Sopar dels Castellers d'Esplugues

Ahir va ser el sopar dels castellers. Vaig arribar al local a quarts de deu, un cop acabada la representació dels Pastorets d'Esplugues al Casal de Cultura Robert Brillas. Tot just entrar amb la bici, en Dídac amb el seu ponxe de cada any, que està prou bé, i en Paco repartint revistes... Pel que sembla, o ha agradat molt o són una perfecta colla de ditiràmbics ensabonadors; però em van satisfer molt els afalacs. Els meus pares van arribar-hi a les deu tocades, però no van marxar-ne fins passades les cinc. S'ho van passar molt bé.

Jo anava amunt i avall, voltant pel local, fent fotos i fent temps fins que obrissin les portes de la sala del sopar. Vaig acabar seient al costat d'un tocat del bolet que, ai las!, havia de ser empordanès. El paio beu com una esponja, la qual cosa agreuja dramàticament el seu estat. A més a més, venia d'una altra celebració, per la qual cosa ja estava a to. Per posar-ne un exemple, va ficar-se una espelma encesa al cap, fins que li va caure a les cames de ma mare. Un personatge.

El sopar, a l'estil de l'any passat. La sopa de galets la vem començar a menjar amb un palillu llarg de fusta, com els orientals, i una canyeta per xarrupar el brou. Deien que no havien tingut pressupost per les forquilles i culleres. Els organitzadors, joganers, van donar-nos després els coberts, quan molts ja havíem fet el primu (que consti que jo encara no havia fet servir la canya). Hi havia també escudella i carn de vedella amb dàtils. Torrons, vi i cava, i un gelat gebrat per qui el pogués menjar, regat amb Mar de Xampany, que vaig sentir que li'n deien.

Aleshores musiqueta horrísona al recinte del bar i un bingo amb premis. La barra era lliure i jo vaig prendre dos gintònics. Quan vaig concloure que tenia set però que no volia emborratxar-me més, vaig agafar la bici i vaig tornar a casa. Eren ja les tres. Encara hi restava moltíssima gent al local. L'any passat vaig durar molt més. Per la seva banda, els meus pares van quedar-se allà, bevent i ballant i vés a sapiguer. Arribaren a casa pels volts de les sis.

Ara s'obre un període d'incertesa en què desconec quan serà el proper cop que hi haurà assaig i tornaré a veure aquesta gent.