Prediada Borinota

Hagués volgut anar en bici fins Sants, però vaig haver de prendre el Metro dels collons per acompanyar mon pare, que tenia por d'agafar el cotxe per si no podia aparcar (però tothom hi va aparcar fàcilment). Actuàvem davant de Cal Borinot, el local dels amfitrions, i hi havia també els Castellers de Poble Sech. Vaig entrar al seu local, llambregades ràpides i comentaris escadussers, i una mica tard va començar l'actuació a la cruïlla entre Vallespir i Badalona, prop de l'Estació de Sants. Afegir que coneixia molta gent de les colles universitàries, és curiós.

Nosaltres com érem poquets (com acostumo a constatar en moltes altres cròniques) doncs vem haver de conformar-nos amb castells de sis (dejà vu resignat)... En fi, dos de sis més mogut que el de Sant Jordi, un 3d6 de tràmit i un 4d6 lleig i estrany que em detinc a comentar, no perquè fos en l'únic en què hi vaig pujar, sinó perquè va ser heterodox.

En resum, sabreu o no que no m'agraden gaire els 4d6, són estructures horitzontals, baixes i amples, són el Jesús Gil dels castells. És a més el castell més facilet que pot dur-se a plaça. Si l'altra colla ha descarregat un 4d7 o més, i t'observes des de la seva perspectiva, és fàcil adonar-se de la pròpia petitesa.

Com sempre, pensava en aquestes coses quan em va fer pujar de terç i em va lligar un mocador a la cuixa per facilitar l'escalada de l'acotxadora. Va nuar-me'l, però, d'una forma ben estranya, amb l'altre mocador de la faixa, perquè així segur que no me l'abaixaven...

Pels no entesos, en un quatre pugen els dosos cadascun per dues rengles oposades, i l'acotxador i enxaneta per les altres dues rengles. Els dosos baixen per on havien pujat, mentre que els altres dos components del pom de dalt ho fan per la rengla oposada per on s'havien enfilat. No és difícil d'entendre.

Com ja he comentat, pujava per mi l'acotxadora. Després d'alguna espernetegada i relliscada va col·locar-s'hi. A la davallada va sortir per mi l'enxaneta i sorprenentment, després d'una estona d'indecisió, també l'acotxadora.

Realment això és una ximpleria, però tot plegat em va fer frisar perquè la terra se m'empassés: un castell lleig, amb aquests maldecaps i a sobre el mocador així lligat. Per sort vaig mantenir prou bé la mida.

Vem acabar amb tres pilars de quatre, un dels quals em penso que va tenir algun problema. Van tornar-me a ficar de baix, però en un espadat molt més lleuger (pensat per mi). Però em va fer més patxoca el de la setmana passada, amb un paio de cent quilos sobre meu.

I això és tot. Una cerveseta al Cal Borinot, unes calades, i camí de l'Avenç, on fins les dotze tocades vem estar ingerint litres i litres de cervesa.

Prediada de Sants
Esplugues: 2d6, 4d6, 3d6, 3Pd4
Borinots: 3d7, 4d7, 5d6, vano de 5
Poble Sech: 4d6, 3d6, 4d6a, Pd4