmodes i em diuen que la torre estava desplaçada i no sé què més. Em va semblar el pitjor 5de7 de l'any, tot i que no els recordo tots i potser n'hi ha hagut algun de pitjor. Però de fora estant, tanmateix, em comunicaven que no l'havien vist gaire malament, llevat d'algun moviment. No ho sé, la foto, a banda de borrosa, no aclareix gaire res.
El reverse angle tampoc no és gaire aclaridor:
D'aquesta manera acabava la relació de 5de7 de l'any: n'hem fet 13, un menys que l'any anterior. Poder sovintejar tant aquest castell demostra que la Colla té si més no un nivell de set molt consolidat amb una tècnica força bona i un volum de gent constant durant bona part de l'any. Semblava que malgrat el possible potencial que tinguem, no acabàvem de fer el pas: si més no, hem pogut fer un 4de8, ja veurem l'any vinent què tal va això.
També hem estrenat el 7de7 enguany; és un castell que segueix sense agradar-me però que serveix perquè hi pugi molta gent i també necessita força pinya. És un castell que s'aguanta gairebé tot sol: el d'ahir a Gràcia va anar molt rodat i molt parat, malgrat que era un autèntic galliner. De fet, per a galliner, el del 5de7: no sentia ni el meu segon, ningú no callava, un desastre.
En tercera ronda un 4de7 amb agulla de tràmit, el dissetè de la temporada. Em van dir que farien girar el pilar del mig, però de lateral a l'agulla no ho vaig notar. Va ser un castell facilet que vaig veure molt tranquil.
I plegàvem amb dos pilars de 5. Enguany n'hem descarregat 27, set més que al 2011. Això deu haver estat per la generalització de la simultaneïtat dels dos pilars per acabar actuació: ho hem fet en set ocasions aquesta temporada, per només tres l'any passat. He sentit rumors que el Ferran, un dels segons, deixarà la Colla; si això es confirma, ja veurem què fem en aquest aspecte.
I res més. La diada va ser una mica estranya. D'entrada, semblava que volia ploure tot i que no ho acabava de fer: plouria a la tarda. En segon lloc, els amfitrions, els Castellers de la Vila de Gràcia, havien d'anar a totes, amb el 2de8f i el 5de8, però es quedaven a mitges a causa de problemes de canalla. Sembla que havien caigut feia poc i els nens tenien por. Així, l'enxaneta del 2de8f, abans de la cercavila, va dir que tenia por i que no volia pujar. La van fer marxar a casa, amb el 2de8f que també s'esfumava. Sortien, a plaça, de 5de8, que pujava molt maco, amb molt bones mides i molt robust, però la canalla el feia baixar, també.
En repetició descarregaven un 3de8 sense gaire història, i en segona ronda tornaven amb el 5de8, que aquesta vegada pujava més tremolós i que la canalla també entomava amb alguns dubtes; el Rai, el cap de colla, el feia baixar. Una llàstima perquè el tenien per descarregar. En repetició tramitaven un 4de8. Amb tot això, havien intercanviat el seu torn amb els Bordegassos, fent una mena de desori; alhora, els Bordegassos desmuntaven un 4de7, que afegia més desgavell al desori. La cosa s'allargava una mica massa. Nosaltres, per la nostra banda, muntàvem les pinyes molt a poc a poc: a la del 5, després de mitja hora, quan ja estava quadrat, un segon demanava que els baixos de la buida i la plena s'intercanviessin per una qüestió d'alçades. En fi.
En tercera ronda, sense torre ni cinc, els graciencs portaven el 7de8, primer de la seva història, que es va alçar força bé, amb alguns nervis durant la carregada, però sense gaires problemes. En fi, s'hi estrenava la Gemma de Ganàpies, que estava molt contenta, i lloat sia Jaume Barri.
Acabaven amb el seu pilar de cinc i un munt de pilars de quatre en dues tongades. Pel que fa al Bordegassos, eren quatre piules i van completar, amb algun problema, 5de7 id4de7 4de7 3de7 p5. El seu 5de7 estava fatal de mides; una quarta de la torre estava molt torta i mig ajupida i gairebé se'l menja amb patates. Sembla ser que hi havia moltes novetats als troncs; més informació en aquesta notícia.
Ens convidaven a un pica-pica a un parc davant el nou local dels Castellers de la Vila de Gràcia. Can Musons em va semblar molt maco, un local de puta mare. Per comptes de marxar a dinar amb la colla, vaig quedar-me al dinar de carmanyola que organitzaven els graciencs i vaig veure el Miquel del Roig, que tocava cap a les cinc llargues de la tarda. D'aquesta manera, xerrant amb la gent, vaig saltar-me la Junta extemporània que teníem a la Closca: vaig tornar a Esplugues ja una mica tard, de nit, amb la major part de la gent que ja havia escampat la boira.
I res més: s'ha acabat la temporada, dimarts no hi ha assaig, i ja veurem com anirà tot plegat. No sabem qui voldrà ser cap de colla l'any vinent, tot i que hi ha un candidat força clar i natural. I mentre això no s'acaba d'aclarir, si no és que ja ho està i jo no me n'he assabentat, de moment tot plegat té un tel d'incertesa que també és força típic de com han estat les relacions tècnica-junta aquests anys: cadascú per allà on l'enfila.
I apa, salut i castells.
Leave a comment