Arreplegats Hivern

Vaig arribar quan encara no hi havia cap Ganàpia. Era un quart de dues. Vaig fer un petit volt i a la tornada ja n'hi havia un. Mitja hora més endavant, apareixia el gruix de ganàpies. Ahir n'érem un fotimer, moltíssims, jo des que hi sóc (tampoc no fa gaire, uns quinze mesos) no n'havia vist tants fora de l'Autònoma. N'érem més i tot que a alguna diada dins el nostre campus.

Era feliç i m'havia engrescat.

Els Xoriguers de Girona van aparèixer a tres quarts de tres i va començar la diada, sense ronda de pilars d'entrada. Anàvem a segona ronda. Després de veure com Arreplegats descarregaven un quatre de set sense massa problemes, nosaltres vem encarar un quatre de sis. Jo fa un any no hagués mai somniat de fer castells de sis fora de la UAB. De fet, em penso que no vem fer cap castell ni de cinc ni de res ni a l'hivern ni a la primavera a Ca n'Arreplegat. Per tant, m'hauria d'haver posat les piles.

Però ahir estava una mica ensopit i passiu (no sé per què, l'ensopiment va véncer l'engrescament). A sobre, van posar-me de segon. Jo, de segon! Era el segon cop que, amb pinya, hi entrava a un quatre en aquella posició, i el primer havia estat a un assaig amb Esplugues. També havíem assajat sense pinya el quatre de sis el dimarts, un quatre de cinc net complet, però no és el mateix. Així, em trobava com un estranger en aquell castell.

Vaig mirar d'agafar alguna postura còmoda, però hi havia masses factors que van fer que la meva esquena patís massa. Per començar, m'hauria d'haver enfaixat millor. No sé mai quant m'he d'asseure. No vaig acabar de posar bé els peus. Adés m'apretaven més els de l'esquerra, adés els de la dreta. Vaig notar que m'anava girant a poc a poc. De dalt baixava molt de moviment. A l'últim estava força girat i amb tot el pes a una sola espatlla. La cap de colla va manar que es desmuntés, amb acotxadora col·locada. No semblava que allò hagués pogut ser carregat.

A la ronda de repetició vem tornar-lo a provar, però jo a terços. Allò ja era una altra cosa, allò ja és el meu medi natural. Tot i que tampoc no va anar bé, amb el pom de dalt es va desatar un infern i l'enxaneta no va arribar a fer l'aleta abans que ens estimbéssim. Jo vaig aferrar-me ben fort als altres terços, vaig tancar cames escanyant el segon, però al final ens va arrossegar a tots la caiguda.

A segona ronda ja féiem un cinc de cinc net (un vint-i-cinc). Jo pujava de terç (o segon). Aquest va anar molt millor, malgrat que no tenia el dia, a més em feia mal l'esquena i tenia el canell dret resentit per una caiguda anterior amb la bici. Vaig entrar a la plena del tres i vaig mirar d'aguantar la posició com vaig poder, no massa concentrat tampoc. La rengla quedava molt més alta (no sé com, sempre està més alta) però es va descarregar sense massa maldecaps.

I a tercera ronda per fi em deixaven a terra. D'agulla a un tres de sis, com als vells temps! Tornàvem amb un castell de sis i va quedar aquest cop en carregat. En aquest castell el principal problema va venir d'un segon, que estava molt tirat enrera i va aguantar fins que l'esquena li va dir prou. A més, pel que sembla els dosos estaven una mica estranys. Va caure'm el peu d'un dels dosos just al costat del cap. Plorava, semblava que s'hagués fet mal. Plorava de ràbia, només. Ahir hagués occit.

Pilaret de quatre i a dormir. Resumint la nostra actuació: una diada bipolar. Primer per la gran alegria de veure tants ganàpies plegats i per haver intentat dos castells de sis. Això és molt esperançador. Qui ho hagués dit fa tan poc! Per una altra banda, però, em queda l'amarg tast de les llenyes, i amb el pitjor regust possible: que jo hi podria haver fet més del que veritablement vaig fer. Això em sap molt de greu, per la propera no passarà, no pot passar. Abans me'n vaig a Arreplegats.

I què van fer aquests de la Zona Universitària? Doncs tres i quatre de set i cinc de sis, la mateixa actuació que la d'Esplugues per Festa Major i encara més parats i tot. De comiat, un pilar de cinc carregat. És la tercera llenya amb el pilar, els altres dos havien quedat en simple intent. Els Xoriguers van fer construccions de cinc netes, Marracos un pilar, diria que de tres, i juraria que res més.

Després a dinar, les cinc ja ben tocades, un entrepà d'alguna cosa per la Facultat de Química, que és horrible. Si la química ja és grisa i abstrusa, amb aquells passadisos interminables, mal il·luminats, lletjos i claustrofòbics, ha de ser depressiu estudiar allà. Van repartir la revista, que és un llibre de més de cent pàgines. Cap a les vuit vem fer la gimcana pels jardinets de la Diagonal. No s'hi podien fer fotos, però n'hi vaig fer un parell de molt bones. Després sopar a un mòdul del Campus Nord, però van fer-nos fora: no ens volen enlloc. Així, vem sopar al ras, al costat dels aularis on feia Telecos. Quins records més... punyents?

Aleshores la gent va fer cap a un bar que es diu Almodòvar. Alguns altres, no ho sé del cert, van fugar-se al Tio Canya de Ciutat Vella. Jo vaig pujar a la bici rebentada i vaig tornar a casa. Estava cruixit.

[Fotos aquí]

Diada d'Hivern d'Arreplegats
Ganàpies UAB: id4d6, i4d6, 5d5n, 3d6c, Pd4
Arreplegats ZU: 4d7, 3d7, 5d6, Pd5c
Xoriguers UdG: 3d5n, 2d5n 4d5an, Pd4
Marracos UdL: Pd3