Aquest migdia els Castellers de Cornellà actuaven al Pedró, barri de Cornellà molt a prop de Sant Joan Despí i, caminant, a uns deu minuts d'Esplugues. És un típic barri del Baix Llobregat, que amb el temps ha vist com hi creixien els parcs i les places públics. Això no obstant, continua sent un lloc que tendeix a la lletjor més absoluta.
El dia era clar després del diluvi del dia abans, que va obligar a anul·lar l'actuació del Prat de Llobregat, on els de Cornellà compartien plaça, com a amfitrions, amb Capgrossos i Minyons de Terrassa. És un gran cartell tot just a una setmana del Concurs: i és que els Castellers de Cornellà amb la diada del Corpus i aquesta del Prat, tenen dues actuacions importantíssimes tant per calendari com per nivell de colles. S'ho van buscar molt bé i és d'admirar, i tot i que no sé des quan això és així, estic convençut que els va ajudar a créixer en el seu moment. Ahir volia anar-hi però a causa que sembla que feien obres al poliesportiu on es pot actuar en cas de pluja, la cosa es va susprendre: els Capgrossos, tanmateix, van descarregar el Pde6 al seu local mataroní, un pilar que havien carregat una setmana abans a casa nostra. La nostra Festa Major també cau en una data que pot ser propícia per veure grans castells, però fins l'any passat ningú no se l'havia presa gaire seriosament. En fi, no hi tornem.
Amb la llàstima d'haver-nos perdut la previsiblement gran actuació del Prat, vaig baixar, aquest migdia, en cinc minuts amb la bici, al Pedró, a veure els companys de Cornellà i també els Xics de Granollers, on conec molts ganàpies. Si haig de ser sincer, havia oblidat que la tercera era la Jove de Vilafranca, una colla que no em diu res, de moment, i dels quals el poc que he vist i sentit ha estat, en general, desagradable.
Hi arribava a les dotze una mica passades, però m'ensumava que no engegaria a rodar la cosa fins a dos quarts, perquè això m'havia semblat entendre a al Facebook de Cornellà. Així que vaig passar els minuts xerrant amb compays de Xics, que m'explicaven les seves intencions: la millor actuació des del 2007, segons el Portalcasteller: 4de8, 2de7 i 5de7.
Bé, doncs res, començava la història cap a quarts d'una amb els típics pilars d'entrada i obrien plaça els inestimables Castellers de Cornellà, que avui volien posar fi a una mena de setmana tràgica que havia començat el divendres de la setmana anterior al Prat, amb una prova de 5 en què una quarta prenia una mica de mal (l'Ona, que avui ja s'enfilava), seguia amb els intents desmuntats a la Prediada d'Esplugues i culminava amb el xàfec de dissabte. Avui era el dia, probablement, de redreçar el rumb i encarar el futur amb més optimisme.
El seu primer castell era el 3de7. A mi m'ha semblat estrany, perquè em pensava que el repte era fer la feina de les agulles que havia quedat a l'aire a Esplugues i al Prat. En fi, el 3, segons les meves notes, s'ha obert una mica per dalt i s'ha hagut de defensar a la baixada una mica; en tot cas, com és costum, molt ben aguantat i castell de set al sac. En segona ronda provaven el 3de7a, força estrany de mides i una mica nerviós, que durant la descarregada s'ha desfet una mica més, amb els terços entre molt estirats i mig ajupits:
I després, un 4de7a més sòlid que el castell anterior, que també ha anat estirant-se una mica durant la descarregada, però sense gaires problemes. L'enxaneta ha fet una motxilla una mica complicada, en sortir del pilar, i el segon estava una mica tort, però tot molt bé. Com sempre dic, no acaben de fer gaire macos els castells, no acaben d'avançar mai, potser els hi falta una mica de mala hòstia o de trempera o de gent diferent que s'hi foti i faci coses... Plegaven amb el seu pilar de cinc, i lloat sia Jaume Barri.
