Doncs diumenge continuava la temporada castellera, després que se suposés que la pretemporada havia acabat la setmana anterior amb el primer tres per sota de l'any, a la Sagrada Família. La setmana havia anat diguem que bé en matèria d'assaig, dissabte havíem tingut un dia atapeït amb algunes activitats que jo no vaig veure, i finalment vaig anar a dormir no gaire tard però prou com per llevar-me cap a dos o tres quarts d'una.
És a dir, que ja m'havia perdut el començament de la diada i segurament em perdria la segona ronda, i a més a més cal tenir en compte que per alguna raó la càmera de vídeo de la colla acostuma a acabar a les meves mans a les quartes rondes i, per tant, havia deixat la colla sense. D'aquesta manera, vaig arribar al Robert Brillas tot just després del 3de7 per sota. És a dir, tot molt bonic. D'altra banda, s'havia quedat d'hora per muntar el pica-pica i per esmorzar en un bar d'Àngel Guimerà, per sortir cap a les 11 cap al Brillas en joiosa cercavila. Tot això, doncs, quedarà en el record dels qui hi van ser, perquè jo estava somniant truites tot sol al meu llit.
Aquesta vegada sí que vaig veure el vídeo i vaig preguntar una mica més del costum per saber com hòsties havia anat tot plegat. Havíem sortit de 5de7, que sembla que va anar molt bé: és el cinquè en cinc actuacions, mai abans no havíem assolit aital gesta.
En segona ronda tocava el 3de7 per sota, el segon de l'any. Després del de la setmana passada, que va pujar com un nyap, el d'aquesta vegada es va alçar compassadament i amb molta tranquil·litat: es nota que jo no hi era. Tant el vídeo, com les fotos, com la gent amb qui parlava, tothom manifestava que havia estat un 3de7 per sota rodonet i plàcid, com feia algun temps que no en fèiem. Doncs lloat sia Jaume Barri, que dissabte va aparèixer a Cornellà amb els castellers d'allà.
Aleshores vaig aterrar jo, tot ufanós, amb els pantalons marrons i la càmera de gravar. M'estaven esperant grans emocions a plaça: un 2de8f carregat de Gràcia i un intent de 3de7 per sota dels Bandarres. En el cas dels graciencs, era el primer cop que queien en 30 i escaig torres consecutives; en el dels bandarres, no ho sé pas, però pel que sembla no acostumen a caure gaire amb aquest castell. M'informaven que havien tingut uns assajos complicats... Bé, què hi farem.
I va arribar el gran moment de la diada de Sant Jordi: el primer 7de7 de l'any, també el més matiner. Segons la prèvia, escrita a quatre mans per l'enorme equip de comunicació, «l'objectiu de la diada local és repetir el 3de7 per sota [...] i fer el primer el 7de7 de la temporada! Compte, òkhut peligru! El rècord espluguí de 7de7 en una temporada són els 4 del 2012. Aquest castell ha arribat els dos anys anteriors per la diada de Santa Magdalena, pels volts del 21 de juliol. [Això] pot representar que al llarg de la temporada aquest castell es converteixi en un habitual a les diades cargolines i superem així el nostre sostre». És a dir, que vaig aterrar ufanós als esponerosos jardins del Robert Brillas per perpetrar la refotuda Truita de Set i contribuir a fer-la habitual. Val a dir que encara podria haver estat pitjor: em van dir que s'havia assajat el Pinxo de Truita (7de7a) el divendres que jo no vaig poder anar a assaig. A més, m'han canviat de lloc: ja no faig d'agulla escanyada al tres, sinó que em col·loquen de lateral interior del tres, al costat de la rengla (tot això és mentida, perquè ni hi ha rengla ni hi ha cap tres, però què hi farem, amb aquesta patranya de castell).
Doncs res, la puta truita és segurament el castell que menys sé com va anar, perquè ni em vaig fixar en el vídeo ni vaig preguntar (perquè ja hi era). Per la meva banda, se n'anava tot cap al meu cantó (el tres cap al quatre), i la sensació és que estava una mica remenada (ja se sap que s'han de batre els ous i tal i tal). I això és tot el que haig de dir sobre aquesta cosa, a banda d'esperar que no es converteixi en habitual. Si més no, el canvi d'agulla a lateral fa que no em desllorigui el clatell. Per cert, ara recordo que em van dir que potser va ser un intent desmuntat de 7de7: la banda del quatre va començar a baixar molt abans que la del tres. Com que jo no ho vaig veure, el vídeo encara no està penjat i aquesta foto podríem dir que no demostra res, ho deixarem com a descarregat:
Vem plegar amb un vano de 5, que jo què sé, crec que un dels pilars de 4 va ser desmuntat (però tampoc no ho vaig veure i aquesta foto no sé si és concloent:
De fet, va ser arribar jo i dues llenyes i dos intents desmuntats. L'actuació oficial completa va ser aquesta:
Castellers d'Esplugues: 2pde4, 5de7, 3de7s, 7de7, vano5
Castellers de la Vila de Gràcia: 2pde4, 3de8, 2de8fc, 4de8, pde5
Castellers del Poble-sec: 2pde4, 4de7, 5de7, i3de7s, 3de7, pde5
I la polca d'Ours habitual. És important destacar que no ens van fer el 2de7, després dels tres que ens en van clavar la setmana anterior, i d'altra banda també és destacable que amb dos 3de7s i cinc 5de7 estem a un nivell molt alt, i que el següent pas és fer el que tothom espera que fem, que pel que sembla ja té data: aviat, potser a mitjan maig, si tot va com ha d'anar.
Doncs res, vem convidar de manera extraordinària les altres dues colles a pica-pica (paraula que no sé mai com s'escriu, suposo que va així), les quals ens ho van recompensar envaint la Closca. Vem veure els vídeos, vem beure'ns totes les birres i vem estar jugant a botifarra: Txus i jo amb un noi de Gràcia i el Quesada de Tarragona. No tinc ni puta idea de com vem quedar, a banda que al començament anàvem perdent però que després vem començar a remuntar. I ja era fosc quan vaig tornar a casa i volia ploure.
Més info, al nostre web.
Leave a comment