Ahir va ser la diada dels Arreplegats, els castellers de la Zona Universitària (AZU). La cosa havia de començar a les dues però a tres quarts de tres tocats començaven els AZU amb el seu quatre de set amb l'agulla. El primer intent va caure quan terços començaven a baixar. Al segon intent van poder descarregar-lo amb moltíssims problemes, amb una defensa aferrissada que realment em va emocionar i tot. La repetició patia els mateixos defectes que el primer, però van poder aguantar totes les batzegades fins el final. En Julià, l'enxaneta del pilar, va davallar gairebé despenjant-se, però a la fi es va poder completar la cosa.
Van continuar amb un tres de set força maco i amb el quatre de set. L'estructura del quatre acostuma a costar de quadrar. Després d'un primer peu desmuntat, van tornar a desmuntar el mateix quatre quan ja eren quarts col·locats. Aleshores vaig haver de marxar perquè treballava. Pel que m'han dit, van poder-lo descarregar sense més problemes. Van acabar carregant el pilar de cinc. Enguany, que jo sàpiga, no l'han pogut descarregar (llevat el del 4d7a, que no compta).
Nosaltres ganàpies érem quinze i encara vem poder completar un tres de cinc net, on anava jo a la buida, i suposo que em vaig tornar a abocar (no sé què em passa, però diuen que sempre m'aboco), que va anar força tranquil·let. Vaig fer d'agulla a la torre de cinc amb gairebé tota la pinya prestada, i finalment vaig entrar de terç a un quatre de cinc amb el pilar al mig de germanor entre nosaltres i el Marracos de Lleida. Vem acabar amb un pilar de quatre, però jo ja era a Esplugues a la feina.
Marracos i Xoriguers de Girona van fer construccions de cinc amb aconxaneta. Els de la Terra Ferma no feien l'aleta als seus castells, i quedava com una mica cutre.
L'actuació va ser llarguíssima, amb moltes colles i molts intents per part dels AZU, i a sobre va començar amb gairebé un hora de retard. El que diré ara potser em portarà conseqüències, perquè sé que hi ha arreplegats i gent d'altres colles que em llegeixen esporàdicament, però se'm va dibuixar mig somriure en veure caure el 4d7a dels verds, i dintre meu esperava que els hi caigués el segon intent. Deu ser impotència davant l'evidència de la seva superioritat, o jo què sé, tot i que al capdavall m'alegro que els hi anés bé perquè són en general molt bona gent.
Vaig tornar cap a quarts de nou al Campus Nord després de la feina, amb la intenció de quedar-m'hi només una estoneta. Molts ganàpies havien ja marxat, però n'hi havia d'altres que no hi havien estat abans, entre ells dos ganapiots amb els quals m'ho vaig passar força bé. Un parell de noietes de per allà van aconseguir alcohol gratis (Ballantines) i vaig anar encadenant els cubates, per la qual cosa finalment vaig abandonar la ideia d'anar a l'assaig d'Esplugues. Em va recar força al començament, però m'ho vaig passar força bé a Ca n'Arreplegat i ara no me'n penedeixo.
Vem passar a sopar cap a les deu a un menjador i jo vaig anar passant una llibreteta on m'hi van anar apuntant bestieses els borratxos que vaig trobar. Aquest matí a la feina, llegint-les, em feia un fart de riure. Segurament les publicaré a la revista de Ganàpies que sortirà d'aquí dues setmanes. Jo vaig anar arreplegant tota la beguda que vaig veure, vaig passar pel local de l'edifici Omega d'estudiants on fan les juntes els AZU, i vaig anar fent vida social fins vora les tres de la matinada, quan vaig decidir que ja era massa tard i que en avui treballar era bona pensada anar a dormir la mona. I no anava tan borratxo si vaig arribar en quinze minuts en bici a casa meva.
Dos aspectes negatius. En primer lloc, l'absència de gimcana a causa de l'escampada general per anar a assaig dels castellers més responsables. Deien que cap a la una es faria als jardins de la Diagonal, però que jo sàpiga no es va perpetrar. La diàspora va ser criminal. És el problema de celebrar la festa un divendres quan ja ha començat la temporada castellera. A més, des de les cinc, l'hora aproximada en què acabava la diada, i les deu, l'hora de sopar, no tinc constància de què hi hagués cap activitat programada, per la qual cosa tothom petava la xerrada a la seva, encara més dispersos.
L'altra nota negativa és el tema de l'alcohol. Donaven tiquets per consumir a la barra, però si arribaves tard havies d'empescar-te-les per poder remullar la gola. A l'hora de sopar, però, molta priva dura i cerveses i kali.
Van passar coses estranyes aquella nit, com sempre. Vem tornar a donar la tabarra als segurates, i vem haver de barrar una porta perquè algú va obrir un extintor i va empastifar tot el passadís dels lavabos, al costat del menjador. Jo vaig fer un volt per allà i vaig fer coses estranyes. I en fi, records boirosos típics de borratxera.
Les fotos les penjaré aviat
Leave a comment