Aquests dies que no he escrit és perquè he anat a veure a una tieta que viu a un poblet perdut dels EUA, el nom del qual no es pot dir per preservar la pau i tranquil·litat d'aquell paradís terrenal. Si hom en conegués l'existència, aviat seria un Benidorm qualsevol. Això no vol dir que sigui un poble costaner, ans al contrari: un camí primitiu oblidat per tothom du al cor d'una vetusta muntanya, on roman el poblet. Quan hi ets, una sensació de mansuetud atemporal t'embriaga, els pensaments transcorren bressolats per la remor de la natura, d'un fontinyol proper, dels ocells que canten i dels senglars que carden rera les bardisses. Rera el darrer revolt hi ha el poblet d'onze cases, exempt dels tentacles de l'Administració. És més aviat una comuna. Però no tot és tan falaguer: un senyal esfereïdor, l'únic en centenars de quilòmetres, alerta de l'insòlit perill mortal de la zona, no us hi volguéssiu pas trobar:
I és que, xicots i xiquetes, xicotes i xiquets, expliquen les llegendes que hi habita un casteller per aquelles contrades, que per la Santa Epifania va al poble i prenya una pubilla. Degut a les dificultats de comunicació desconec si enguany ha tornat a esdevenir tan malastruc succés.
estàs ben garregat de punyetes!! jajaja apa, a passar-ho bé senyor casteller... fabricant de castellers ... ai com era això? jajaja
Uaaaaaaaaasle!! Però això és veritat?? no és un muntatge teu la senyal aquesta? Digam-ho, eh, que jo m'ho crec tot! Tela! Cuida't!! ;)
No ve a tomb, però: ja vas veure el 30 minuts d'ahir diumenge ? Van parlar de les reivindicacions contra el Pla Caufec.
sí que ho sabia, Joan, però no ho vaig veure, tot i que sí que ho vaig comentar. Gràcies.
Miri, és del tot cert xD Jo de fotomuntatges no en sé res. Per cert, aviam si et sona aquesta foto