2017 Santa Magdalena

| No Comments

[Vaig escriure això dilluns després de l'actuació, però fins ara no l'he pogut revisar, posar-hi fotos, etc.]

Costa de començar a parlar d'una diada com la d'ahir, no sé ni per on començar, o sigui que podria començar pel començament i parlar de la Professó del Ferro i del seguici de Santa Magdalena i tot plegat, però suposo que el començament real és l'assaig de dijous --vem assajar dijous perquè divendres eren festes, esclar...

I és que dijous vem fer si no el millor assaig de la nostra història, sí un dels millors, on sobretot vem passar net el 3de7 sencer i amb pinya el 3de8 fins a acotxador. Amb aquestes proves semblava definitiu que si tot anava bé diumenge el primer intent de 3de8 seria una realitat. Hi havia força gent a assaig i alguns membres d'altres colles, sobretot del Baix, ens van donar un cop de mà, la qual cosa agraïm des d'aquest racó.

assaig2

Collons, només de pensar que faríem per fi la puta clàssica de vuit, després de tants anys d'anar-hi al radera, em feia trempar amb priapisme pertorbador. (No mireu el vídeo si sou epilèptics...)



El cas és que divendres al matí anava pesant figues a la fenya i esperant que arribés la tarda per començar la gresca. La Professó del Ferro enguany va tenir algunes variacions intressants. El trajecte entre el Brillas i el nostre pilar a la cruïlla del carrer de Montserrat continua sent molt lent i molt alcohòlic, fet que no agrada gaire a sectors puritans. Vem fer el pilar com sempre, sense tornar-lo a aixecar entre les dues bigues però sí després, fet que no agrada gaire al Rai. Les gralles toquen a la tarima de davant l'església i, per tant, pel camí anem a so de gralles des dels bafles del recorregut, un fet que és una mica estrany. Els diables van cremar a dalt de tot i enguany els grallers de la tarima van tocar acompanyats amb el so electrònic característic d'en Marcel Casellas. La qüestió és que van aconseguir que moltes més entitats s'hi involucressin i que ballessin, per exemple, els gegants (i molt bé, a més a més) i l'Esbart. A mi em va posar molt catxondo, i és que aquestes festes han tingut molt de tremp. En fi, després hi va haver el sopar habitual i l'orquestra Allioli, que van tornar a tocar el "No hay tregua", que va ser corejat pel sector esquerrano-cupaire-terrorista amb molta trempera. (Val a dir que durant les festes de Cornellà també va sonar al Toc de Corn i ningú no va fer la tornada de resposta després del "gatillo", circumstància que em va semblar molt decebedora.)

El dia de Santa Magdalena no va ser tan excepcional i va seguir un ritme força semblant al d'altres anys. No em vaig poder llevar pel concert vermut i vaig dinar a casa; vaig passar a l'hora del "campionat" de botifarra i enguany no tenien ni baralles de cartes i vaig haver d'anar al xino a comprar-ne un parell. Sobre el resultat de la partida, la parella habitual Rai-Gallo aquesta vegada va guanyar la meva parella (el Marquès i jo, tot i que normalment jugo amb el Txus). La partida va ser força lamentable i no cal donar-hi més importància. En tot cas, si la darrera contrada m'hagués sortit bé hauríem guanyat esplèndidament --la nostra desfeta va ser implacable i inapel·lable, però.

FM: Ofrenes de Santa Magdalena

Després va començar la cercavila habitual amb un munt de pilarets de quatre, amb un de desmuntat davant de les Moreres, el pilar caminant amb passadís inclòs que ens fan els Diables i el tradicional pilar caminant de dins l'església. Aquest cop no portava samarreta satànica perquè no hi vaig pensar. A fora els Diables van fer els versots, que d'una banda es van dedicar a riure's de la castellanització dels senyals de trànsit de Cs i PSC i d'una altra van anar esquitxant totes les colles. A la nostra presidenta li van donar em sembla que genolleres per quan el PSC ens faci passar per l'adreçador (o una cosa per l'estil). També diria que van elogiar els Geganters per la ballada del dia abans, i res, una mica el mateix de sempre però amb més bon rotllo entre tots plegats. Sortia el correbars en direcció a les Tres Esplugues, però jo a mig correbars ja no podia amb la meva ànima i vaig passar a clapar a casa.

