Diada Blava dels Xiquets del Serrallo, 2015

Diumenge vem tornar al Serrallo. A banda de les dues actuacions al malaurat i avorrible Concurs de Tarragona, només hem actuat en aquesta ciutat quatre vegades més: les tres "Diades Blaves" dels Xiquets del Serrallo dels anys 2008, 2010 i 2015 (la del 2010 a la plaça dels Sedassos; les altres dues, pel port segurament), i el 1998, convidats per Sant Pere i Sant Pau. És a dir, no és un territori que acostumem a calcigar i, amb tot, els darrers anys ho hem fet força més sovint: cinc cops des del 2008, una només abans, el 98. El 2010 als Sedassos vam descarregar 3, 4 i 3de7 amb agulla; el 2008, segurament pel port, 3, 4 i 2de6. Es dóna la circumstància que ara per ara només he fallat a dues actuacions: la de Can Vidalet d'aquest any i aquella de TGN del 2008, o sigui que res.

Enguany no anàvem gaire a totes; jo, per començar, no havia passejat en tota la setmana per castells per raons diverses. Anàvem amb el ralentí després de Festa Major i les mirífiques coses que havíem fet: grans castells com el 4de8, enormes baluernes oblongues i boterudes com el 9de7. Dimarts havíem passat per can Carallot, i divendres je sais pas com putes van anar les coses. O sigui que en la cartera teníem el 5de7 acostumat i 3 i 4 de 7 per acompanyar.

Els autocorbs trigaven a arribar i nosaltres vem passar a conèixer el local dels Xiquets del Serrallo, on vem trascolar un quintet. Quan per fi van aparèixer vam desfilar cap a la zona mínimament transitada del moll i apa, a començar.

Com que érem quatre piules vaig entrar en els meus llocs habituals: de lateral interior per la torre del 5 i d'agulla als altres dos. En el primer 3de7 no acabàvem d'estar del tot còmodes per baix a la pinya, almenys a la meva zona, i no sé si hi van haver cosetes per altres puestus, però el castell des de dins es va veure més o menys rodonet i tranquil i amb algunes conyes dels segons i d'altres, i es va descarregar sense altres qüestions noticiables. Com es pot veure, no hi havia gaire neguit en la descarregada del castell:

En segona ronda encolomàvem el 5de7. Anàvem força justos de pinya i sembla que tot plegat ballava sardanes. Com de costum, no vaig veure res des del meu racó, pel que vaig sentir per dalt no van estar precisament còmodes, però mira, tu, diria que ja era el 18è 5de7 de l'any.

A la foto sembla que la plena del 3 està força oberta, i a plaça vaig sentir que la torre estava una mica destarotada, però no en tinc ni idea.

Mentrestant havíem anat a buscar entrepans de truita i, d'altra banda, una noia de CDC va venir a donar-me els diners de la porra, que havia guanyat jo: vaig posar 53 per a JxSí i 10 per a la CUP. Aprofito per no barrejar política amb castells per comentar que el Mas se'l poden confitar i que de moment estic content d'haver votat els cupaires. També vaig adquirir una bossa castellera d'aquestes que venen a la paradeta, que vaig pagar després amb els diners de la porra. A la barana on endrapàvem els entrepans ens homenatjaven.

Després d'aquest interludi tan interessant, va ser el torn del 4de7. Vaig tornar a entrar d'agulla; tampoc no acabàvem d'estar còmodes, les agulles hauríem acabat fent el rombe si hagués estat de vuit, però apa, despatxat i bona nit.

A l'hora dels pilars hom diu que no en teníem de 5 (bé, això m'ho he inventat jo ara mateix). El cas és que en vem fer dos de 4, i llestos. Per primer cop en vés a sapiguer quant de temps, vaig fer d'agulla en un pilar (sempre me'n faig escàpol).

Jo vaig enfilar cap a Móra d'Ebre, els Autocorbs van volar per l'autopista com un còrvid camí de la Closca dels Cargolins, i aviam si demà vaig a assaig.

Pel que fa a les altres colles, sembla que era el primer cop que actuàvem amb els Xiquets de Vila-seca, una colla que com que no segueixo gens em pensava que seria semblant a la Global de Salou (que crec que va desaparèixer fa un parell d'anys després d'un periple ben curt i lamentable); tanmateix, els vaig veure molt bé amb un 4de7 i un 3de7 més un 5de6 i pilar de 5 per acabar: vaig aplaudir-los encomiàsticament i copiosa interiorment.

Els Xiquets del Serrallo van fer 3 i 4de7, però en segona ronda es van menjar amb patates un 4de7 amb agulla que semblava molt insegur. Quan l'estaven desmuntat, l'acotxador o l'enxaneta es va despenjar força espectacularment; la resta de l'estructura es va desmuntar sense més incidències. El nen va caure damunt el Verdu, que se'n va anar amb l'ambulància però que en va resultar il·lès (al·leluia!).