Els Xics eren segons i obrien el meló amb el 2de7, que segons l'estadística era el segona de l'any. Ha semblat que un dels rengles s'estirava per terços, cosa que ha provocat una certa remenadissa a la baixada, però al capdavall una molt bona torre, que ha precedit un 4de8 molt ben quadrat que s'ha bellugat una mica a la descarregada, potser pels nervis, tot i que era també el segon de la temporada. Aquest setembre, doncs, han completat un parell de cops el quatre i la torre, molt bon nivell, tenint en compte que, segons em deien, tenien canvis al tronc del 4 (el René, que va ser cap de colla meu a Ganàpies, es passejava per la plaça amb crosses) i que han hagut de canviar la canalla en poc temps per l'afer mataroní. Chapeau, doncs. Han seguit amb un 5de7 que semblava perfecte i han acabat amb dos pilars de cinc sense història, i a Concurs ens veurem les cares. Diria que ha estat al 5 que un grupet de camises liles han començat a fer gresca en veu força alta; poc respecte per les altres colles, tot s'ha de dir. En aquesta foto, per cert, el careto del René, passejant-se davant la càmera en el moment que feien l'aleta al quatre:
I la Jove de Vilafranca, que com dic no m'han interessat gaire encara, a plaça avui no han acabat de tenir gaire sort. Han començat amb un 3de7 estàndard, força ben executat, per continuar amb un 4de7 molt estrafet, sobretot per terços, que la canalla ha fet baixar (o potser el cap de colla, no ho he sentit bé). Ja hi tenien l'acotxadora col·locada, però no feia gaire bona fila. En repetició han fet un 4de6a sense més història, i han plegat amb el 2de6, que tot i la lentitud i els dubtes de la canalla, s'ha pogut descarregar amb alguns treballs. A pilars, per comptes de fer el seu alhora que la resta, han esperat per enfilar-lo que els altres acabessin; el Pde5 no semblava gaire tranquil, i massa aviat s'ha plegat enrere fent una petita tombarella, de manera que no sé si el terç ha rebotat a la migrada pinya i ha caigut a terra. Pel que he vist a Twitter, no té res.
En resum, una actuació excepcional per a Xics, que feia uns set anys, segons diuen, que no mostraven un nivell semblant, cosa que té més mèrit tenint en compte la plaça on eren (el Pedró no és el Prat, per dir-ho així), el moment de la temporada i els problemes que han hagut de resoldre a tronc i a canalla. També ha estat força bona per a Cornellà, que reprenen el camí dels castells de la gamma alta de set, amb els ulls posats en el 5de7, que ja veurem quan duran a plaça. Pel que fa a la Jove de Vilafranca, sembla que han fet feina en la curta existència que tenen; que segueixin treballant i podran imitar l'exemple de la Jove de Barcelona, que no és que sigui una colla que m'agradi gens però que, si més no, sent fidels a la seva forma de fer, també venint d'una escissió, progressen ràpidament.
Esplugues, a més de tot això, també actuava avui: hem anat al Reial Club de Polo de Barcelona, un dels llocs més pijos de la ciutat, a prostituir-nos a la cloenda de la Junior Davis Cup. El bolo ha estat més distret que altres vegades, amb l'himne nord-americà i l'italià, força difefents en to, i amb dos pilars amb les banderes respectives i foto de grup amb els guanyadors. Una notícia deia això:
Los chicos brasileños y las chicas sudafricanas recibían un premio especial a la mejor indumentaria del torneo. La ceremonia finalizo con unos los Castellets, una montana humana tradicional catalana en cuya cima se subieron dos niñas que sorprendieron a la audiencia mostrando las banderas italiana y estadounidense.http://www.copadavis.com/es/noticias/artículos/italia-se-corona-en-los-juniors-de-copa-davis.aspx
Bé, prou bé. A la tornada he fet una mica el punki per la Diagonal, amb el Jaume I cobrint-me la rereguarda, i a casa mon pare celebrava l'aniversari. I visca la terra lliure.
Leave a comment