Oh, Sant Just Desvern! Poble-ciutat! Hi viu en Montilla! Els jugadors del Barça! Vistes a Collserola privilegiades, tranquil·litat soporífera de nits, flaire de benanança a cada racó, El Vern!
La nit abans hi havia un succedani de concerts al carrer. Ni tan sols al Casal de Joves, en un carrer amagat del costat. La lluna feia del tot el ple, hipnòtica m'encisava entre parracs de núvols encesos. Les hores es deixaven passar, la gent és curiós però fa coses, era un espai interessant. Miro a dreta i esquerra, ara, no hi veig ningú, i em dic: és bonic, aquest jovent, però la joventut diuen que va passant, tots aquests diuen que hauran de tenir fills, de buscar-se la vida, de deixar de ser joves. I jo no vull ser gran. La colla sembla que la porten, tècnicament, gent jove. La joventut no és un valor, és el déu sobirà del Parnàs. Hi retem pleitesia. Altrament, ja se sap, la feina carregosa, els papers i patracols, la fan els iaios de la Junta, que no se'ls trempa ni al matí abans de la primera pixarada. Oh, la Junta és tan dinàmica com un cementiri! Provecta Junta, senectut enravenada, engorronida, enrederida, a cascar-la.
Començàvem l'actuació a Can Ginestar amb el tres amb agulla, un castell que ha anat molt bé, potser amb el baix del pilar un pèl massa endavant, que ha contribuït a fer-lo brandar una mica més. Hem seguit amb el cinc de set, que segons els meus informants ha sigut insultantment senzill. Ja en són un grapat enguany, set o vuit. Som tan bons que no s'ho creu ni déu. I hem plegat amb el quatre de set, que s'ha desquadrat per tot arreu i al vídeo feia fredat, però molt ben defensat.
Hem plegat amb el vano de cinc, girat espectacularment a banda i banda. De puta mare!
Tornàvem després al local. Érem pocs al començament, després hi anaven venint. Em cuidava jo de la càmera, els hem passat dos cops. Jo bevia a ritme lent la cervesa, el temps passava lent aquella tarda, de fet no vaig dinar i havia patit una mica de baix al cinc; punyalades al pati del local i jo que preferia no sentir res per no començar a desbarrar. I quan havia pensat tornar a fer alguna altra birra a Can Ginestar, els de la vella hi compareixien i m'hi quedava dues hores més fent birres i jugant a la botifarra.
I tot això, que potser és indiferent, jo ho vaig escrivint perquè no tinc ganes de redactar l'article per al 30 graus. La primera part de la crònica, un pèl retocada, la vaig confegir ahir en tornar de Can Ginestar, perquè després de les cartes hi vaig pujar, finalment, que encara hi havia algú fent patxarans fins a les 21h. Tinc l'ordinador esfreixurat i per connectar-me a internet necessito fer servir els de la UAB. A casa vaig sopar i vaig pensar en el dia, en com malgasto el temps, en com m'absorbeixen els castells, i encara estava bastant emprenyat, però tant és!
Leave a comment