Ahir era l'Onze de Setembre, diada nacional, i com és habitual els Castellers d'Esplugues sortíem al carrer a celebrar la jornada alegre i combativa amb el marcat to reivindicatiu habitual. Pujàvem als autocars i enfilàvem cap a l'AP-7 i, travessant el peatge, aterràvem al Vallès Occidental, a Llinars del Vallès, després d'un grapat d'anys que havíem actuat a Montblanc en aquesta data tan reivindicativa i xiroia.
L'actuació era a les 11.30 però els Castellers de Sant Cugat hi van arribar cap a les 12.00: la intenció era fer via per anar a la Via Catalana a la tarda (qui volgués, sense obligar ningú, no fos cas); és a dir, a cagar a la via (aquest acudit es va gastar fa més d'un any). Mentre els esperàvem, el sol avançava per la plaça, anihilant els racons d'ombra, i mentrestant des de l'Ajuntament parlaven sobre el dret de decidir i les llibertats del poble català, aquelles qüestions abstruses que sembla que ningú no entén. Van fer la foto a les entitats que donen suport a aquest dret metafísic i vem fer temps fins que els Gausacs van arribar, per fi.
Finalment, vaig veure que treia el nas la bandera negra del @Bardaler, dels Gausacs, que donava el tret de sortida a la cosa. Érem segons, després de Xics de Granollers, i volíem fer 4de7a, 5de7 i 4de7.
En fi, m'hauria d'apuntar les coses que fem, perquè després no me'n recordo de res, i això que ahir no vaig beure birra. El 4de7 amb agulla sembla que va pujar bé, però el pilar del mig va esclafir escarafalls i semblava que se n'anava a la dreta i endavant o endarrere, efecte que no es va estabilitzar fins que l'enxaneta no va començar a baixar. D'altra banda, el Jordi Adalid va tornar a fer de baix, i hi va estar molt més tranquil que l'altra vegada, amb el monyo de la Paula fent-li pessigolles per la cara, i visca Catalunya lliure.
El sol avançava cap al mig de la plaça i hi tornàvem amb el 5de7. Aquesta vegada vaig ser segon lateral per algun altre puestu i no vaig veure gairebé res: la sensació era que el castell estava molt tranquil: però jo què sé, titus. En les fotos està molt bé, i em penso que vaig preguntar a algú i em va dir si fa no fa això, o sigui que tema sanjat.
Tot i que havíem començat amb retard (cap a les 12), a les 13 ja havíem tancat dues rondes de castells, però la ronda següent es va fer eterna, amb peus i castells desmuntats, i amb tot plegàvem de fer els pilars cap a les 14.15 i sortíem volant cap als autocarts. Per la nostra banda, ahir em va fer la sensació que muntàvem els castells més de pressa que altres vegades, per una vegada a la vida, potser gràcies a les benaurades pissarres o al fet que anaven cantant pinyes molt abans, entre castells, o potser perquè teníem pressa (#tenimpressa) per anar al gran mosaic aquelarre separatista desafiador. I bé, tocava muntar el 4de7.
No sé si just abans de fer-lo el Jonàs o el Lluís va dir que seria una prova molt important del més que hipotètic 4de8 de la setmana vinent (Festa Major). Sembla que era el carro gros sense els quints i es va fer, segons el meu lleuger record, sense gaires problemes. Al meu rengle, el baix deia dreta i el segon esquerra, i no acabava d'anar a l'hora: sembla que, com que el baix pensa en francès, quan vol dir gauche diu dreta, etz. En fi, ja veurem com arriba el 4de8 a Festa Major, amb tres assajos restants i poques pinyes bones fins ara. En aquest 4de7, el meu rengle i el de darrere meu estaven com entregirats i els altres dos bé, if I remember well. La Gemma sembla que no el veia gaire clar:
Per acabar, un vano de 5 molt poc reivindicatiu: si ja no hi faig colar l'estelada, com alguna vegada s'ha fet, perquè no tinc més ganes de tronades, aquest cop ni tan sols hi vem posar una trista senyera. En fi, ens va costar una mica lligar el vano, per això vem esperar a alçar-lo (suposo) quan els Gausacs descarregaven ja el seu pilar de cinc amb senyera: ens van ajudar a tancar la pinya amb mig vano ja enfilat, i alabat sia Jaume Barri: rabents cap als autocars, que es feia tard. D'aquesta manera, ens vem estalviar la polca d'Ours (diria). De moment, només una a Guissona (faig el recompte per al final de temporada d'aquest segon tram).
