Com a valoració d'urgència, dic que estic en un estat d'eufòria escèptica, si es pot dir així. Pel que fa a Esquerra Republicana, no tenia un pes relatiu tan fort des de la República, quan era el partit hegemònic de Catalunya. ERC m'ha decebut abans però trobo que ara són més madurs i que el que hagin de fer ho faran amb més senderi. ERC té un paper importantíssim, jo crec que cabdal en l'escenari que hi ha ara: són no només els primers de l'oposició, per davant del PSC i del PP: són els que han de fer que CiU no s'adormi i que estiguin per la feina. ERC té una tasca crucial per al país que no poden trair de cap manera. I crec que si no ho fan serà perquè el context serà advers, però penso que si més no ho faran de bona fe i que estan molt més preparats per diguem-ne liderar el procés. ERC per a mi són la màxima esperança i el partit que ha d'encapçalar un moviment històric que ens ha de dur a un país lliure i socialment just. És el moment que Catalunya siguem un país que, en termes republicans, siguem potents, forts, i tot allò que s'atribueix al republicanisme i al civisme polític.
Pel que fa a CiU, no esperava que tinguessin un resultat tan dolent en relació a les expectatives, i tampoc no confio gens en ells. Espero que es belluguin en la bona direcció nacional, i pel que fa a les qüestions socials espero que l'esquerra en general estiguem al cas i redrecem unes políques molt contràries als interessos d'allò que se'n diu les classes populars. Tal com està la cosa, si tot plegat deixa de ser tan dretà com ha estat fins ara ja estaré prou content.
I el PSC m'encanta que s'hagi estimbat. Quan deien el Puigcercós, el Vendrell i tota la patuleia, que ERC podria passar-ne al davant amb el Tripartit i amb les contradiccions dels socialistes, no hauria imaginat mai que finalment arribaria a passar. Ho reconec: van encertar-la en la seva anàlisi i estratègia, i si avui aquests polítics no hi són és perquè el partit se'ls ha empassat i perquè era una cosa que semblava quan es feia impensable i partidista. Ha estat molt bo per al país i per a les esquerres catalanes, i espero que en sapiguem treure'n profit. És un moment històric per a l'esquerra nacional, també. Ho hem d'aprofitar.
El PP me la porta molt fluixa, igual que C's. Tampoc no em treuen la son ICV. Espero que en termes catalans ens entenguem i que els espanyols facin la seva sense més històries. Finalment, les CUP són una notícia molt bona i també desitjo que facin un paper digne del moment històric i que facin la feina que han de fer.
Sobre el govern i la governabilitat: jo crec que és el moment de la confrontació nacional. Potser fa set o vuit anys, amb el primer Tripartit, no era l'ocasió, calia picar més pedra i fressar el camí. Però ara no hi ha excusa, tampoc: som majoria sobiranista i cal que anem a totes. Si ara per ara no ho fem, em costarà molt d'entendre. Ara sembla que hi ha la base sociològica per tirar pel dret. No s'hi valen collonades. Confio que ERC tindrà una forma de fer assenyada però valenta, i que serà cabdal perquè ningú no s'adormi i fem el que hem de fer. Considero, sincerament, que si no fem la consulta el 2014 o quan sigui, no serà perquè nosaltres no haurem apretat prou, sinó perquè som un país de puta merda que em sabrà molt de greu haver d'aguantar.
Catalunya està en un moment «excepcional» i hem d'actuar en conseqüència. Espero que no fem el préssec, l'idiota. Ara és el putu moment, collons.
Leave a comment