Ja és primavera a Can Santacreu. Fa solet i bon temps i el sol es pon tard. M'agrada que al vespre sigui de nit, però que es faci fosc tard també té algunes coses bones. De tota manera, ara estaré sis mesos esperant un altre cop les nits fredes i llargues característiques de la tardor-hivern. M'agrada el temps advers, i que plogui i faci vent, malgrat que costi més anar en bici.
La temperatura que fa ara és força agradable, ni fred ni calor. Entren ganes d'anar a prendre una cervesa al bar. Sobretot, anima a deixar el llibre de Soberanía dual y Constitución integradora amuntegat a una lleixa fosca i rònega.
Ara que s'apropa el bon temps és a punt de començar la temporada castellera. Es tracta d'una temporada on quinze colles posaran casc a la canalla que corona els castells: acotxador i enxaneta. Es tracta d'un estudi que porta uns quants anys fent-se, però que va ser accelerat per la decisió l'any passat dels Castellers de Sants de fer pujar la seva mainada amb casc de taekwondo només en construccions de vuit pisos (qui en vulgui més informació que em pregunti).
Vull dir per qui em pugui escoltar: els castells no són més perillosos que jugar a bàsquet si es fan amb seny. Les lesions són potencialment més perilloses, però són menys freqüents. Aixecant assenyadament els castells que són a l'abast de la colla en qüestió en cada actuació determinada, defugint intents suïcides, el risc de lesions greus és molt baix (hi ha un estudi independent que ho corrobora).
L'Estat és paternalista i regula fins les formes de suïcidi. És possible que, si no posem fil a l'agulla, la societat ens acabi forçant a seguir aquest camí. De qualsevol manera, jo seguiré pensant que el casc, no cal.
Penses encara el mateix ?
bàsicament sí