Pos res, aquí som i estarem.
Diumenge vem passejar per Esparreguera. Hi havíem estat mai, a la ciutat dels esparrechs? Pozí, segons la CCCC hi havíem estat un cop, per Festa Major de l'any 97, el 12 de juliol, i hi vem desmuntar dos 3de7 i descarregar un 2de6, un 4de6 amb agulla i un pilar de 4 de comiat. Uns 18 anys més tard les coses han anat força diferents.
Po re, vaig aterrar a Esparreguera perquè vaig pescar l'Òscar R. pel camí, perquè si no poder hi hauria d'haver anat amb tren. Estava ujat d'allò més, feixuc de mos membres, i amb passes trontolladisses vaig asseure'm amb la parròquia davant l'església del bell poble baixllobregatí que voldria independitzar-se del Llobregat Jussà per configurar la inoperant comarca del Montserratí i anar a giravoltar per l'espai exterior i morir de fam, gonorrea i triquinosi. Fills de puta tots.
Així que mentre algunes cerveses passaven per la parròquia i algunes coca-coles també, vaig alçar el ses del seient i vaig trontollar cap a l'ombra de l'església on actuaríem, a redós del sol puixant i de les malvestats del fat funest, que a altres colles sí que va estabornir.
Els nostres dilectes exploradors trobaren un pakistanès a uns cinc minuts de plaça; jo vaig deixar passar la primera ronda abans d'aventurar-me per aquells terrenys inhòspits, allunyats del recer de la sagrera i domini de Mafumet.
Buènut, començàvem de 5de7. Deixeu-me que us transcrigui la chrònica que retarà en el món d'Internet per sempre dels tostemps eviterns mai no obliterada:
En primera ronda vam descarregar el 5de7, un castell habitual que vam aconseguir sense problemes. En segona ronda vam completar el 4de7a, que també es va fer sense gaires complicacions. Vam acabar amb el 4de7, que es va descarregar amb molta facilitat i bones mides i demanant un pis més. Vam fer el pilar de 5 per acomiadar-nos.En resum, tot plegat va anar «sense problemes ni complicacions i amb molta facilitat». Amb això ja podria acabar aquesta tifa, però en donaré el meu parer sobrer i barroer.
En el 5de7 entrava com de costum de lateral interior de la torre, una posició des de la qual amb prou feines es veu res i on només se senten els desarranjaments del teu petit clos i, de vegades, si van molt mal dades, unes brandades de bacallà i uns brams de bou enfollit. No va ser el cas. No recordo que per la torre estiguéssim gaire malament. No recordo gaire cosa. He mirat el vídeo per mirar de recordar però només l'he vist com mal gravat. O sigui que jo què sé, pel record i per tot plegat, va ser tranquil.
El 4de7a el recordo doncs si fa no fa igual. Com al cinc, hi faig de lateral: en aquest cas, del pilar al mig. La sensació és que el pilar va aguantar bé i que no hi van haver problemes al 4. És cert? El vídeo sembla que no em desmenteix. Diguem que hoc.
Pel camí havia anat a donar suport al comerç local per les bandes obscures i remotes de Mafumet, el qual em va correspondre amb una lassitud fora mida: estrènues batalles cal lluitar els diumenges de diada contra el Maligne™. Aleshores, una actuació que per a nosaltres no tenia gaire interès, diguem-ne --més enllà d'anar rodant castells i castellers i anar provant cosetes i tal i tal, o si més no per a mi no en tenia gaire a banda de conèixer Esparreguera, que encara no havia visitat, que jo recordi--, es va empantanegar. Heus ací la tragèdia en una llambregada:
Castellers d'Esplugues: 2p4, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5
Castellers d'Esparreguera: pd4, 4d7a, id5d7, 5d7, id4d7 4d7, 2pd4
Colla Jove de Barcelona: 2pd4, 3d7, i3d7a, 5d6, 4d7, pd4
En efecte, malparits: dos intents desmuntats d'Esparreguera en segona i tercera ronda i un intent esperpèntic de la Jove de Barcelona. No vaig estar gaire al cas del que havia passat a Esparreguera, perquè o feia pinya o estava voltant, però el que sí que vaig veure va ser l'intent de 3de7a dels de Can Fanga: el terç de la rengla mig assegut en un castell que s'havia de desmuntar; van començar a fer pujar el pilar del mig quan estava a punt d'esbotifarrar-se el 3; el castell, d'altra banda, el cantava un fotògraf perquè el cap de cotlla estava al tronc; finalment, com era lògic, estimbada. Si més no, va ser distret. El cas és que sembla que després no vem fer gaire pinya als seus castells posteriors i es van emprenyar amb nosaltres; jo de polèmiques me'n rento les mans. Sembla que també es van emprenyar per Facebook perquè els havia dit que vaig aconsellar que per comptes d'entrenar aprenguessin que 'Esparreguera' s'escriu amb aquesta exacta proporció de 'as' i 'es'. En fi, a la merda tothom.
Tot plegat va alentir molt el nostre 4de7, en el qual les agulles estàvem allò que se'n diu romboïdals en un castell que no el vaig acabar de veure maco. Però res, 4de7 i a fer el 4de8 ara al Poble-sec.
Per acabar, pilar de 5 amb l'Ignasi de segon. Aleshores vaig tornar a marxar amb l'Òscar; la resta de la colla es va quedar a fer un pica-pica al local bordeus i la polca d'Ours de rigort,
Vaig deixar la càmera a la Closca i vaig fer unes dues birres, però aleshores em vaig sentir tan cansat i mort de son que vaig desaparèixer per dormir cinc hores seguides. I això és tot. Una merdichrònica, però és que tampoc no n'hi havia per on agafar-la. A la merda.
Leave a comment