Festes de Tardor de Sant Just, 2014

| No Comments

Diumenge tornàvem per sisè cop consecutiu a Sant Just, si no vaig errat. És una actuació força maca, que ha passat d'un fred gebrat tramuntanal fa tres anys a una calor insòlita enguany. Sota l'esguard de Can Ginestar ens aplègavem les colles als jardins de la masia modernista i ens disposàvem a "portar els nostres millors castells" a una plaça que és casa nostra.

Pel que fa al repàs d'assajos i dels aires que es respiren per la colla, ho deixo per a un altre dia, que avui no em ve de gust. El que es pot dir per contextualitzar és que arribàvem, per variar, un pèl justos d'assaig, i que si teníem els castells és perquè ja els havíem assolit abans, no perquè haguéssim fet gaires mèrits per tornar-los a abastar.


Castellers d'Esplugues, Sant Just Desvern

Fèiem els pilars d'entrada i, doncs, muntàvem la pinya de 7de7, la tercera truita de l'any. Jo vaig entrar d'agulla a la «descarregada del tres», si és que se'n diu així, un tres que vaig trobar força més obert que la imatge que en tinc als records, ja que normalment els que fan de pimeres a «la rengla» em miren de colltrencar, i el «guillotina» de llescar. Des de la meva posició pràcticament només veig de cua d'ull el «quatre», però en tot cas la sensació era força bona: es va alçar força bé però, ai las, sembla que algú de canalla no ho va veure clar i el va tirar avall amb gairebé tota la truita cuita.

DSC03073

Els Moixis ens van fer un 4de8 i aleshores vem tornar amb la Truita dels Trons, amb canvis a canalla, diria, que es va tancar amb unes mides similars i que es va anar alçant potser no tan bé com l'anterior, però sí amb molta tranquil·litat --o això és el que recordo. Se'm va fer eterna, entre la primera aleta i la segona em va semblar que podria prendre'm un vermut, però al final descarregada i l'alegria elèctrica ionitzava tota la plaça (bé, potser no tant).

Pel que fa a la truita, els aires dels dies feiners de què parlava al començament duien remors que no es faria, però altres aires més renovats ens ennovaven que al final seríem prou camises i que sembla que sí que batríem els ous. I així va ser, desconec quan van anar al mercat a buscar-ne, poder dijous per allò de la masovera a la masia de Can Ginestar blabla.

Image00055

En segona ronda tocava fer el més important del dia etz. que era el 4de8, excels carro gros que l'any anterior havíem desmuntat dos cops, després de l'intent fantasma de Sants etz. Com que enguany els vents bufaven del sud, potser les coses serien diferents, i vem pujar un 4de8 no sé si al segon peu que no era cap meravella però que es va anar bastint amb una certa solvència. Un pèl tremolós i desmanegat, amb dosos col·locats la canalla petita no ho va voler veure clar i el va fer baixar. Va ser, doncs, un intent que recordava força al segon desmuntat de l'any anterior, que també va arribar molt amunt i que tampoc no era cap meravella, però que es podria haver descarregat treballant-lo (de fet, aquell ja estava gairebé tot fet).

Així que jo ja donava per descartat el 4de8, malgrat que el tornéssim a provar, i estava pensant de fer una cervesa per relaxar-me, però al cap i a la fi no teníem gaire temps de folgança perquè, després del clàssic 2de7 als morros, en aquesta ocasió molt sobrat per part dels Moixis, ens tornava a tocar.

Castellers d'Esplugues, Sant Just Desvern

I hi vem tornar. Nosaltres no som especialment veloços muntant pinyes, però en aquesta ocasió tot va anar refotudament lent. El meu segon anava fent baixar peus i, amb les crosses canviades de costat --la Sílvia havia carregat molt de pes al costat dret, i va intercanviar-se amb la Sílvia el costat esquerre--, a la fi va tornar a pujar el 4, després de moltes hesitacions: era evident que aquell peu no era el millor d'aquell intent, van haver de fer passetes els baixos cap a dreta o esquerra, etz., però com que a la tercera ha d'anar amunt (si no, encara n'hauríem fet el quart) les gralles van sonar i el bunyol es va anar consumant.

