No tinc gens de ganes de redactar aquesta crònica, però ho faré igualment perquè feina feta no fa destorb. No espereu trobar-hi, doncs, alta literatura ni comentaris punyents i corprenedors, sinó més aviat una merda enganxada d'un pal.
Granollers és un lloc bonic i té una església amb heures i una plaça Porxada plena d'acampats indignats. Tenia, avui també, uns núvols negres de tempesta de collons. Però això és una cosa que només Zeus disposa. Així i tot, avui també ens ha estat benigne i no ens ha plogut. Alabat sia Zeus, i Pal·las i Pan i Afrodita i Dionís també.
Jo hi anava deshidratat com una pansa al Sàhara i m'amorrava a una ampolla d'aigua que deixava a mitges d'un sol glop. Començàvem amb el 5de7, que és el nostre castell insígnia, sembla ser, i que va anar molt ben parat i amb mides molt bones, i tots estàvem molt contents. Seguíem amb el 4de7a, que la veritat és que crec que també va anar bé, i hi tornava a entrar de baix: la pinya estava molt més compacta que la del dia abans, cosa que afegida a l'experiència de dissabte (és que feia molt de temps que no assajava de baix un quatre amb agulla), em deixava més tranquil i amb més bona posició, però no hem vingut aquí a parlar de mi mateix. Acabàvem amb el 3de7a, que no sé com va anar, crec que molt bé. El Jordi va fer girar el pilar del mig. Gran domini sobre la gamma alta de set, necessitem fer ja el tres per sota i seguir pensant en objectius més elevats per no quedar-nos aturats. Perquè com digué el president Pujol, «si queda quieta, cau».
En pilars fèiem el de cinc aixecat per sota, només un, però a la darrera aixecada, gairebé a punt de ser carregat, s'entrebancava i queia. Primera llenya de la temporada. Granollers, poble malastruc, sempre ens tira algun castell aixecat per sota. Després dels pilars de Marrecs i Xics, repetíem, amb dos collons, el de cinc per sota, reeixint-hi completament i amb l'aplaudiment de la plaça. Aquest moment, i el del pilar del tres amb agulla, almenys a mi em va omplir de satisfacció. Som ara per ara una colla molt potent en el registre de set. I hem de seguir avançant. D'altra banda, vull tornar a remarcar el paper dels músics, que sonaven com un exèrcit o com una orquestra simfònica.
Avui anava a tot arreu amb la meva càmera de fotos i la Blackberry del Pau i parava una mica boig. Molt d'estrès amb la tonteria, però és una cosa que m'agrada i acabaré amb un smartphone o com se digui ben aviat. Algú de Marrecs piulava les rondes senceres, i així jo podia centrar-me només en els nostres castells, adjuntant-hi la foto. Molt bé. Aviam si l'Erik apareix i m'allibera d'aquest estrès.
Pel que fa a les altres colles, no vaig apuntar-me gaire cosa i no en tinc gaire idea. Anant a allò més substancial, els Xics de Granollers van estrenar, enguany, el 4de7a i el 5de7; en general, van anar una mica desmanegats amb mides estranyes i un pèl lents, però també en general van anar bé sense gaires perills. A tercera ronda, un simple 4de7 que marcava la diferència amb nosaltres: i és que una mica de competitivitat i la satisfacció de fer millor actuació que una colla de vuit a casa seva, no tenen preu.
Marrecs de Salt feien 3de7, 4de7a, 4de7, que com que no m'he apuntat no recordo gaire com van anar. Sé que van tenir problemes interessants en algun dels castells, segurament el 4de7a; recordo que les mides eren molt dolentes, que es va haver de defensar força, etc. Però entre les nostres pinyes, el Twitter, la càmera de fotos i altres històries, no estava gaire per la feina. O sigui que podeu mirar les fotos i deixar-me estar.
Just acabada l'actuació, cinc minuts més tard, començava la pluja. Ha estat un cap de setmana molt casteller en què no he estudiat gens ni mica i en què m'ho he passat molt bé. I és que cada dia m'agraden més els castells, cosa que semblava impossible. Alabat sia Zeus que l'ègida porta.
Leave a comment