Pastorets d'Esplugues

Dissabte vaig anar a veure els Pastorets d'Esplugues... pot ser la cosa més normal del món, o la més ridícula, no sé, però jo tenia ganes d'anar-hi. Mai no havia vist una actuació dels Pastorets, l'any passat ja vaig quedar-me amb les ganes, i enguany vaig comprar l'entrada quan encara no sabien ni ells que ja les venien. No sabia què anava a veure, però el que vaig veure em va agradar.

Una mica sí ho sabia: uns rabadans catalans que van a Palestina i pel camí es troben que neix el Messies. Però fora d'això, no en tenia ni idea, podia ser qualsevol cosa. De fet, podria haver-me'n informat abans. Però així hi acudia amb l'encís de l'enigma del factor sorpresa.

L'obra va durar gairebé dues hores. No donaré detalls no fos cas que algú d'Esplugues vulgui anar-hi i li aixafi la guitarra (improbable, tot s'ha de dir). El fet és que és molt divertit i força irreverent. No és la història de l'adveniment i naixement de Jesús, com es podria arribar a pensar. Tampoc no és la lluita entre el bé i el mal, les temptacions de Satanàs en contrast amb la puresa d'en Flavià, el pastoret heroi. Es tracta de pur entreteniment, amb aquests temes de rerefons, però també amb pinzellades polítiques, amb amor, la condició humana en general, etc.

Té molta teca religiosa, però és normal atès l'argument principal. La Patum, per exemple, és una festa religiosa amb un evident rerefons pagà. El fet de què el naixement de Jesús escaigui el dia del solstici d'hivern segueix el mateix esquema. Això és de tots ben sabut. Ara bé, a la societat actual, aquesa situació porta anys tornant-se a invertir. Ara Sant Joan ja no és religiós, ni tan sols el Nadal o la Setmana Santa. I com tot, els Pastorets són una obra de teatre completament laica però amb una temàtica si fa no fa religiosa. La religió n'és l'excusa. Per més detalls, envieu-me un correu.

En resum, que l'obra es va fer molt amena, un pèl llarga pel meu gust. Alguns actors em van agradar especialment, d'altres vaig trobar que o no s'ho creien gaire o s'hi arrossegaven. Hi havia coreografies, algunes veritablement bones, en especial la de l'infern amb les ànimes i Satanàs i Llucifer. La llàstima és que n'hi havia que no les cantaven ells, i fins i tot una bona part eren en anglès. Les que ells cantaven, però, em costaven més de seguir: n'hi havia que cantaven bé, d'altres pocs no hi tenien massa traça.

El final és tipus hollywoodenc, tot flors i violes, tot i que ja ho sabíem; hi ha, però, com a cirereta, una petita sorpresa que el fa més interessant. En general em va agradar molt, i va aconseguir arrencar-me riallades, que no és fàcil. Va ser un riure despreocupat, refractari a tota malvestat. M'ho vaig passar d'allò més bé. Crec que no queden entrades, o sigui que ja feu tard. Aneu a preguntar, que potser encara en queden.