FM Santa Magdalena: Versots

I apa, ara sí, ja érem diumenge i tocava fer-la grossa. Tot i que em vaig despertar cap a les 10 vaig decidir continuar al llit, de manera que quan vaig tornar a obrir els ulls ja eren les 11.40 i calia córrer cap a plaça. Hi havia hagut matinades, que van acabar al nostre local amb un esmorzar de forquilla i ganivet, mentre que la cercavila d'entrada a plaça diria que es va fer des de Can Tinturé cap al Brillas, amb la cremadissa dels Diables encapçalant la comitiva i tota la pesca.

Festes de Santa Magdalena

Fèiem els pilarets d'entrada i era moment d'anar per feina. Dijous vaig arribar tard a assaig perquè era a la puta feina i no vaig veure les proves de torre. En tot cas, la teníem més que assajada i ja l'havíem descarregada 3 cops enguany. No vaig veure el castell i al vídeo no sembla que hi hagués gaires problemes, des del vent petit em va semblar que tremolava més que altres vegades. En tot cas, totes les opinions són del parer que va ser un castell molt còmode, i si hi havia tremolors es van poder aturar. La pinya era molt sòlida i des del meu punt de vista va anar de puta mare.

2017 Santa Magdalena

Comentàvem que és curiós com ha canviat la colla en vora d'un any: ara fa un any encara teníem les fantasmes de la puta torre i ara és el castell que triem per obrir plaça i per agafar tranquil·litat. Des de la que vem descarregar per Sant Mateu l'any passat fins a la d'aquesta Santa Magdalena --que correspon gairebé a un any sencer-- n'hem descarregat ja nou i només n'hem desmuntat una altra --per problemes derivats per una llenya anterior i no pel castell en si mateix. És a dir, cinc del segon tram de l'any passat i quatre del primer tram d'enguany i per fi un castell normal, d'una puta vegada. Un canvi abismal que amb la trempera general de tot plegat acosta molt més la possibilitat de fer folres aviat.

2017 Santa Magdalena

Pel que fa al 4de8, no sé si estem millor o pitjor que l'any passat: en tenim igualment dos de descarregats, però enguany hem fet llenya amb un 4de8, al Poble-sec. Hem tingut un primer tram de temporada força irregular tant a plaça com a assaig i segurament això ens ha impedit d'assajar-lo i portar-lo amb garanties més sovint. Bé, el d'aquest diumenge, si no em falla la memòria, va pujar al segon peu i amb unes mides relativament bones, però la meva sensació és que les va anar perdent i que el vem haver de defensar una mica. No em va fer cap sensació de perill greu, només un 4 una mica treballat, però aquí els qui haurien de parlar són els de tronc. Des de la pinya en tot cas no vaig treballar tant ni de bon tros com al de Sants, un castell que tothom deia que estava controlat però que jo me'l vaig veure per barret molt seriosament.

FM Santa Magdalena: Diada Castellera

O sigui que ja teníem el que era segur que volíem provar, però tothom sabia què era el que tocava si tot havia anat rodat, tot i que sigui una mica estrany deixar pel final el castell nou. La pinya del 3de8 es va tancar molt bé, hi havia molta concentració i els segons i els terços ho van veure clar a la primera i cap amunt. Feia moltíssim que no sentia el rau-rau aquell de quan sonen les gralles per primer cop en un castell nou i saps que pots fer història. Sembla que per nèrvits o per la raó que fos, amb dosos col·locats i la canalla petita enfilant-se va començar la remenada general sobretot pels pisos de dalt; malgrat que tenia bones mides, les sacsejades feien que els rengles s'estiressin i s'arronsessin i que en alguna foto el 3 es vegi boterut. Sembla que l'enxaneta o l'acotxadora va tenir problemes per remuntar, i no sé si és en aquest o en el 4 que algú va pujar plorant. El putu moment màgic de quan fas la primera aleta al castell que durant tant de temps només eren somnis i anhels i ara és una realitat viva. Estar d'agulla i mirar amunt i veure el castell travessant-se i el so de gralles de l'aleta és una sensació increïble que crec que només va superar el primer 4de8 per tot el que va suposar aquell castell. Vaig mirar amunt i el que vaig veure, a més de la travessada del castell, que va durar una eternitat, van ser unes batzegades molt bèsties sobretot amb dosos baixant. Per això vaig acotar el cap ràpidament, perquè feia una mica de por. El tronc i la pinya vem haver de lluitar de valent, el Macis cridava que d'"aquí no salta ni dios", tot déu aguantava el castell; la canalla petita va baixar amb un pet al cul però els dosos van trigar més, i quan quints van començar a baixar ja es veia una realitat. Els terços més aviat es van llençar a la pinya en comptes de baixar enmig de l'eufòria del primer 3de8, per fi. Quines putes ganes que en teníem, quina felicitat.

