El quatre de set estava realment bé, molt parat, però el meu segon —jo feia d'agulla—, de cop i volta va seure i caure enrera. Aquest daltabaix va marcar tota la diada i té unes causes poc clares. Sembla ser que no tenia ben col·locat el peu dret, però també sembla que el lateral dret el va agafar de massa baix i li va desplaçar la cama, treient-li de lloc. Al vídeo veig com el primeres per radera no pot suportar el pes i com tot el seu rengle s'ensorra, arrossegant la resta del castell, que només va arribar fins a dosos.
Es tracta de la crònica d'una desgràcia. Vem intercanviar el segon per un baix, però el peu fou desmuntat. Figueres i Ripollet feren lu seu, i aleshores nosaltres ja provàrem el de sis pisos. Per un accident estrany, la intenció de descarregar el tres i quatre de set se'n va anar en orris.
Però els maldecaps no van acabar aquí. En un quatre de sis amb agulla amb ja acotxadora col·locada, aquesta va començar a demanar de baixar perquè tenia por. L'enxaneta finalment va haver de baixar, amb tot déu cagant-se en déu i sa puta mare. A la repetició, però, i amb la mateixa canalla, tot va anar força bé. Puc dir que no vaig abocar-me tant com al primer intent.
I un tres de sis sense cap problema, com el quatre de sis. Pilar de quatre i a planxar l'orella. És el segon cop que tinc ganes de plegar la faixa per marxar esperitat de plaça. Dies així són una puta merda. L'hora, les sis de la tarda; el lloc, en un raconet de la plaça d'un parc; la temperatura, més de trenta graus; el públic, quatre passavolants. És una llàstima perquè podria haver sigut el colofó a una primera part de temporada força bona per nosaltres, però ha estat finalment l'actuació més decebedora que recordo.
Diada del Gall
Esplugues: Pd4, i4d7, 4d6, id4d6a, 4d6a, 3d6, Pd4
Figueres: ¿ Pd4, 2d6, 3d6, 4d6a, Pd5 ?
Ripollet: ¿ Pd4, 2d6, 3d6, 4d6a, Pd5 ?
Leave a comment