I pel que fa a les altres colles, els Xics eren primers i en primera ronda ens van plantar el 2de7, un altre cop, seguint la tradició més estesa a plaça. Va ser una puta roca, i van seguir amb un 3de8 que diria que molt tranquil, però el 4de8 de tercera ronda, que van alçar al tercer peu, semblava una mica massa tancat, sobretot un dels rengles; en tot cas, estava amb dosos col·locats i de fora estant feia la impressió que es podria descarregar bé. Van tancar amb un 5de7 que vaig veure de lluny, a l'ombra, bevent l'única cervesa del matí, una d'artesana del Montseny molt bona, assegut a l'ombra en un banc al fons de la plaça. Van plegar amb dos pilars de cinc sense senyera, i amb dos pilars de quatre posteriors amb senyera, potser perquè no havíem fet els d'entrada per fer via per anar a la via i tal.
I els Gausacs van fer un 5de7 molt tranquil amb una acotxadora que tenia el peu fora de lloc, un 4de8 obertot i una mica remenat força controlat tothora i, en tercera ronda, el famós 2de7 que tothom ens ha de passar per la cara perquè n'aprenguem algun dia. En aquest cas, com que la qüestió era que la tercera ronda havia de durar almenys un hora, el primer intent va ser desmuntat: l'enxaneta o l'acotxador es van fer un embolic a l'hora de fer el cim i el van fer baixar. En el replay de tot seguit, la van descarregar, potser una mica estirada, potser amb un cert tremolí. I el pilar de cinc amb senyera i cap a Barcelona. Van ser els últims d'arribar i els primers d'anar-se'n: quan nosaltres passàvem per Castellbisbal ells ja eren per la Meridiana, si cal refiar-se'n del Trúiter.
Vem ocupar ràpidament la Closca, vaig fer tres birres sense diners i vem tirar, els que vam volguer, sense obligar ningú, no fos cas, cap a la manifestació que era un mosaic o una Via Catalana™ o un parc temàtic independentista. 54 colles hi van anar amb camisa i hi van fer des d'un 3de9f a pilarets de quatre. El periple de la nostra colla en aquest cas ha estat erràtic, quedant-nos al marge del que la majoria ha fet, convocant primer al tram 37 i després al 6, és a dir, dividint divisòries, i tot plegat força patètic. Per a alguns ahir va ser un gran dia per a Catalunya i un dia molt trist i per oblidar per a la Colla. Jo, com que ja n'estic fins als pebrots d'aquesta puta colla en aquest tema, només dic que era el més lògic que passés (que féssim el pena), i aprofito per engegar a la merda tot déu (un altre cop).
Aquesta foto d'una noia dels Xicots de Vilafranca m'ha agradat especialment:
D'altra banda, la mani d'ahir (o el mosaic o la merda hippy que fos) va ser la hòstia en el sentit d'omplir Diagonal i Gran Via amb més d'un milió i mig de gent que, en general, demanaven la independència --o si més no aquest era el missatge explícit, més enllà de «déjame votarl, neng!», i malgrat que molta gent sembla que encara no se n'ha assabentat: sembla que allò fos per demanar que la merda fastigosa d'Estat en què vivim ens perdoni la vida i ens permeti butà. Va ser l'hòstia, doncs, com a demostració de força pacífica i totes les històries, però tot el farciment així com de festa major i performances mil·limetrades amb organitzadors que et diuen en quina clenxa d'espit t'has de posar, ja cansa. Si la política al puto Estat espanyol no avança, i continua sent tan espanyolista, conservadora i uniformitzadora (franquista) com sempre, i segueixen mentint i desinformat sense voluntat d'entendre res, la cosa fotrà un pet com un aglà per alguna banda. I jo ja estic tip de tanta collonada de tieta, que diuen.
I a cagar a la via.
Leave a comment