Aquest cap de setmana he estat a Mataró al V Torneig Intercasteller de Futbol Sala. Es tracta d'un torneig de futbol en què les colles castelleres que volen s'apunten per conviure en un marc diferent del de sempre. Enguay érem vint-i-vuit colles i Esplugues hem quedat vint-i-cinquens, però val a dir que hem jugat fins i tot amb un cec i un altre noi jugava amb un peu trencat, i a més no havíem entrenat (jo no jugava a futbol des de feia exactament un any).
Bé, vaig arribar cap a les cinc a Mataró, quan estava començant el segon partit de la nostra colla. Estàvem emparellats amb Caldes, Sant Cugat i Rubí, i vem perdre tots tres partits. Jo no vaig jugar. Rubí, que han quedat cinquens, van fotre'ns deu gols a dos. Jugàvem al Velòdrom, al costat del local dels Capgrossos. Així que van acabar tots els partits, vem anar a sopar, botifarra amb pa amb tomàquet. Vaig trobar força ganàpies per allà.
Vem deixar les coses a la nostra habitació (el recinte on assagen els Capgrossos de Mataró) i vem anar a veure el partit del Barça al centre de Mataró. Vem tornar al local i alguns vem anar cap al Clap, una discoteca on punxaven reaggie i hip hop. Van fer almenys un pilar de quatre, vem veure una dona de plàstic amb un mamellam com síndries, i cap a les dues cap al local.
Poc vem poder aclucar l'ull. Entre com roncaven, els borratxos que entraven, i com n'és d'incòmode dormir en sac i sense coixí, avui pesava figues tot lo dia. A les nou vem esmorzar, a les deu tocades vem jugar el primer partit, que vem empatar contra Igualada, 2-2. Contra Cornellà vem guanyar 4-1. De tota manera, va quedar líder de grup Igualada.
Vem anar a fer un volt i a esmorzar per segon cop. Vem anar a veure la final, en què Sants va guanyar 3-0 a Sant Pere i Sant Pau. Vem agafar el cotxe per anar a dinar als afores de Mataró. Van regalar-nos una tonteria a cadascú, també un llibre i una foto i calendari a cada colla, i van lliurar els premis. I, finalment, de tornada a Esplugues, on he fet una becaina d'un hora.
En general, ha estat bé. El que em reca és haver quedat tan malament a la classificació. Per això, ara diuen d'anar a entrenar de tant en tant al col·legi Isidre Martí: doncs potser sí. El problema és que no sé si tinc tant de temps. Un altre aspecte és que he tornat a jugar amb el número 11. Per fer tant de temps que no xutava una pilota, tampoc no ho he fet tan malament... jo mai no he sapigut jugar a futbol.
Hi ha hagut força bon rotllo entre les colles. Ha estat divertit, aviam si l'any vinent hi tornem.
[Fotos: aquí]
Leave a comment