No al Concurs de Tarragona

| No Comments

Sí, hi torno; ja n'estic tip. Culpa del Bardaler i el seu post del març.

«La colla hi anirà a fer els seus màxims castells sent fidel a la seva filosofia», és la cantarella habitual. Però és que la filosofia dels castells, tal com la veig jo, la traïm cada putu dia quan donem suport a coses com el Concurs i consentim d'anar-hi. I la traïm en el mateix moment en què hi participem: hi competim de facto i no hi ha res a pelar, sobre aquest punt.

Què hòsties és la «filosofia dels castells»? Això no té gens de sentit de dir-ho, perquè avui mateix, escoltant l'assemblea d'una colla per streaming, comprovava com de divergent pot ser aquesta concepció per a segons qui. Veient algunes actituds de la nostra colla, m'adono que potser ens ajuden a fer castells més alts però també fa que me'ls senti una mica més llunyans. Però deixem estar això.

En fi, els valors típics que s'acostumen a dir són la cooperació, la solidaritat, la igualtat, la fraternitat (vale, això és la Revolució Francesa), una mena de sentiment cívic que fa que tothom lluiti desinteressadament per un objectiu comú, cadascú pel seu variat interès particular (això segueix sent política pura), a més de la catalanitat, etc. Com a motivacions personals, jo crec que les més importants són les antropològiques-sociològiques, de l'estil de sentir-se part d'un col·lectiu, no només de la colla, sinó del món casteller, que té aquesta mena de valors i una mena de simbologia compartida, i les personals, de sentir-se realitzat en algun grau, de sentir-se valorat i de sentir que els esforços individuals basteixen una causa comuna. Jo, a Esplugues, em sento molt ben pagat com a persona, com a espluguí i com a català, i totes les hores que hi dedico les hi dedico amb molt de gust, mal que sigui amb merdes com el Concurs o la Marató de TV3.

Per aquest gruix de coses, perquè «els castells són festa», estan inserits en una xarxa social «real» (no virtual), perquè és una cosa molt viva que batega i alena amb molta força, i perquè són un lloc on els sentiments són a flor de pell sempre, traspuant per cada porus del pinyaire que sua com un fill de puta per fer el seu castell, pel baix que es deixa trencar una clavícula a Santa Tecla o pel que cony sigui, perquè els castells m'encanten amb tota la riquesa inabastable que tenen, per això, el Concurs i tot el que representa em sembla completament execrable.

«La colla hi anirà a fer els seus màxims castells sent fidel a la seva filosofia». Quan dic que es traeix la filosofia dic que el Concurs és el màxim exponent d'una forma d'entendre els castells reduccionista que potser les colles tarragonines no comparteixen plenament, però que el sector que jo en dic esportivista i mediàtic aprofita al màxim.

Repassem alguns arguments típics a favor del Concurs.

L'entrada: si només fos això, una excepció, tampoc no seria cap problema. L'únic problema d'això és la conversió del fet casteller en un producte mediàtic estandarditzat com un espectacle més, com un partit de futbol o un concert de Soraya. No és el lloc natural, un recinte tancat amb controls d'accés, a banda de quan parlem de bolos comercials, que són un mal menor per a la supervivència de les colles. Pagar per veure castells és aberrant perquè els castells s'acosten més a qualsevol altre producte comercial de masses. I amb això de Tarraco Ticket, que s'ha de veure tant sí com no per televisió, els hi fa més propers encara.

Diu l'amic Bardaler que això és indiferent perquè les colles de Tarragona decideixen com s'ho fan. Doncs molt bé: jo, així, no en vull saber res, ja s'ho faran com els hi peti. Però si només fos això, encara, però és que és tot plegat.

La competició: se sol dir que els castells són competitius per se i que negar-ho és il·lús. Però és que ja fa mil anys que tothom sap diferenciar entre la competició i la rivalivitat; tothom sap que els castells a Valls es van desenvolupar per rivalitat, que encara dura, i que Minyons i Vilafranca rivalitzen, malgrat que els verds ara per ara estan força lluny. Minyons i Castellers de Terrassa, o Esplugues i Cornellà, o qui sigui: la rivalitat, les ganes de fer millors castells que el del costat, no té res a veure --ni una puta cosa a veure-- amb una Champions Castellera, amb una Lliga amb classificació i punts, amb res d'això. Tu saps com està el del teu costat i saps si «guanyes» o «perds» al marge de coses tan estúpides com les que se senten sobre rànquings Estrella i la seva puta mare. Jo d'això tampoc no en vull saber res. Els castells són una cosa del poble i de la seva gent, i potser ens hem de vendre millor a la televisió o als diaris, però que amb ni no hi comptin si hem de convertir els castells en una mena de mercat capitalista amb empreses competint entre elles. I això de les empreses dringa molt per alguns sectors que tendeixen al color del pàmpol de la vinya.

El problema no és que es pagui entrada o que es competeixi «com si fos un partit de futbol» o com en un «macroconcert», el problema és vendre els castells com un «simulacre» del que realment són, potenciant una mena de valors que potser sí que hi són, però en convivència amb molts d'altres que es menystenen perquè no venen (i si es venen, és com a complement folklòric). I això per a mi és importantíssim, esbiaixa la imatge dels castells i fa que la gent pensi en coses... aberrants.

El rànquing com a simple mitjà de valoració de la dificultat dels castells: em sembla molt bé, llavors que facin rànquings com els de @castellistica, sense punts, senzillament col·locant les colles per castells assolits per dificultat teòrica, i deixem-nos estar de subnormalitats de punts.

El concurs és un fet puntual: i una polla. Se celebra cada dos anys però se'n parla cada setmana i la seva influència s'estén constantment. I no m'hi estenc més, perquè m'encenc...

Jo veig el concurs com una festa. Les grans colles van a competir. Nosaltres som una gran colla, però no tenim res a pelar. I ni tan sols si hi tinguéssim res a fer canviaria d'opinió. Vaig a concurs a participar de la història viva del país, i sobretot perquè la meva colla hi va.

Sincerament, prefereixo anar-hi dissabte. És el nostre ambient, és la nostra festa, és el nostre moment d'unió amb la resta del món casteller.

Si fa no fa, jo podria signar també això: hi vaig perquè la meva colla hi va en un ambient festiu amb la resta de colles. A més, estarem al costat de Gausacs i ens farem pinya mútuament. Al Concurset es va veure que el que els mitjans venen d'una manera, les colles s'ho prenen d'una altra. Estic en contra del Concurs sobretot pel model de castells que defensen aquests sectors del món casteller, no només mediàtics, que fan força perquè els castells siguin una altra cosa. Potser només hi veig fantasmes, o no sé què, potser només tinc un argument, molt feble, que es desfà fàcilment. No ho sé. Hi ha gent que diu que va al Concurs perquè es veuen molts castells molt bèsties en un sol dia. Mira, si realment el Concurs no és un concurs, que l'anomenin d'una altra manera (biennal? au va!), que es valorin els castells d'una altra manera i es fotin la retòrica futbolística, mercantilista, ultracompetitiva i estúpida per on els hi càpiga. Potser això només és un problema de gent del nord, amb grenyes o amb cresta o rastes, que s'ho prenen tot d'una manera molt diferent. Potser sí. Jo què collons sé. Però a la puta merda el cony de Concurs i... tota la resta.

Leave a comment

About this Entry

This page contains a single entry by JS published on 28 septembre 2012 3h13.

Festa Major d'Esplugues, XIX Diada 2012 was the previous entry in this blog.

Diada del Pedró, 2012 +Bolo al Polo club is the next entry in this blog.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en