Diumenge va haver-hi calçotada castellera. El dia va ser plujós i els cubates al final no es van fer pagar. Personalment, trobo bé que s'incloguin amb el preu general, però potser fóra bo que els cobressin a banda, perquè així em posaria el fre. Recordo que de tornada vaig pujar a la bici però vaig haver de girar cua perquè em descuidava la motxilla. Me'n vaig tornar a casa no sé com, vaig saludar ma mare, que a la primera va veure'm ben pitof, i vaig ajaçar-me i no sé quantes hores vaig dormir. Vaig llevar-me cap a quarts d'onze de la nit.
Els calçots van ser molt bons, el romescu era estupendu. Vaig gaudir molt endrapant els ceballots aquells, n'hauria de menjar més d'un cop l'any, malgrat que em van estar tornant gairebé fins dimarts. Em penso que va ser culpa de la borratxera aguda.
Com tostemps, acabàrem sutzes de sutge i estalzí. Blaïrem buscall i fustam per generar una bona xera de dos metres per cuinar els calçots. Voliaines de cendra planant i una sentor de socarrim ens embolcallaren, congriant un ambient xardorós infernal. Aquesta perorata enfarfegada tingueu-la en compte de no-res.
La pluja va impedir que juguéssim a futbol, però ens vem esbargir amb el futbolí. Vaig mantenir una conversa interessant sobre la història d'Esplugues, allò que no surt als llibres. Són versions diferents que t'expliquen la història profunda del teu poble. Mon pare ja me n'explica, però altres veus aporten diferents accents i perspectives. Bé, va estar guai, malgrat tingui el record tèrbol.
Em recordo que vaig prohibir-me d'emborratxar-me a la primera festa que vaig ser amb la Colla. Però sóc feble i sempre acabo per terra. No sé si vaig gitar.
ooooh!!! per què no avisaves!!! nyama nyama calçots!!! quina delícia....
Ohh, calçots! L'altre dia en vaig menjar massa pocs... (i pel que veig també feu servir palets per socarrar-los)