Primer 3 de 8 dels Castellers d'Esplugues

Suposo que amb cada castell nou hi han hagut sensacions semblants. Jo fa tretze anys que sóc a la colla i he tingut la sort de viure l'estrena de la major part dels castells de 7 de la colla, a més de la "reestrena" del 4de7 amb agulla. Al nostre web es pot veure com entre el 2007 i el 2012 vem estrenar la major part de castells importants; el 2014 vem descarregar per fi el 2de7 i el 2015 el primer i únic 9de7 de la colla. A partir del 2012 els castells nous van començar a escassejar i era evident que el pas següent i lògic era el 3de8. Parlem de fa cinc anys. Pel camí cada any hem descarregat més 4de8 i hem aconseguit normalitzar la torre, però si més no per a mi la sensació d'estancament era molt evident. Fins i tot havíem repetit la nostra millor diada de la història cinc o sis cops, la darrera vegada enguany a Sants (4de8, 2de7, 3de7s).

Ara el pas següent i lògic és el 2de8f. Per primer any estem assajant de manera més o menys sistemàtica els folres i per primer cop a la història tenim un 2de7 solvent. Espero que no hagin de passar cinc anys més per poder viure el següent "moment històric" de la colla. De clàssica de vuit a tripleta de vuit... ["Ahir" dimarts parlàvem a la festa d'aniversari de l'Eulàlia que hem d'engegar la campanya "folrem Sant Just", i és que la trempera és bastant general.]

2017 Santa Magdalena

L'eufòria no s'apagava i jo anava a fer la primera birra de celebració. Mentrestant, fèiem el vano de 5 després cinc pilars de 4 i enfilàvem cap a la Closca, que hi havia barra lliure per celebrar-ho. L'actuació completa va ser aquesta:

Castellers d'Esplugues: 3pd4, 2d7, 4d8, 3d8, vano5, 5pd4
Castellers de Cornellà: pd4, 3d7, 4d7, 3d6s, 2pd4
Castellers de Sant Feliu: pd4, 2d6, id3d7, 3d7, 4d6, 2pd4

Per fotos:

El vídeo de la diada:

Durant la Professó del Ferro vaig cometre l'error de gravar el vídeo que la Nancy va penjar a Facebook diumenge i que va córrer pels grups de WhatsApp.

Les meves grenyes tenien poques hores de vida, potser minuts, o fins i tot este puede ser tu último segundo.

No sé si ja havia penjat aquesta cançó abans. El cas és que em van rapar un altre cop, com cinc anys abans amb el primer 4de8. I res: hi va haver per dinar arròs negre, hi va haver cabaret artístic i hi va haver una tempesta de collons que ens va obligar a fer un dancing in the rain o a arredossar-nos dins la nostra Closca dels nostres amors. Hi va haver garrotins i bastants diables van venir a fer-nos companyia i es van afegir als garrotins: que vinguessin a celebrar-ho amb nosaltres és una altra mostra del bon rotllo entre entitats d'aquesta Santa Magdalena. Hi va haver la companyia sobretot d'alguns castellers de Cornellà al començament. Hi va haver força gresca i molta festa i molta alegria. Abans teníem més dies històrics que el Prutsés™, però ara no sovintegen tant. Benvinguda, clàssica de vuit, et volem veure més sovint.

Ahir a la Closca estava completament afònic dels dies de festa i de cridar com un fill de puta amb el 3de8. Sense veu, sense grenyes i sense dignitat, i amb una alegria immensa com el nostre 3de8 gegant. Diuen que només han descarregat el 3de8 a la primera els Castellers de Terrassa i els Bandarres, i que només aquests últims han descarregat també a la primera el 4de8, com nosaltres. El primer 3de8 no és una cosa fàcil. Ahir tothom a plaça deia que se li havien posat els pèls de punta, que estaven amb l'ai al cor, que els havíem fet patir i feliços alhora... Hòstia puta, val tant la pena fer castells per moments com aquests... Uf, em m'entra plorera de pensar-hi. Gràcies per tant, colla.

[Ara rellegit és bastant monyes però ho deixo com estava. Salut, castells i folrem Sant Just.]

Leave a comment

About this Entry

This page contains a single entry by JS published on 26 juillet 2017 17h10.

2017 Diada d'Estiu de Sants was the previous entry in this blog.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en