Ahir va ser el Partit de Costellada, a sobre dia vint-i-vuit. En un camp mig buit en Guardiola va tornar a jugar i Costellada no va guanyar, com ja és costum. Però tant se val, tot sigui per una barbacoa, pregunteu als del gol Sud que cremaven banderes i encenien bengales.
Jo no hi pensava anar, però vés per on van aparèixer entrades de franc gràcies als amics Xoriguers, que actuàvem entre concert i concert a la festa proSeleccions que es celebrava al Palau Blaugrana un cop acabada l'avorrida Costellada, que tanmateix vaig passar amb fred però fent gresca amb els grallers tota l'estona animant l'ambient, i una colla de tabalers que després també actuarien.
I al Palau molta gent, malgrat no estigués ple de gom a gom. Quan acabaren de tocar els pesats de La Carrau férem un tres de sis bellugadís però molt aplaudit (devia ser perquè el recinte era tancat, però l'ovació era atronadora) i un pilaret de quatre. Després encara vem fer algun altre pilaret de tres al mig d'Obrint Pas. Seria l'acústica, però no entenia un borrall del que deien i només sentia soroll. Tampoc no m'agrada massa aquesta mena de música. Per acabar, Mesclat em van decebre perquè realment allò sonava molt malament. Tenia un mal de cap considerable i vaig decidir marxar. Eren ja els volts de les quatre del matí.
En resum, m'ho vaig passar prou bé i vaig enfaixar-me per darrer cop enguany. No hi havia prou samarretes xorigueres i vaig fer el castell amb la dels castellers d'Esplugues. He fet castells amb dues camises diferents (Ganàpies i Esplugues), amb la samarreta muixerrilla, he sortit al full de pinyes dels castellers de Figueres i ahir vaig actuar com a xoriguer. Diuen que de colla només n'hi ha una, però renoi tu, quin currículum.
Au, bon any.
Leave a comment