Diada de FM de Granollers, 2012

I em vaig despertar a les nou del matí, vaig mirar per la finestra i vaig veure que tot estava bé. Vaig fer la bossa, vaig ruixar d'oli la pinyonada de la bici i vaig anar fent cap a Granollers. Són uns quaranta quilòmetres per la via més ràpida que vaig saber traçar amb Google Maps: fins al Besòs vorejant la Ronda de Dalt i per la riba del riu fins a Montmeló, al vessant de ponent de la Serra de Marina. Al cap d'unes dues hores, arribava a la plaça de la Porxada de Granollers, on em trobava amb l'altre esforçat ciclista, en Christophe de rabassudes cames, que hi havia arribat, per la via d'Alella, vers les deu. Jo no havia entès, el divendres a la Closca, que ell hi aniria amb bici; de vegades el seu accent francès fa que el malinterpreti (aquesta paraula no existeix al DIEC). Uns quilòmetres d'aires frescos de la serra, humits, obagosos, pintorescos i eclèctics.

La «tronada» és una mena de traca que fan a la plaça el diumenge de Festa Major. La gent se situa al voltant de les tanques i la pirotècnia espetega amb eixordadors trons del dimoni. Déu beneeixi l'infern. Els presidents de les tres colles van ser els encarregats d'encendre la traca. El nostre presi cada dia s'assembla més al Gran Barrufet, el proper dia li posaré la barretina i ja estarà fet.

Mentrestant, el Christophe i jo vem mirar d'aparcar la bici, però un policia ens va recordar, molt amable, que segons les ordenances no podem lligar-les en un arbre. Ens va dir que l'entréssim dins l'Ajuntament. Però a la Casa de la Vila uns altres policies ens van anunciar que no hi cabien i que busquéssim un aparcament de bicis tres places avall. Vem lligar-les a un arbre al carrer del costat. La policia, diligent sempre al vostre servei.

Ens vem enfaixar i nosaltres érem els tercers d'actuar. Érem pocs i això es va notar en els castells que vem tirar: 3de7, 4de7, 5de6 i 3Pde4. Els castells van anar molt parats i tranquils, molt avorrits. Al 5de6, que va durar com un de set, va estrenar-s'hi una nena, la Lua. Per la resta, és el primer cop en força actuacions que no acabem amb el pilar de cinc: de fet, l'últim cop va ser a la Prediada de l'any passat, però aquell dia va ser molt estrany, veníem del funeral del Ramon a l'Arboç i vem desmuntar dues vegades el 3de7a. Fora d'això, la següent actuació que no va acabar amb pilar de cinc va ser el I Memorial David Carreras l'octubre del 2010. La raó d'aquestes malvestats és que encara hi ha força gent de vacances, tant de pinya com de tronc; pel que fa als terços, en faltaven tres o quatre d'habituals i experimentats, entre els quals un parell de pilaners. Des que jo sóc a la colla, fa uns set o vuit anys, no recordo que mai haguéssim començat tan d'hora el segon tram de temporada. En fi, ja veurem com avança això.

El que alguns en diuen «nucli dur» per a mi és sobretot la gent que fa coses i que fa que la colla vagi cap a una banda o una altra. En fi, com deia el cap de colla que manava quan jo vaig entrar a castells, la Colla serà el que la gent de la Colla vulgui que sigui, i si no hi ha gaire més motivació per anar més enllà, doncs no avançarem gaire més. Hi ha també el tema del 7de7, que per a mi sempre serà la Truita de Set, que ens costa un colló de lligar-ne la pinya. La vem estar assajant, la truita, aquest divendres. A mi no és particularment un castell que m'agradi, i tampoc és que la tècnica de la pastanaga nova sigui una cosa que em motivi en excés: el 4de8, el 2de7, sí que em motiven; el 7de7, només com a simple pretext per fer una construcció nova, em sembla que arreplegueja una mica. En fi. Aquí sota, l'acotxadora nova:

I aquí, la Xènia als pilars, que va estrenar-se com a enxaneta tot just acomplerts els quartre anys. Felicitats i per molts anys.

Una actuació discreta a Granollers per anar reprenent l'embranzida. A la Closca, després, venien els de Ni muts ni a la gàbia, el col·lectiu de suport als imputats pel Pla Caufec, per explicar-nos una mica el tema i per veure si la Colla s'hi adheria. En efecte, s'hi va adherir en la votació posterior, i de moment ja he posat el logo i l'enllaç de la campanya a la pàgina web.

A la Closca va anar passant tota la tarda entre cervesa i cervesa, fins que va acabar el Barça, ja era molt tard i jo anava ja una mica torrat. Com sempre. Van aparèixer uns amics de l'Adrià bastant xarnegos i cridaners que deien que eren de «San Juan», és a dir, de Sant Joan Despí, que ens van ajudar a tancar la Closca, després que el Macis reaparegués per no me'n recordo exactament quin problema.

Pel que fa a la resta de colles, els Xics feien 5de7, 4de7a, 4de7 i un vano de 5. Com que se m'ha esgavellat la càmera de retratar, ara em torno a posar a les pinyes i no veig els castells i, per tant, no en puc dir gaire cosa. Pel que vaig intuir, els castells els van anar bé, però ban haver de renunciar al 4de8. Sembla que encara necessitava més assaig. També sembla que han tingut un problema amb la canalla i Capgrossos.

Pel que fa a Sabadell, van descarregar el 4de8 a segona ronda. Tenien un terç titular lesionat i va estrenar-s'hi un de nou. El 4 diria que va anar sense gaires novetats, però ja dic que no en puc opinar gaire. Van començar amb el 5de7, que em va semblar que va anar molt rodat, i van plegar amb un 2de7 molt i molt lluitat a la descarregada; vaig veure que un terç estava molt obert i amb el cul enfora. La defensa va ser apoteòsica i tal, però no ho vaig veure gaire. Van prendre comiat amb dos pilars de cinc.

I ara, apa, a seguir lluitant per fer més gran la colla. Ara que estic a l'atur tinc molt de temps per gratar-me l'orella.

Fotos.

Més fotos.

Encara més fotos.

Resultats segons l'Efren:

@XicsGranollers 5d7, 4d7a, 4d7, V5
@Saballuts 5d7, 4d8, 2d7, 2P5
@Cargolins 3d7, 4d7, 5d6, 3P4