Sortida al Foix

Entre ahir i avui s'ha celebrat la Sortida del Xè Aniversari de Ganàpies, els castellers de la UAB, a la masia de Can Foix, al Parc Natural del Foix, a tocar de l'estany del Foix, a uns minuts de l'Arboç i a prop del magnífic castell de Castellet. Per a més informació, diré que el riu Foix neix a la bella vila de Pontons, governada per un homòfob.

Doncs a les dotze en principi començava la festa, però jo he dinat a casa meva perquè plegava de la feina i em venien a buscar a les quatre a Esplugues. Hi haurem arribat al voltant de les sis a la masia, i tothom ja havia dinat. La gent estava estesa per terra, jugant a la botifarra, xerrant i tal. La concentració de ganapiots (antics ganàpies) era força important –ben bé gosaria afirmar que érem meitat i meitat–, la qual cosa m'ha permès de conèixer per fi alguns dels que van engegar aquesta meravellosa colla que és Ganàpies. Impressionant el bon rotllo de tots amb tothom, un ambient que no existeix en el mateix grau a la meva colla castellera diguem-ne "tradicional".

I bé, una estoneta més endavant hem fet un castellet testimonial, un 3d5 net amb aconxaneta, amb en Rubió de cap de colla, que va ser el segon cap de colla de Ganàpies. En René, l'actual, encara no hi era... Tot seguit, hem tirat un pilar de quatre, que ha estat en el que més he patit de tots els que he fet fins ara. Estava de segones per radera, i veia que el pilar s'ensorrava al meu cap. Al primeres mans li feien figa els braços, jo els l'aguantava com podia, però no hi arribava massa bé... L'enxaneta trigava molt a pujar, sense massa finesa, i el suplici s'eternitzava. Per fi, després de suar la cansalada, l'hem descarregat.

Tot seguit hem jugat al joc del mocador i els castells, no sé com en diuen: cada equip té una base o castell i un tros de bandera, i ha de, per una banda, robar les banderes dels altres equips, i per una altra vigilar que no els la robin.

En acabat hem mirat de completar el segon àlbum de cromos de Ganàpies, amb fotos dels deu anys de colla. A continuació, hem anat a veure un passi de fotos i vídeos amb imatges dels deu anys. Hem voltat per la masia i una estona més tard s'ha parat la taula i a sopar, amb càntics cèlebres com el de Visca en Jaume Viure! –primer cap de colla i un dels fundadors de la colla–, pluja de teca, crits desaforats, balls, guerra i germanor. Als actuals presidents se'ls ha fet un regal, que han agraït amb una petita xerrada molt interessant.

Havent sopat, el mític Jaume Barri ha fet el seu concert, amb les cançons d'avui i sempre, molta gresca i xerinol·la i un ambient fenomenal. Quan ha cantat la cançó dels colors (rebatejada com a El Blau, perquè és el color de la nostra camisa i l'últim que sempre diu), encara s'ha allargat una mica més el concert i ha cantat les corrandes del Desè Aniversari, molt divertides.

I enllestit el concert, han posat música i s'ha perllongat la festa fins ben entrada la matinada. La fressa de la ciutat s'endevinava a la llunyania; rera les muntanyes del Foix, provinent de la costa del Garraf, una llumenada que aclaria la nit. Des de la profunda pau i resclosiment d'una masia bastida enmig del bosc observava l'horitzó, fart de kali, i badoc meditava consideracions existencials i problemes personals, tot estudiant la fauna que hi corria per allà. De tant en tant m'aixecava, anava a la recerca del porro o xerrava amb algú. I au, finalment, a clapar que demà hi ha un altre dia.