Doncs intentarem escriure la darrera crònica de l'any, amb il·lusió i gran gaubança etz.
Era el segon cop que actuàvem a Centelles, segons les bases de dades; fa dos anys hi anàvem amb tota la canalla de comenió i poca gent, amb la pluja que amenaçava i que alguns esperaven que espetegués per no haver de fer castells de sis a plaça, que és el que va acabar passant, després d'un 4de7 o 3de7 d'inici.
I diumenge hi anàvem amb la possibilitat de tornar a fer el 4de8 després d'uns assajos força bons tot i que bé, sempre podríem ser més gent a assaig. De manera que, amb el 4de8 en cartera, amb el 3de7 per sota a l'agenda i la resta papallonejant, tornàvem a Osona a fer castells.
Aprofito aquí per comentar que divendres després d'assaig vem fer una partida de botifarra en què el Txus i jo vem apallissar el Rai i el Gallo et alabat sia déu, una botifarra perfecta vaig cantar ben lluminosa entre les boires de l'alcohol.
Un escamot torrat va passar per barraques de Girona carregat amb ampolles de vi, i jo que del moviment nocturn gairebé m'adormo i no prenc l'autocar --em vaig llevar gairebé a un quart d'onze. Però al final tot correcte i voooooolant cap allà.
I, després de dos pilars de 4 d'entrada, començàvem amb el 5de7, del qual je ne sais rien però que em va semblar molt tranquil i a les fotos està molt maco. I s'hi va estrenar el Pepins a segons, segons m'informen puntualment per l'orellera (pinganillu segons el savoir populaire).
Les fotos del Figo (la de dalt) molen molt. Aquí l'angle invers (Manel):
I aleshores començava la teca amb el 4de8. Val a dir que érem quatre colles --Sagals d'Osona, Xerrics d'Olot i Castellers de Santpedor-- (no sé per què poso guions llargs a la chrònica si al Bloch Gris em surten com a dos guionets i és molt lleig) i que aquesta segona ronda va ser una mica un desastre, amb un 2de8f de Sagals i el 3de7 de Xerrics que van fer llenya. A més, en repetició, Sagals van desmuntar el 4de8 entre els nostres 4de8; és a dir, festa grossa.
El primer 4de8 es va tancar a la velocitat habitual; la plaça feia força baixada però en tot cas es va tancar bé. Com que l'Adalid es va desllorigar l'espatlla dreta a Sant Just (poca cosa, diuen), no va entrar d'agulla al 4. Això va contribuir que les agulles no estiguéssim del tot còmodes al pou del castell: en aquest intent el Jonàs i jo estàvem un pèl enfora, però tampoc no gaire. El cas és que, com tothom sap, si el castell puja desquadrat automàticament és culpa de les agulles, i en aquest cas mentre desmuntàvem el castell ens ho anaven repetint, per variar. El castell jo el vaig veure no gaire malament des de dins, no gaire pitjor que els de Sant Just, però sembla que tot el discurs oficial dels membres del tronc, i també dels que s'ho miraven de fora estant, és que «no anava enlloc» i que es va desmuntar amb molt de seny, senderi i enteniment. No ho sé, jo crec que devia ser qüestió de perspectives, perquè en general els pinyaires amb qui ràpidament vaig comentar la jugada estaven d'acord amb mi. Però jo què sé. Per cert, el castell va arribar fins a dosos, no sé si s'hi van acabar de col·locar, però ja s'hi estaven posant si més no.
Després de l'intent desmuntat de Sagals (si no vaig errat ara en el guió de la comèdia) ens tornava a tocar. En aquesta ocasió, ja d'entrada veia que el Jonàs i jo ens acabaríem tancant, i així va ser i de seguida. Jo estava molt pitjor en aquest segon intent i vaig haver de pencar molt més que en l'anterior abans de la carregada. No sé gaire com estava de mides perquè gairebé no el podia mirar, ho vaig veure tot força desgavellat per la meva zona de pinya/segons. En fi, vaig veure que es carregava enmig de la tempesta de tremolors i batzegades, es va poder aguantar una mica més i amb els dosos que estaven començant a baixar va esberlar-se, esbaldregar-se i esbucar-se damunt la pinya, una llenya diguem-ne suau que va saber caure i que només va deixar alguna contusió, pel que sembla. Jo tinc un mínim cop al cap i tenia el front vermell en sortir d'allà dins, i apa, patacada de 4de8.
L'hòstia és molt estètica, plàstica i fantàstica:
En fi, en un any hem descarregat 3 4de8 (Sant Mateu, Concurs i Sant Just), n'hem carregat 1 (Centelles) i n'hem desmuntat 2 (Concurs i Sant Just). És a dir, en les dues primeres actuacions que el vem provar va anar a la primera, en la tercera el vem descarregar després d'un intent desmuntat, i en la quarta, després de l'intent desmuntat, només l'hem carregat. Una progressiva davallada en l'efectivitat que segurament respon a la davallada important de castellers a assaig. Però què hi farem, les forces ens han arribat fins on han arribat, i encara n'hem tret molt de suc. 4 4de8 dels 7 de la colla és molt. D'altra banda, no em puc estar de dir que enguany hem passat per davant de Cornellà en aquest aspecte: ells en tenen 2 de descarregats i 3 de carregats, 5 en total, doncs, mentre que nosaltres ja n'hem fet 7 (1c). Ara encara ens falta posar-nos al dia amb el 2de7: ells n'han descarregat 32 i nosaltres només 1.
Bé, sembla que la caiguda va esvair la possibilitat de fer el 3de7s i vem optar per un 4de7a que sembla que feia temps que no provàvem: des de Valldoreix. No sé exactament com a anar, jo des del lateral del pilar al mig no el vaig veure gaire complicat, tot i que el baix que tenia radera, com que la plaça feia baixada i tot plegat, se'm va arrapar una mica. 13è 4de7a, i apa.
Jo vaig sortir volant de plaça per acompanyar el Roman a cercar suc de raïm, i un cop tornats ja m'havia perdut el pilar de 5 de comiat i anàvem buidant l'ampolla. Quan me la vaig endur a l'autocart ja nava per menys de la meitat.
A la Closca vem estar empitofant-nos molt feliçment i es va anar fent tard i, amb tot plegat, a les vuit fugia de castells perquè ja no m'aguantava els pets (o el pet que portava).
Una temporada amb alts i baixos i amb problemes molt diversos de menes variades que s'ha fet llarga, si més no per mi, tot i que no era especialment llarga. L'any dels 20 anys, que tampoc no és que hagi estat una celebració d'allò més estentòria, l'any en què hem tingut sort amb el 4de8 i n'hem pogut fer 4, tot i que el final de temporada s'ha assemblat uns mica al de l'any passat; l'any en què hem descarregat el 2de7, tot i que només un, amb un altre de carregat i els fantasmes que no es fan mai del tot fonedissos. Un any en què hem tornat a fer els millors números, un any en què jo he faltat a molts més assajos que altres anys per múltiples raons i en què vull deixar d'una puta vegada la Junta. En fi, un any que ha estat molt bé però en què ha faltat un encís i en què per alguna raó hi ha hagut moltes ombres que jo què putes sé.
I per a l'anàlisi global de la temporada, ja m'ho deixo per a la revista. Ara a descansar (bé, avui tenim Junta) (dijous bolo) (dimecres hi nirem a veure el Barça) (divendres encara hi ha assaig i gresca al local) (el cap de setmana jo què sé) i ja veurem si recuperem la motivació per l'any vinent, que si més no jo, a títol personal, l'he perduda una mica... Amb il·lusió i gaubança, etz.
Leave a comment