4de8 Cargolins Sant Just

De moment és el 4de8 que més hem patit, el sisè del nostre escàs currículum, el tercer de la temporada. De seguida sembla que va anar perdent mides; el meu rengle no estava particularment malament, però el meu baix, que ja havia patit en el primer, en el segon encara va llepar més. Jo sentia brams i bramuls i braols de tots quatre rengles, però només estava pel meu: ara ja no sé si va ser aquest intent o el primer el que se n'anava cap a un costat (potser el primer se n'anava a la meva dreta i el segon a l'esquerra), el cas és que quan vaig veure que l'enxaneta desplegava l'aleta (jo, atònit bocabadat ulltaròngic me'n feia creus), i mentre el pom s'anava descarregant, el carro gros es va transsubstanciar en gelatina sacsada pels famosos vents de què parlàvem. El meu baix va perdre la posició dramàticament i tothom, tant pinya com tronc, va haver de suar la cansalada com verros. Amb els quints baixant, havent salvat una rebrincada violenta, la plaça ens va aplaudir, uns ànims que es van allargassar fins al final, amb mitja colla celebrant el castell i d'altres recuperant els damnificats: el meu baix va mig desplomar-se, l'agulla de la meva esquerra, en honor a la desllorigamenta, va desllorigar-se un braç fent força amb el segon... i jo què sé, va ser un drama de 4de8, però molt content d'haver-lo fet, sobretot quan ja no en donava un duro.

Castellers d'Esplugues, Sant Just Desvern

Després d'això, ja sí, a trascolar cervesa: 1,80 per una canya, es devien fer d'or a Cangi. Però no teníem gaire estona per divagar, perquè després de Xics ens tornava a tocar: era el torn del 3de7 per sota i el Jonàs em deia que havia de fer-hi d'agulla (després d'unes dues temporades sense assajar-lo en aquesta posició) perquè l'agulla habitual era el de la desllorigamenta. I es va anar bastint el 3de7 per sota, que vaig poder veure de fora les primeres aixecades després de més de dos anys i des de dins les dues darreres per un espai de temps igual. Un cop a dins, em va semblar que el castell pujava, per variar, desmanegat, i si més no la plena se'n va anar de pet cap a la dreta com si volgués enclastar-se contra Can Ginestar. Els vents/laterals van aturar l'envestida, es va controlar el moviment, i actuació enllestida. Els gegants no sé que n'opinaven:

Castellers d'Esplugues, Sant Just Desvern

El públic ens va aplaudir molt. Jo feia molt de temps, no recordo quan, que no feia d'agulla en tots tres castells (potser m'etivoco, no ho crec), i això també em va plaure d'allò més. I bé, encara restava el final: dos pilars de cinc, un amb l'Ignasi de segon, que s'hi estrenava per primer cop en aquesta construcció i que ens permet de disposar, novament, de dos pilars de cinc, després de la lesió del Punki a Sants per la caiguda del 2de7. Amb la sortida de la motxilla sembla que van patir una mica segon i terça, si més no feien cara de restrenyiment.


DSC03116

I per acabar cíclicament tal com havíem començat, tres pilars de 4, amb el Pèsol ardit i estrenu com un Jaume Conqueridor de coses.

DSC03133


Havia estat una actuació molt lenta, amb molts problemes de tota mena però que va acabar d'allò més bé: es tracta de la segona millor actuació de la colla, empatada amb la de Festa Major de l'any passat (sense intents desmuntats, però), lleugerament superior a la del Concurs d'enguany (hi vem fer el 5de7 per comptes del 7) i només per sota de la de Festa Major d'enguany. De Sant Mateu a Sant Just, sense comptar Alcanar, hem fet les tres millors actuacions de la colla, però amb tot continua havent-hi una remor estranya, una maror curiosa, uns vents enrarits o com el simun del desert que esbulla els castells com un grapat de plomes ventisses. Però ni vents abrusadors ni la galerna i el llamp, ni el torb i la tempesta ens van impedir que blablabla.

Image00030

Pel que fa a les altres colles, em sap greu no dir-ne res, però si el damunt escrit és de dilluns, això ho enllesteixo divendres, i ja ha passat massa temps. Només dono ànims als Moixis perquè puguin fer clàssiques i tripletes a balquena, i alabat sia Jaume Barri.

Natros diumenge nem a Centelles, amb Sagals i algú altre, a enllestir la temporada. Els aires d'aquesta setmana continuaven com estantissos, però avui som divendres, hi ha castanyada i amb la castanya blablabla.

Leave a comment

About this Entry

This page contains a single entry by JS published on 31 octobre 2014 11h09.

Quinquennals d'Alcanar, 2014 was the previous entry in this blog.

Centelles 2014 i final de temporada is the next entry in this blog.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en