Vaig llegir un blog on algú transcrivia els fragments de converses que sentia al metro. Em va semblar si més no interessant. Aquesta setmana, als Ferrocates, van pujar una colla d'unes cinc persones encorbatades però que es veia evident, per la forma de parlar i per la mateixa roba, que la seva feina no era directiva precisament. Un d'ells va dir que vivia al costat de l'església d'Esplugues, però que fins feia molt poc no s'havia adonat de què hi ha un monestir: «Y veía la iglesia i oía campanadas, pero no me había dado cuenta de que es un monasterio». Només vull dir que el monestir de Montsió no té campanes i que està força separat de l'església, la qual està al cap del carrer a una plaça. Parlava aquell paio com si li fes fàstic de viure a Esplugues.
Passant a d'altres coses, avui hi ha hagut diada al barri de Santa Eulàlia de L'Hospitalet, amb nosaltres, la Jove de L'H i els de Cerdanyola. Com aquestes dues colles porten la camisa del mateix color, quan es feien pinya mútuament només en semblava una, i alguns d'Esplugues no sabien que, en efecte, érem tres colles a la Plaça de Francesc Macià sota el sol de justícia i unes rajoles bullents que semblava la plaça una paella gegant al foc.
Ens torràvem a poc a poc, i jo havia dormit només unes cinc hores i arrossegava la segona ressaca consecutiva, la primera divendres perquè sí, i ahir perquè va ser la botifarrada contra l'especulació al poble. Per tant, jo estava doblement torrat. M'he enfaixat amb la primera bufanda que em vaig comprar, he esmorzat un súper-entrepà de qualsevol cosa, dues llesques centrals de pa de pagès, i vinga, a jeure a l'ombra tant com pugués.
Hem obert plaça amb un quatre de set que ha anat força bé i que m'ha fet especial il·lusió. L'any passat fins al final de temporada no vem portar un castell de set fora del poble, i enguany en un tres i no res ja en tenim dos de fets. Estava molt content, i això és tot el que haig de dir sobre això.
A segona ronda, oh sorpresa, tres de set. Malauradament, no l'hem descarregat, s'ha quedat en dos intents desmuntats. Ens hem quedat amb dosos col·locats, vist a les fotos (el segon intent, del primer no en tinc) ens trobàvem davant d'un castell primparat que d'una bufada s'estimbava. Potser, ja que hi érem allà dalt, haver encoratjat l'enxaneta que en fes l'aleta i que tot seguit s'esrunés. Però això només ho fan a Valls i Vilafranca, i matar-se per un 3d7 tampoc no paga la pena.
Hem completat l'actuació amb un 4d6a en què m'hi he abocat molt a terços (i m'he enfaixat com cal), i un 2d6 amb fins a cinc cordons propis. Hem marxat amb un pilaret de quatre. Entretant, afegiré que el Barça de bàsquet ha guanyat el Madrid i passa a semifinals de l'ACB. Per acabar, les dues colles verdes han portat castells de sis, algunes amb més problemes que d'altres.
I això és tot, de tornada en estol de sis bicis la pujada fins a casa, dinar i migdiada (no és broma, m'acabo de llevar) de tres hores, de cinc a vuit.
Fotos, ací
Diada Santa Eulàlia de L'H
Esplugues: Pd4, 4d7, id3d7, id3d7, 4d6a, 2d6, Pd4
Jove L'H: Pd4, 3d6, id2d6, 3d6a, 4d6, 2Pd4
Cerdanyola: Pd4, 3d6, 4d6a, 4d6, Pd4
el que tenen de bons aquest dies tan asoleiats, ñes que el cel està blau preciós i les fotos de castells queden molt walt disney. jeje, apa vagi bé!
El blau era blau calitja tòxica de Barcelona. Pensa que era L'Hospi. El blau d'aquesta foto és Walt Disney gràcies al Fotoxop.
Jajajajajaja!!
Quina gràcia això del blau-Walt Disney!