Diada Ganàpia 2006

Ahir va ser la diada Ganàpia, els castellers de la UAB. El campus estava mig buit com a conseqüència de la victòria del Barça, un clima ensopit i silenciós. Vaig anar a classe una estoneta i en acabat cap a la Cívica i en cercavila fins la gespa de l'actuació.

Hi van venir Xoriguers i Marracos, l'emboirat de sempre i quatre amics arreplegats. Els objectius de la temporada pel que fa a castells no es van assolir, ni tampoc es va arribar al nivell de la diada d'hivern en què vam fer l'aleta a tres castells de sis. En aquesta ocasió vem obrir plaça amb un dos de sis que va caure poc abans que l'enxaneta el coronés. La pinya feia figa i no va poder mantenir un tronc que no estava malament.

Automàticament vem treure gas i ens vem dedicar a castells de cinc pisos. Encara vem descarregar amb força solvència i tranquil·litat un tres de sis on van ficar-me de baix a la rengla. Se'm va adormir el braç esquerre i no se m'ha despertat fins avui. Gairebé em disloquen l'espatlla dreta, però no va estar malament.

A banda del 3d6, vem resoldre sense més entrebancs un 4d5a i un 2d5 nets. Vem acabar amb dos pilars de quatre i un grapat de pilars novatus. Pel que fa a Xoriguers, van portar a plaça castells de cinc, i Marracos també però amb aconxaneta.

Es va dinar de traje o carmanyola i una estona després el mític Jaume Barri ens va delectar amb el seu recital de cançons hippies depravades. Ens ho vem passar d'allò més bé, i ja començo a conèixer les seves cançonetes perquè les va repetint.

Un cop acabat, en René i en Sergi van atorgar els diplomes dels Ganapremis, una ximpleria nova que han començat a fer aquest any. Aleshores van repartir La Revista de Ganàpies, que vaig estar fent jo el cap de setmana amb les col·laboracions de tota la colla, i que ha quedat molt bé. Es nota que és la tercera revista castellera que faig, el quart treball seriós amb l'Adobe Indesign. Va haver-hi algun problema amb la portada, perquè si tens la pell prima pot semblar masclista fastigós, però jo crec que el que manca és sentit de l'humor.

I com és normal, en aquest punt en què ja començava a ser fosc, cap a les nou, els records són més difusos. Va haver-hi gimcana que suposo que va anar bé, però que a mi em va avorrir una mica. Anava amb una colla de Ganapiots (Ganàpies retirats que ja no estudien). Després tornada a la Khaima i a emborratxar-se. La nit va passar i cap a les tres devien ser que van portar-me fins Horta, on vaig prendre un taxi i a Esplugues cap a les quatre que devien ser.

[Fotos aquí]