Els intrèpids ciclistes arribàrem a la bella plaça de l'Ajuntament de Molins de Rei uns vint minuts més tard de l'hora de concentració, però la cercavila cap a l'església industrial de Molins va endarrerir-se uns minuts una mica llargs per al meu estat d'ànim més aviat ressacós. Així i tot, els daus ja havien estat llençats: entrava de baix al quatre amb agulla, castell traumàtic en el meu bagatge. Però aquí no he vingut a parlar de mi mateix.
L'actuació, si més no, va anar força rodada i ràpida. Nosaltres érem segons en l'ordre d'actuació, després de la Jove de l'Hospitalet i dels absents Castellers de Sant Feliu, que sembla que tornen però que no està del tot clar com estan (notícies contradictòries i la meva intuïció m'emmenen, de moment, a la circumspecció).
La cercavila es dividia en tres branques, a l'estil vallenc una mica, i nosaltres havíem de pujar unes escales amb la bici a l'espatlla, etcètera. L'entrada a plaça, amb un pilar de quatre aixecat per sota i caminat, de poc no es fot l'hòstia contra un cable. Uns veïns simpàtics, a la finestra de davant l'església prismàtica a l'estil d'un búnker, estenien una banderola: «Dios», que, per qui mai no l'hagi vist, és un ens fantàstic amb poders sobrehumans atribuïts i triple personalitat: doble antropomòrfica i animal, a més de metafísica abstracta.
Com que alguns feien tard, per exemple un de l'equip de pinyes, vam començar amb el quatre de set, amb segons habituals i quarts i quints del 4de8, que va prenent forma a poc a poc. Diria que va anar bé en general.
Suposem que algú d'alguna colla devia pensar que anàvem fluixos! No! Cornellà i Matossers van fer 3 i 4de7, respectivament, cosa que donava un pèl d'emoció a l'actuació. Jo sóc partidari d'una mica de competitivitat, però és difícil en la situació actual del Baix.
A segona ronda provàvem el 5de7, que és el nostre castell insígnia, sembla ser, i que va anar molt ben parat i amb mides molt bones, i tots estàvem molt contents. Acabàvem amb el 4de7a, que la veritat és que crec que també va anar bé, tot i que jo vaig notar la pinya molt flonja per la meva banda, cosa que em va fer patir més del que m'hagués agradat, també amb la paranoia del quatre amb agulla. En pilars, dos de 5, un dels quals aixecat per sota, amb l'Aleix, a la descarregada, defensant una rebregada molt lletja cap enrere, que va merèixer l'aplaudiment unànime de la plaça. És el segon cop que fem dos pilars de cinc simultanis, era la cirereta del pastís.
Pel que fa a les altres colles, no vaig apuntar-me gaire cosa i no en tinc gaire idea. Anant a allò més substancial, els Matossers van descarregar el primer 4de7 de la temporada. Segons tinc entès, volen sovintejar-los més enguany i mirar d'apuntar als castells amb agulla. Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels. Aquest quatre, tenint en compte aquestes circumstàncies, malgrat una mica desmanegat, es va mostrar molt sòlid i va demostrar que hi han estat treballant de valent i que, per tant, les coses els han d'anar bé en el futur.
Pel que fa als companys de Cornellà, van fer el 3de7 enorme i una mica lent amb les limitacions que m'han anat explicant aquesta temporada. Segueixo dient que és una llàstima que una colla que semblava que ressorgia hagi tingut tantes baixes de tronc i pinya i que hagin de recomençar la feina que havien iniciat l'any passat.
La Jove de l'Hospitalet portava castells de sis de la gamma alta, fets sense gaires maldecaps. Demanant al meu contacte habitual sobre com tenen el pati, resulta que havien descartat el 4de7 perquè tenen molta dependència de persones concretes que de vegades no poden aparèixer (i perquè, al capdavall, són poquets). I un cas molt a part són els de Castelldefels, que com que no tinc gaires ganes de fer sang, diré només que van oferir una imatge lamentable, amb un 3de6 amb aconxaneta i amb dos intents desmuntats de 3de6a (amb aconxaneta també?), el segon dels quals totalment deformat que no va petar potser per la invocació al «Dios» del veí del començament.
I això va ser la història. Els de Quarta Ronda entrevistaven caps de colla i demanaven sobre el David Miret. Jo aprenia a fer anar la Blackberry i piulava els castells de les rondes amb les fotos dels nostres castells. Els núvols ens sotjaven però no descarregaven, potser també per l'esguard atent d'aquell «Dios» de cella ferrenya a voltes, mes afable altres camins. Ens fèiem una foto de família en què jo quedava a fora per fer-la, però tots m'hi reclamaven a l'uníson, cosa que em va fer força gràcia. Enfilàvem a un parc a sopar i després a fer una mica de festa a un local autogestionat on, a la una, de castellers només quedàvem gent d'Esplugues (ni un de Matossers ni de la resta, quina cosa...). I vaig acabar amb el Tarrés a Sant Just fins a les 3, fotent-nos gintònics fins al cul.
I això va ser tot. Voldria valorar una mica tot plegat, però em fa molta mandra i demà tinc un examen. Només valoraré el tema dels músics, que van tocar com un exèrcit o una orquestra simfònica, i que comencen a fer molt de goig. El nou tabaler, el Dani, ha estat un fitxatge espectacular. I que «Dios» sigui amb vosaltres --i amb el vostre esperit. Amén.
XVII Trobada del Baix
Jove L'H: Pde4, 2de6, 3de6, 3de6a, Pde4.
Cargolins: Pde4, Pde4cam, 4de7, 5de7, 4de7a, Pde5, Pde5s
Castelldefels: Pde4, 3de6 aconxaneta, id3de6a, id3de6a, Pde4
Cornellà: Pde4, Pde4cam, 3de7, 5de6, 4de6, Pde4sota.
Matossers: Pde4, Pde4cam, 4de7, 5de6, 2de6, vano de 5.
Leave a comment